dimarts, 12 de desembre del 2017

Mirambell

Nom del castell: Mirambell
Data de construcció: XI
Municipi: Calonge de Segarra
Comarca: Anoia
Altitud: 705 m
Coordenades: E 1.489299 N 41.731007 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hiEstà situat dalt del puig on s’apilonen al seu entorn les cases que formen el nucli de Mirambell, enfront de Durfort, sobre la carretera de Calaf a Cervera.
El castell de Mirambell és un edifici de Mirambell, entitat de població del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. 
Castell aïllat en estat molt ruïnós, situat dalt d’un turó, fora de l’actual nucli urbà, a l’interior del qual se situa el dipòsit d’aigua del petit poble de Mirambell. D’aquest edifici de planta poligonal tan sols es conserven parcialment tres de les cinc o sis façanes. L’obra presenta un parament mur format per carreus de mida mitjana, amb rejunt de morter de calç. Tanmateix, destaquem el notable gruix dels seus murs, que presenten un farciment de pedres sense quasi morter.
Les tres façanes que s’han conservat tenen una llargada de 5,5 m., 8,9 m. i 11,5 m., respectivament; i una alçada màxima de 3,5 m. Segons la mateixa font documental, se’ns esmenta l’existència d’una torre circular situada a l’extrem sud, que correspondria temporalment a un moment anterior a l’estructura poligonal del castell.
L’obra presenta un parament format per carreus de mida mitjana, units amb morter de calç. El reble és de moltes més pedres que morter. Fa pensar en un edifici construït cap al segle XII o XIII. A l’extrem sud s’endevina l’existència d’una torre circular de construcció anterior al recinte poligonal. Es conserva una alçada de 2,2 m; devia tenir un diàmetre d’uns 4,5 m i un gruix de murs de 180 cm. Els carreus són semblants als del castell si bé una mica més petits i més mal tallats. La torre es podria datar al segle XI. 
Aquesta fortificació és força notable, tant per la seva forma poligonal que recorda altres castells de la contrada, com ara Calaf, com per la superposició dels dos elements, torre i edifici poligonal tipològicament i da datació diferents.
El castell va néixer com una torre de defensa i vigilància. La primera documentació d’aquest castell és de l’any 1039, a partir d’un testament on la vescomtessa Engúncia, vídua de Ramon, vescomte d’Osona-Cardona, esmenta Mirambell com una de les propietats que ella tenia per aprisió i féu una deixa de terres del seu terme al monestir de Sant Pere de Casserres (Osona). Posteriorment fou propietat dels Cardona. El 1086, el vescomte Ramon Folc deixa en testament la meitat de l’alou de Mirambell al monestir de Sant Pere de Casserres i l’altra meitat a la seva muller Ermessenda.
Al segle XII la propietat encara roman a mans dels Cardona. El 1102 Bermon de Cardona féu una donació a diversos monestirs (Santa Maria de Solsona, Sant Jaume de Calaf i Sant Pere del Mont) de tot allò que tenia al lloc de Mirambell. El 1143 el seu fill Bernat donà a la seva germana Ermeniarda l’alou que tenia al castell de Mirambell.
Els Cardona tenien el castell encomanat a diversos castlans A la primera meitat del segle XII, Berenguer Sendred, al qual succeí el seu fill Arnau i, des del 1170, hi consta una família cognomenada Mirambell, que donà diferents fills per a monjos de Sant Pere de Casserres, com el monjo Arnau de Mirambell el 1235 i el prior i abans cambrer Ramon de Mirambell (1257-63). Al segle XIV, el castell de Mirambell consta com a una de les propietats dels Cardona i el 1375 formà part del patrimoni del comtat de Cardona.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Mirambell
Desembre 2017 / Elena Fàbregas & Jordi Gironès


+ fotografies: CastellsCatalans/Mirambell
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Mirambell
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Jorba

Nom del castell: Jorba
Data de construcció: XI
Municipi: Jorba
Comarca: Anoia
Altitud: 450 m
Coordenades: E 1.545934 N 41.602081(Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat en el turó que hi ha damunt mateix de la vila de Jorba.
El castell de Jorba és una fortificació medieval d’estil romànic situada al municipi de Jorba, a l’Anoia. L’edifici es troba dalt del turó que domina el poble de Jorba. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
La primera referència que es té del castell data del 978. Aleshores era el centre de la baronia de Jorba
–documentada a partir del segle XII– i pertanyia al llinatge dels Jorba. Guerau de Jorba, conseller del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i d’Alfons I, en va ser el primer senyor. La continuïtat de la nissaga dels Jorba està demostrada durant tot el segle XII a través de diversos actes jurídics realitzats per Guerau de Jorba, la seva muller Saurina i el seu fill, Guillem d’Alcarràs.
Cap a la fi del segle XII, amb el matrimoni de Gueraua de Jorba –néta de Guerau i Saurina– i Guillem de Cardona la baronia es va incorporar al vescomtat de Cardona.
El 1294 n’era el castlà Guillem de Castellolí. El 1304, el rei Jaume II, adverteix al vescomte de Cardona que no pot exercir el mer imperi ni sobre el castell ni sobre el lloc de Jorba; amb tot, el 1309 és ell mateix qui li fa donació d’aquesta jurisdicció. El 1375, la propietat fou incorporada al comtat de Cardona. Al segle XIV va passar als Castellolí; així, entre 1337 i 1345 apareix documentat com a baró de Jorba un Guillem de Castellolí.
El 1406, Ramon de Castellolí i el seu fill Joan es veieren involucrats en un afer d’assassinat. L’any 1444 la fortalesa va ser comprada per Manel de Rajadell, castlà d’Òdena. Durant la Guerra Civil Catalana (1462 – 1472) el castell de Jorba es va posar al costat de la Generalitat. Va caure en mans dels realistes l’any 1475. També per matrimonis, al segle XVII la baronia de Rajadell va passar a la de Ponts a través del matrimoni de Jerònima de Rajadell amb Miquel de Ponts; després a la de Salvà, marquesos de Vilanant; a Pont-Lopez de Mendoza, comtes de Robres; al segle XVIII als Abarca de Bolea, comtes d’Aran-da; als Híxar, comtes de Guimerà, i finalment als industrials Muntadas i Campeny. Va ser destruït a causa d’un atac durant la Primera Guerra Carlina (1833 – 1840) juntament amb la seva capella,[4] ja que servia de caserna de les forces liberals. L’any 1890 les runes del castell foren comprades per la família Muntadas.
Les restes del castell de Jorba s’estenen per tot el planell que hi ha al cim del turó. En la part oriental hi ha una torre de planta circular, amb un diàmetre intern de 4 m i un gruix de mur de 190 cm; segurament tenia una alçària de més de 20 m. La paret és formada per carreus més aviat grossos (30 cm x 45 cm) units amb morter de calç dur. Un mur que fa angle, situat a la banda de llevant de la torre i que tanca un espai d’uns 5 m de llarg, també és fet amb uns carreus d’unes característiques semblants als de la torre. A l’extrem oposat del planell on s’estenen totes les restes del castell, a la punta occidental, a uns 28 m de la torre, trobem un altre fragment del mur perimetral fet amb uns carreus com els de la torre mestra. Segurament, a tot el voltant del cimal del turó hi hauria una muralla de la qual, a part dels fragments esmentats, s’endevinen alguns trams més a la banda nord.
A la banda sud del pujol també hi ha algunes parets sota la torre que s’adossen a les esmentades més amunt i que, segurament són una mica posteriors i cal relacionar-les amb les fortificacions que es feren a l’entrada del recinte. En els  marges del vessant meridional hi ha diversos murs, molts dels quals ja no formaven part del primer recinte, que en aquesta banda resta molt destruït.
A 6,5 m a ponent de la torre mestra hi ha restes d’una construcció circular, amb un diàmetre interior de 2,5 m i un gruix de mur d’uns 60 cm. Devia ser la boca d’una cisterna, ara plena de terra, però que sembla que era reoberta amb lloses fins a la boca on la barana era formada per diverses pedres ben treballades i col·locadesde gairell per tal de facilitar el treure’n l’aigua.

El gener de 2012, l’alcalde de Jorba, Josep Maria Palau, va traslladar al delegat del govern la necessitat de consolidar les runes del castell per evitar que l’erosió en faci desaparèixer les restes. El 31 octubre 2017, es publica la notícia del començament de les obres de consolidació d’urgència i recuperació del castell de Jorba i en l'actualitat ja estan consolidades.

Extret de:https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Jorba
Desembre 2017 / Elena Fàbregas & Jordi Gironès

+ fotografies: CastellsCatalans/Jorba
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Jorba
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre de Claramunt

Nom del castell: Torre de Claramunt
Data de construcció: XI
Municipi: La Torre de Claramunt
Comarca: Anoia
Altitud: 365 m
Coordenades: E 1.658198 N 41.533974 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins el nucli urbà de La Torre de Claramunt.

El castell de la Torre de Claramunt inicialment edificat al segle XI és, actualment, un gran casal ampliat en diverses fases, la més important per Joan de Claramunt al segle XVI (1565) que sempre procedeix de la primitiva torre de guaita erigida a la fi del segle XI en un dels extrems del terme del castell de Claramunt, torre fortificada i avançada que es va fer construir per la familia de la Casa de Claramunt per per a la vigilància i el control de la vall de la riera de Carme i del camí vers el Penedès. 
És una obra declarada bé cultural d’interès nacional. Actualment es troba en bon estat de conservació.  
L’actual edifici és un magnífic casal de pedra, fortificat, del segle XVII de planta i tres pisos amb finestres rectangulars amb llindes de pedra i portal adovellat. El 1561, data que figura a la clau del portal adovellat del pati, Joan de Claramunt convertí el castell en un casal fortificat, que correspon a l’edifici actual, de planta baixa i tres pisos. Les finestres, amb llindes de pedra, són rectangulars i el portal d’entrada adovellat, damunt del qual hi figura l’escut nobiliari dels Claramunt (pujol floronat), que també figura en un angle exterior del castell. Altres escuts repartits pel pati del castell i la sala major presenten els senyals heràldics dels senyors posteriors: Espuny, Agulló, Pinós i Sentmenat. El conjunt és rematat per acabats en forma de dents a manera de merlets. Història El llinatge dels Claramunt, que varen arribar el 814 a aquesta zona provinents de França per ajudar al comte Ramon Berenguer de Barcelona en la seva lluita contra els agarens. Concretament el seu cap Bernat Amat de Claramunt. Varen construir el seu castell principal al que és avui La Pobla de Claramunt (a la que varen donar el seu nom), el castell de Claramunt, i també varen construir en una part del terme que controlaven, una torre de guaita amb terme territorial el qual fou l’inici del municipi actual, la Torre de Claramunt. Consta que l’any 1147, dos germans del llinatge Claramunt, Berenguer i Pere Bernat, donaren al monestir de Sant Cugat del Vallès un alou d’un mont situat dins el terme del castell de Claramunt a fi que hi construïssin una fortalesa contra els sarraïns. Inicialment (1157) era emprada com una torre fortificada, al terme de Claramunt. Al final del segle XI s’erigí en un dels extrems del terme del castell de Claramunt una torre de vigilància que, en deixar de tenir ús militar, esdevingué residència dels senyors del lloc. Berenguer de Claramunt vengué el 1306 als Cardona l’alt domini del castell de Claramunt, el 1318 el de la torre de Claramunt, si bé la família hi continuà vivint reconeixent els drets dels vescomtes de Cardona que, d’aquesta manera, afermaren l’hegemonia sobre la Conca d’Òdena. Asbert de Claramunt, casat amb Beatriu de Pallars, fou nomenat pels Cardona el 1348 governador de les terres de l’Anoia. El seu descendent Joan de Claramunt i de Rajadell lliurà el 1463, en nom dels Cardona, les claus del castell de la Torre de Claramunt a Joan de Serrallonga, representant d’Igualada, per ordre de la diputació general.
 L’any 1530, els Claramunt compraren als ducs de Cardona la jurisdicció i la senyoria del terme de la Torre de Claramunt. Francesc de Claramunt i Caçador obtingué el 1620, com els seus avantpassats, el càrrec de governador de la Conca d’Òdena, atorgat pels Cardona.
Un descendent seu, Josep de Ribera i de Claramunt, austriacista, rebé del rei arxiduc Carles III el títol de comte de Claramunt (1708) i fou desterrat a Burgos per Felip V fins al 1725. El castell fou incendiat el 1722. 
Ja en temps moderns, Josep Maria de Febrer i Calvo Encalada, Marquès de Villa Palma de Encalada, descendent de la casa de Claramunt y baró de la Torre de Claramunt, junt amb la seva dona Matilde Sanllehy i Alrich (germana de Domingo Sanllehy Alrich, alcalde de Barcelona) varen fer grans tasques de reconstrucció del castell, igual que el seu fill José Maria de Febrer y Sanllehy, també marques de Villa Palma de Encalada les va continuar. José Antonio de Febrer y Monforte, fill del marques va ser alcalde de la Torre de Claramunt i va residir al castell de la Torre de Claramunt amb la seva dona Margarita de los Rios Magriña y els seus sis fills, que són copropietaris del Castell actualment, els germans de Febrer de los Rios, fins a la seva mort el 1976. 
El cap del llinatge Clararamunt és actualment José María de Febrer y de los Rios, primogenit de la nissaga i cap de la familia. Va sol·licitar la rehabilitació del títol de comte de Claramunt l’any 1985, en un expedient de millor successió del títol que el dia d’avui no s’han tancat, a pesar d’existir un informe del Ministerio de Justicia i dos informes del Consejo de Estado demanant la rehabilitació del títol del seu avantpassat al seu favor.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_ Torre_de_Claramunt
Desembre de 2017 / Elena Fàbregas & Jordi Gironès

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat