dimarts, 10 de maig del 2016

Bellver

Nom del castell: Bellver
Data de construcció: XIII
Municipi: Bellver de Cerdanya
Comarca: Cerdanya
Altitud: 1.058 m
Coordenades: E 1.773716 N 42.370824 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: les restes del castell i de les muralles es troben dins del nucli urbà.
El castell termenat de Bellver estava situat al lloc més elevat del clap rocallós cantellut, calcari, on s’assenta el poble, a l’esquerra del riu Segre. Formava part d’una línia de fortificacions i torres de guaita que defensaven i controlaven el Camí Ral que, travessant el comtat medieval de Cerdanya, unia el també comtat de Conflent amb el d’Urgell. Del castell només en queden les restes del que segurament era la cisterna i, de la muralla que defensava la vila, s’han conservat parts del costat del riu, amb panys de mur i torres quadrades i rodones, seguint el carrer anomenat de la Muralla.
L’actual vila de Bellver té l’origen en la carta de població i franquesa atorgada per Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, el 1225 al puig de «Bellovidere» al Baridà (subcomarca de l’alta vall del Segre). Nunó Sanz pretenia disposar d’una vila situada estratègicament a la frontera mateix amb el comtat d’Urgell. És possible que en aquest lloc hi hagués hagut el castell de Talló, fortalesa documentada el 1090 però de la qual no es coneix l’emplaçament. La força de Bellver no és documentada fins al 1233 en una concòrdia entre Nunó Sanç i el comte Roger de Foix en la qual la fortalesa de Bellver quedava a plena voluntat del senyor de Cerdanya. El 1255 es documenta «in castro de Belvezer» formant part del domini de Galceran IV de Pinós el qual, en el seu testament, fet en preparar-se per anar amb l’exèrcit del rei, demanava que en cas de mort es paguessin els seus deutes amb tot el que posseís al castell de Bellver. L’any 1271, El mateix Galceran vengué durant dos anys a P. de Riba, de Puigcerdà, pel preu de 3.375 sous de Barcelona tot el que rebia als castells de Bellver i de Prats i els seus termes. Poc abans, el 1267, el rei Jaume I concedia a Bellver l’excepció del pagament de la «quèstia reial» (tribut en diners o en fruits que el senyor feudal cobrava dels seus súbdits), en canvi de què els seus habitants construïssin la muralla que havia de tancar la vila. Per tant, és pot afirmar que en aquestes dates, a dalt del turó de Bellver només hi havia el poble i un castell. 
L’any 1277, Jaume II de Mallorca confirmà els «consuetudines et libertates» que havia atorgat el seu pare, a la vila de Bellver que, com les altres terres del Rosselló i la Cerdanya, esdevingué part del regne de Mallorca. La vila de Bellver era de jurisdicció reial; Pere el Cerimoniós, el 1344, prometé als seus habitants l’exercici de la jurisdicció civil o criminal, a més de confirmar les antigues franqueses. Fou el centre de la sotsvegueria de Baridà i tingué un paper important en la història del comtat com a plaça forta fins al segle XVIII.
La força citada en les fonts escrites es pot situar acuradament gràcies a la toponímia, històrica i actual. L’únic element, però, visible actualment és una cisterna que hi havia a l’interior del clos de muralles que degué ser complex, amb diversos panys de muralles i diverses torres adossades o exemptes. Es té constància d’altres elements com algun passadís subterrani i una altra cisterna similar a la que roman avui dia. La cisterna, de planta lleugerament trapezoïdal, té uns 3,40 m en els trams curts i està coberta amb volta de canó feta amb encofrat de posts i recoberta d’argila vermella ben compactada. Presenta un sòcol fet de grans carreus de pedra calcària, segurament lligats amb calç. La part superior és feta amb còdols irregulars, lligats amb calç. El sòl és enllosat amb els mateixos carreus del sòcol, una mica més petits, regulars i ben tallats. Sense notícies documentals la datació és difícil. Tanmateix, la factura del conjunt i el sòcol de grans blocs ben tallats fan pensar que es devia construir al final del segle XII o inici del XIII. Un paral·lel proper és la cisterna del castell de Llívia.
La zona ocupada per la vila medieval era de planta allargada, amb una longitud d’uns 195 m i una amplada d’uns 72 m. A l’extrem occidental hi havia el castell i, a prop, un portal. A l’angle sud-est hi havia un altre portal a tocar de l’anomenada Torre de la Presó. La població s’organitzà a partir de diversos centres: el castell a ponent, l’església a llevant, segurament una plaça situada al bell mig i els dos portals (Baridà i Cerdanya), que la comunicaven amb l’exterior.
Pel que fa a la muralla devia tenir uns 535 metres de perímetre, flanquejat per torres o bestorres. Els murs seguirien el perímetre del turó originari, aprofitant al màxim l’espai exterior, alhora que utilitzaven els pendents per reforçar les defenses. La part septentrional, d’alçada considerable i protegida pel Segre, no calgué dotar-la de grans panys de paret. A ponent, el castell dominava tot l’espai. A la part de llevant, en canvi, s’hi van construir notables panys de muralla així com torres. La meridional, també alta, estava protegida per un fossat.
Actualment, es conserven d’una manera parcial els sectors N i E de la muralla de Bellver. Tot el conjunt de torres, bestorres —com la del costat nord-est— i llenços de mur és força homogeni pel que fa als elements constructius. En principi, la muralla es pot identificar amb la que féu construir Jaume I l’any 1267 en canvi d’eximir els habitants de la vila del pagament de la quèstia.
Si bé deuria sofrir alguns canvis amb les guerres dels segles posteriors, el que es conserva correspon
bàsicament a la muralla primitiva. Els anys vuitanta (segle XX), en fer-se obres al clos de la vila vella, es descobriren diversos túnels que devien permetre de comunicar per sota de la muralla l’interior de la vila amb l’exterior, sobretot en cas de setge (Bolòs —Pagès 1990). Es consideren contemporanis o poc posteriors al moment en què es bastí la muralla.
La torre anomenada de la Presó, situada a l’est, al costat d’un dels portals de la vila closa (portal de Cerdanya), és una construcció de planta lleugerament rectangular, de 2,20 x 2,95 m, i a una alçada aproximada de 15 metres. El gruix dels murs és d’uns 110 cm. La porta és situada a uns 7 m del nivell exterior del sòl. A la cara exterior  hi ha un talús. A l’interior, la torre té tres nivells,
com tindria en origen, però l’alçada dels respectius sostres deu haver variat. A les tres cares exteriors hi ha diverses espitlleres, construïdes en èpoques diferents. Les més antigues són com les de la muralla. Protegides per carreus tallats com els dels caires de la torre. L’aparell de la resta del mur és de pedres petites poc treballades i sense escairar. A la part inferior dels murs hi ha carreus petits, més o menys escairats. En alguna zona es veuen clarament les reconstruccions. La datació s’estableix des del segle XIII al segle XVII.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_i_vila_de_Bellver_de_Cerdanya
Elena Fàbregas &  Jordi Gironès / Maig de 2016

Torre de Bernat de So

Nom del castell: Torre de Bernat de So
Data de construcció: XIV
Municipi: Llívia
Comarca: Cerdanya
Altitud: 1.218 m
Coordenades: E 1.982121 N 42.465008 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situada al mig del nucli urbà de Llívia
La Torre de Bernat de So és un edifici militar defensiu, probablement del segle XIV, situat al costat de l’església Nostra Senyora dels Àngels de Llívia.
La torre s’insereix en un conjunt de caràcter defensiu més ampli, al voltant de l’església, formant part de la fortalesa-església. Va pertànyer al vescomte d’Évol, qui el 1366 la va vendre a Ponç dez Catllar (conegut també com a Ponç Descatllar), castlà del Catllar i castellà de Llívia.
L’actual Torre de Bernat de So, va ser construïda el 1584-1585, per retenir el dret de «recollita» que tenia l’antic Castell de Llívia, abans de ser destruït cap al 1476 pel rei francès Lluís XI. La recollita era un privilegi medieval que es concedia a les places fortes o als senyors de castells, consistent a poder aplegar a la ciutat o la fortalesa els habitants de les poblacions indefenses en cas de perill. La torre, juntament amb l’església acabada el 1617, es convertirà en la nova defensa del poble.
S’ha utilitzat com a presó, com a casa de la vila i, a més, un temps allotjà la famosa Farmàcia de Llívia. Des de principis dels 80 fins l’any 2009, el pis superior va ser la seu del Patronat del Museu Municipal. A partir d’aleshores a la torre s’hi van exposar diorames sobre flora medicinal de Llívia. És una torre aïllada situada sota l’església, al punt més alt de la vila. La torre és de planta circular, amb teulat en pendent cobert de pissarra. Té tres nivells, amb entrada al primer i segon nivell. Les obertures tenen llindes i brancals de pedra. L’entrada de la planta baixa, té la llinda i els brancals monolítics de granit. A la llinda hi ha la inscripció: “Carcel Real 1834”. Les obertures han experimentat modificacions al llarg del temps.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Bernat_de_So
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Maig de 2016
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Llívia

Nom del castell: Llívia
Data de construcció: XI-XII
Municipi: Llívia
Comarca: Cerdanya
Altitud: 1.358 m
Coordenades: E 1.986103 N 42.467667 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: el castell està situat en un turó damunt mateix del nucli urbà de Llívia.
El Castell de Llívia és una obra del municipi de Llívia (Cerdanya) declarada bé cultural d’interès nacional. Es trobava a la part superior del Puig del Castell, als peus del qual es va erigir la moderna Llívia.
El castell de Llívia ocupa el cim de la Muntanya del Castell, turó isolat des del qual es controla el conjunt de la plana cerdana, amb un gran valor estratègic. Al costat intern de l’actual cantonada sud-oest del castell, s’han localitzat un conjunt d’estructures d’hàbitat molt senzilles, del voltant dels segles XI i XII, que es devien relacionar amb una petita fortificació situada una mica més al nord. Aquesta devia ser un castell roquer, segurament d’estructura molt simple. D’aquesta fortificació es conserven les restes de dues torres de planta semicircular, actualment molt malmeses per la seva reutilització com a fonaments de les torres de la fortalesa gòtica.
Segons les restes pervingudes i actualment visibles d’aquest castell, que corresponen majoritàriament
a la reforma general que patí la fortificació a finals del segle XIII amortitzant les estructures anteriors, es pot dir que constava de tres recintes fortificats: en primer lloc el fortí situat al lloc més Vista aèria del castell. Muralla i fossat actual del castell restaurat, foto de Jordi Gironès. A la dreta, escut tret de la pàgina del “Llibre Ferrat”, cartulari on es troben copiats els principals privilegis de Llívia, on apareix el mític fundador de la població, Hércules, la vila, als peus del turó, i el castell a dalt (Ajuntament de Llívia). La llegenda que l’envolta diu: Livium oppidum est inter pireneorum convalles montium provincia catalonia et ceritania regionis ab ercule libico ante spistum natum 1678.
elevat del puig, de planta quadrangular, d’uns 35 metres de costat, 1,5 de gruix de mur i un perímetre
de 140 m. Als vèrtexs, 4 torres circulars de 4 m de diàmetre intern. Envoltada per un profund fossat excavat a la roca, s’estructurava al voltant d’un pati central sota del qual hi havia una gran cisterna de planta rectangular i coberta de volta, excavada a la roca, amb les parets internes recobertes de morter hidràulic. Les mides són d’11 metres de llargada per 5 d’amplada i una alçària aproximada de 4 m. La torre de l’homenatge (angle nord-est) comptava amb el seu propi fossat, la seva pròpia cisterna, coberta amb volta de canó i un pont que travessava el fossat del castell i li donava un accés propi des de l’exterior. D’aquesta manera, la torre funcionava com una mena de reducte defensiu aïllat.
El segon element és un recinte de planta poligonal annex al fortí, que s’atribueix al recinte sobirà (dependències del castlà). El tercer àmbit, molt extens, que ocupava la resta del turó, era el recinte jussà, que encabiria el vilatge altmedieval del castell. La muralla del tercer recinte estava reforçada per torres rectangulars als llenços i torres circulars atalussades als angles, de les quals, la més ben conservada és l’anomenada torre d’Estavar perquè, des d’on s’alça, s’albira la població d’aquest nom. L’aparell és de pedra de muntanya, llicorella, lligada amb morter de calç.
Castell termenat documentat per primer cop l’any 996. Es tenen notícies documentals de Llívia des d’època romana i d’una fortalesa en aquest lloc en època visigòtica quan el castell és esmentat com a «Castrum Libyae quod est Cerritaniae caput» l’any 672. No obstant això, les excavacions arqueològiques no han detectat pràcticament restes estructurals anteriors al segle IX. Originàriament,
seria un castell roquer d’estructura simple, que aprofitava la topografia del lloc. Posteriorment, al segle XIII, aquesta fortificació es va reformar, segurament degut a la consolidació d’una frontera militar amb el regne de França, com a resultat del Tractat de Corbeil (1258) i la posterior creació del regne de Mallorca, que comprenia els comtats de la Cerdanya, el Rosselló, la senyoria de Montpeller i les Illes Balears (1279-1349).
En aquest moment, s’implanta un nou tipus de fortificacions lligades a l’art gòtic. Els castells passen a ser més grans, amb una planta regular organitzada a l’entorn d’un pati central. El castell de Llívia és un dels exemples més destacats d’aquesta tipologia de castell.
Al llarg dels segles XIV i XV el castell de Llívia va ser la principal fortificació del comtat de Cerdanya i rebé nombrosos privilegis dels monarques catalanoaragonesos i dels reis de Mallorca.
L’any 1344, el deposat rei de Mallorca, Jaume III, el va atacar sense èxit. Ja entrat el segle XV, a conseqüència del conflicte entre la Generalitat i el comte rei Joan II, conegut com Guerra civil catalana (1462-1472), es va produir la intervenció francesa. D’acord amb el Tractat de Baiona (1462), el monarca català va empenyorar els comtats del Rosselló i la Cerdanya a canvi de l’ajut econòmic i militar francès. Un cop finit el conflicte, el castlà del castell, Damià Descatllar, es va revoltar contra el domini francès. L’any 1478 el castell va ser assetjat durant catorze mesos i, finalment, va capitular. Un cop conquerida la fortalesa, Lluís XI ordenà enderrocar-la (1479). A principis del segle XVI, hi hagué un breu intent de reconstrucció al sud-est i algunes ocupacions puntuals durant la Guerra dels Segadors (1640-1659). Finalment, cal esmentar l’ús puntual del castell per a activitats ramaderes.
L’any 2013 es va inaugurar la restauració del castell. Les obres, s’iniciaren l’any 1994 i, atesa la complexitat del projecte, duraren dinou anys. S’han dut a terme amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Girona.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Llívia
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Maig de 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Llivia
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Querol (Cerdanya)

 Nom del castell: Querol (Cerdanya)
Data de construcció: XII
Municipi: La Tor de Querol
Comarca: Cerdanya
Altitud: 1.389 m
Coordenades: E 1.843644 N 42.498671 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: el castell està situat a la mateixa carretera N-20 entre les poblacions de La Tor de Querol i Porta.
El castell de Querol és una antiga fortificació, actualment arruïnada, al llogaret de Querol de la vila de Porta (Alta Cerdanya). Per bé que el lloc de Querol és documentat ja al 1011, el seu castell no apareix esmentat (castri de Querol) fins a un document del 1243 en què Jaume el Conqueridor prohibí alguns mals usos del batlle reial, castlà de la població i que s’allotjava a la fortificació. El castell era de propietat reial ja al 1396 i segurament abans. Posteriorment Ferran II d’Aragó suprimí la senyoria de la Torre Cerdana i la incorporà a la del castell de Querol (1493), i al 1569 Felip II de Castella separà el càrrec de batlle de Querol del d’alcaid dels castells de la vall de Querol i de Puigcerdà, que fins al moment s’havien regit conjuntament. 
El castell va ser destruït al segle XVIII, i les restes van ser declarades monument històric de França, el 2 de maig del 1927. El 1985 les torres foren consolidades i mínimament restaurades. La importància militar del castell pot ser inferida a partir d’un inventari medieval del seu arsenal: 17 ballestes, 16 cuirasses, 14 gorgeres i 2 bombardes, a més d’altres elements militars.
De la gran edificació que havia estat, amb dos recintes, en l’actualitat només se’n conserven una torre i les restes d’una altra, corresponents ambdues al recinte superior o sobirà. D’aquest clos superior en queden, ultra les dues torres dels segles XII o XIII, restes dels murs que el limitaven. La torre més ben conservada fa 10 metres d’alçada per quatre de costat (a la base), en tres nivells, i és de planta quadrada, feta de pedresgrosses, amb espitlleres i rematada per merlets; hom diu que va servir de cort de porcs a començaments del segle XX. L’altra torre, a uns 12 metres de distància, hauria estat semblant, però de planta més rectangular, cosa que encara es pot veure malgrat l’afonament de tota la seva façana nord. Ambdues reposen directament sobre la massa granítica on s’edificà el castell. Per defora del recinte principal, o sobirà, hi havia el segon, el “clos jussà”, del qual encara en resten murs deforça alçada, delimitant un espai poligonal amb accés per un arc de mig punt adovellat. Un Plan et projet du chateau de Carol del 1775 mostra una construcció isolada, de planta baixa i pis, amb tres torres. La diversitat de tècniques constructives observables a les restes conservades, testimonien que el castell tingué diverses intervencions arquitectòniques al llarg d’un extens període temporal.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Querol_(Porta)
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Maig de 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Querol
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


Torre Cerdana

 Nom del castell: Torre Cerdana
Data de construcció: XIII
Municipi: Portè
Comarca: Alta Cerdanya
Altitud: 1.666 m
Coordenades: E 1º 49’ 28.8” N 42º 32’ 37.3”(Geogràfica )
Com arribar-hi: el castell està situat damunt de l’entrada del túnel de Pimorent al SO de Portè.
La torre Cerdana és una fortificació medieval, actualment enrunada, del municipi de Portè (Alta Cerdanya). Es troba al capdamunt de la vall de Querol, des d’on domina tot el poble. Protegia l’entrada septentrional de la Cerdanya.
Esmentada per primera vegada l’any 1288 com a «Turri Cerdana»; el 1293 es anomenada torre de Pimorent i l’any 1318 és documenta el «castellum de Pimorent». A la darreria del segle XIV és anomenada de bell nou Torre Cerdana. Apareix amb el nom de torre perquè en els seus orígens degué ser una torre de defensa, però en realitat es tractava d’un veritable castell amb funció de lloc de guaita i aplec d’una força armada capaç de fer front a qualsevol atac, complementada defensivament més avall pel castell de Querol.
El rei Jaume I la donà al baró d’Enveig (en francès Enveitg) que la convertí en el bastió avançat d’un conjunt de fortificacions de la vall de Querol. Ramon Xetmar d’Enveig, fill de Ramon Guillem, la infeudà a Jaume de Santaeulàlia l’any 1293. El 1310, el rei Jaume II de Mallorca la va recuperar mitjançant permuta amb Jaume de Santaeulàlia.
El rei manà reforçar les defenses de la torre i això explicaria la denominació de castell que es troba en una escriptura de l’any 1318. Un inventari del 1399 enumera 13 cuirasses, 14 capells de ferro, 11 ballestes i 6 mandrons. Aquesta torre i el castell de Querol foren encomanats a oficials del rei. El castellà que la regia sovint era també batlle de la vall de Querol. El càrrec arribà fins al segle XVII i es creu que la torre restava encara dempeus i era utilitzada. L’advocat i doctor en lleis Antoni Olibà descriu,a la fi del segle XVI, que les incursions enemigues eren alertades al castell de Puigcerdà des de la torre Cerdana, passant pel castell de Querol, gràcies a un tret de bombarda disparat a l’extrem de la vall.
Aquest castell segueix la tradició iniciada a Europa cap al 1200 de castells circulars o ovalats i és comparable al castell de Lladorre, al Pallars Sobirà. Les restes actuals es datarien cap al segle XIII excepte les restes del mur trobat a l’interior que són segurament més antigues, del segle XII.
ECastell roquer de planta quasi circular amb 20 m de diàmetre a l’interior. La cara N té uns 11 m i és recta. Els murs tenen un gruix entre 120 i 150 cm. Es conserven força bé la façana N, un tram al SO i un altre a l’E. Aquest té una alçada de 8,5. A l’exterior hi ha un nivell d’espitlleres a uns 2 m de terra i una altra sèrie, més petites, uns 3 m més amunt. Al mur SO s’obre una porta d’1 m d’amplada. Al SO hi havia una altra porta, tapiada posteriorment. Les portes són situades a uns 2 m del sòl exterior i eren coronades amb lloses a plec de llibre que han estat arrencades. L’aparell constructiu és fet de pedres de granit molt poc treballades, unides amb molt morter de calç. A la banda N, sota el mur hi ha un petit vall.
xtret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_Cerdana
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Maig de 2016