dimarts, 12 d’abril del 2016

Rupit

Nom del castell: Rupit
Data de construcció: XI
Municipi: Rupit i Pruit
Comarca: Osona
Altitud: 889 m
Coordenades: E 2.466406 N 42.024508 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: les restes del castell estan situades en el penyal rocós que hi ha damunt del nucli urbà.
El Castell de Rupit, que fou successor el segle XI del de Fàbregues, és situat enmig del poble homònim, damunt un penyal de forma irregular darrere l’església parroquial.
En la reconstitució del comtat d’Osona empresa per Guifré el Pilós a finals del segle IX va crear-se un terme extensíssim bastit al voltant del castell de Fàbregues, documentat el 968. L’abandó del castell de Fàbregues va comportar la divisió, a principis del segle XI, del terme castral en dos, el castell de Rupit, amb les parròquies de Rupit, Pruit i Sant Joan de Fàbregues, i de l’altre el de Fornils amb les parròquies de Sant Martí i Susqueda. 
El castell de Rupit es documenta amb el seu propi nom per primera vegada el 1040 en el testament del bisbe-vescomte Eribau de la casa d’Osona-Cardona. El domini eminent es constata l’any 1083; el vescomte Ramon Folc féu testament, publicat sacramentalment l’any 1086, disposant que el castell de Rupit passi a la muller Ermessenda i al germà Folc i, si no, als nebots. Continuen els vescomtes de Cardona fins que, l’any 1276, Ramon Folc V de Cardona deixa el senyoriu al fill Bernat Amat que el deixa al seu fill Ramon Amat. Després passarà a la germana d’aquest, Sibil·la, casada amb Ramon Roger II de Pallars.
El castell de Rupit restà en mans dels comtes de Pallars fins a l’any 1369. Gilabert VI de Cruïlles, casat amb Constança, germana de Sibil·la, compra al seu nebot Huguet de Pallars el domini dels termes de Rupit i Fornils. Va pertànyer a la família Cruïlles que s’entroncà amb els Vilademany primer, amb els Perapertusa el 1619 i, vers 1658, amb amb el marquès de Risbourg, Benjamí de Bournonville. L’any 1681, el rei Carles II concedí a Antoni de Bournonville el títol de marquès de Rupit i els enllaços matrimonials continuaren amb els comtes d’Aranda i els ducs d’Híjar.
No es pot precisar la destrucció del castell, que sobrevisqué a la guerra de la Generalitat (1462-72) amb el rei Joan II, si bé es perdé després qualsevol notícia sobre l’edifici. 
No es troba documentació de cap família de castlans amb continuïtat clara. Fins al segle XVI no hi ha
noves notícies de la castlania: Joan de Malart a la seva mort cedí els drets de la castlania de Rupit a Onofre Olmera.
Les cases del poble es van construir molt arran i actualment fan impossible l’accés al castell. Aquestes cases podrien integrar murs i estructures del castell, corresponents a la muralla del recinte jussà. A la cara de tramuntana, la més visible, hi queden algunes filades de mur fetes amb pedra menuda però regular. Destaca un mur d’uns 5 metres d’amplada per 8 d’alçada i 2 de profunditat; aquest mur combina carreus de cap i través i no té cap obertura. La base d’aquesta paret s’assenta damunt la roca i és visible un arc de descàrrega que reparteix el pes de la construcció allà on la roca sobresurt més. El perímetre del conjunt és d’uns 300 m². Es conserven també uns fragments de mur que possiblement pertanyen a la muralla.
Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Rupit
Elena Fàbregas 6 Jordi Gironès / Abril 2016

Cornil

Nom del castell: Cornil o Puig de la Força
Data de construcció: X
Municipi: Vilanova de Sau
Comarca: Osona
Altitud: 739 m
Coordenades: E 2.389995 N 41.981500 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: les restes del castell estan situades a ponent de Tavertet en una illa de terra que queda separada dels cingles de Tavertet. El seu accés és difícil i perillós, i només es pot realitzar des del sud-oest del Pla del Castell, agafant un grau que està senyalitzat.
El Castell de Cornil és un castell catalogat com a monument del municipi de Vilanova de Sau (Osona) declarat bé cultural d’interès nacional. 
Segons l’historiador Mn. Antoni Pladevall i Font, les restes de la fortalesa o castell termenat atribuït popularment a la família Tavertet, corresponen en realitat al castell «Cornile». Aquestes restes es troben arrapades a l’espadat, en el petit istme que separa el Puig de la Força de la cinglera de Tavertet. Des del lloc es domina la vall del Ter i el sot de Balà.
Documentat en l’Arxiu Capitular de Vic, per primera vegada l’any 917 quan Adal i la seva muller Gisclavara vengueren una peça de terra que tenien al castell de Cornil («Cornile» o «Corneli»). Al segle XIII trobem el nom de roca de Sau o de Buoll Bisuldumo »). El domini eminent del castell i del terme era en mans dels comtes de Barcelona però això consta només en època molt reculada. El principal feudatari fou la família dels castlans de Cabrera. El 1287 s’esmenta Arnau de Cabrera en un plet sobre «Bisuldumo» iniciat per Gastó de Bearn, dels Montcada. 
L’any 1336 Isabel de Cabrera comprà al rei l’omnímoda jurisdicció de la vall de Sau. El 1352, Artal de Cabrera vengué al vescomte Bernat II de Cabrera la vall de Sau i les seves parròquies per set mil sous. La roca de Sau fou unida el 1356 al comtat d’Osona que el rei Pere el Cerimoniós creà pel vescomte Bernat III de Cabrera. La roca i la vall de Sau no eixiren dels dominis dels Cabrera i tingueren les mateixes vicissituds familiars que el castell de Cabrera.
Els castlans d’aquest castell i del terme foren la família Sau, perfectament documentada a partir dels anys 1120-1130. Posseïen la roca de Sau i la domus de Cascabous o del Pi de Sau i anaren augmentant els seus drets amb l’administració d’altres béns i drets aliens a la castlania. A principis del segle XV la família canvià el nom originari pel de Vilafreser arran d’un enllaç matrimonial. Vers l’any 1443 continuaren els Vilanova, que eren castlans feudataris de Savassona; aquesta família continuà en el domini seguint les mateixes vicissituds familiars que el castell de Savassona. 
L’any 1472 encara estava dempeus després de la fi de la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II. El castell ha de correspondre a la roca de Sau que ha anat canviant l’apel·latiu. Roca = força = castell i altre cop roca.
Les restes són minses però es poden distingir elements ben diferenciats. Un situat just a l’istme, únic indret vulnerable i que seria la zona fortificada. S’hi veuen diversos murs que formen un basament de muralla com també terres que engrandeixen la plataforma habitable. Al lloc més prominent hi ha les restes d’una peça de planta quadrada, d’uns 3 m de costat interior, que podria ser una torre, als costats de la qual continua la muralla però no se sap on acabava. A la banda de tramuntana del Puig de la Força hi ha una cisterna cavada a la roca i coberta amb una volta de carreus. Enmig del cingle, damunt d’una lleixa plana, hi ha les restes de dos habitatges que n’aprofiten les balmes. Només és visible el mur i restes del foc que amb el temps tenyí la roca de color negre. Un d’ells, el millor conservat, es troba al vessant de migjorn i l’altre a llevant del Puig. L’aparell dels murs és el mateix a totes aquestes construccions. És de pedres molt ben encarades, de forma quasi parallelepipèdica, de mides mitjanes, molt ben posades formant filades. El morter és de poca duresa, fet amb sorra, calç i argila.
Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Cornil
Elena Fàbregas &  Jordi Gironès / Abril 2016

Torre de la Vall

Nom del castell: Torre de la Vall
Data de construcció: XIII
Municipi: Tavertet
Comarca: Osona
Altitud: 870 m
Coordenades: E 2.420880 N 42.003946 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: Prendre la carretera BV-5207 que va de L’Esquirol a Tavertet i just després del km 12, molt a prop de Tavertet, prendre el trencall de la dreta que ens durà a la masia on hi ha la torre. Al terme municipal de Tavertet, prop de la vila i al marge esquerre de la riera de Tavertet, es dreça la Torre de la Vall sobre un penyal de 3 m que fa de sòcol, amb un mas adossat als seus peus. Fou anomenada també la Torre de la Guàrdia.
Masia del segle XVII, adossada a una antiga torre de guarda i defensa, funció que corrobora l’indret on fou bastida, al nord del poble, on es domina tot l’entorn. És original dels segles XIII-XIV. La base sembla ser del segle XIII, i la resta del XIV. En documents antics, se cita la Torre de la Vall com si hi haguessin dues cases com a mínim, que semblaria haver constituït el primer nucli habitat de Tavertet. En aquest indret s’han trobat també restes de la vila romana.
Conjunt format per una torre de defensa medieval i una masia del segle XVII. Són dos volums ben diferenciats, però formen un grup compacte edificat damunt d’un rocam d’uns 3 m, que li serveix de primera defensa. La torre té la planta quadrada (5 x 5 m), uns 20 m d’alçada i els murs de 100 cm de gruix. Originàriament tenia unes portes a la façana sud, convertides posteriorment en finestres, que donaven entrada per l’exterior. Una part de les obertures són cobertes per la masia. Està formada per cinc pisos, la coberta i els merlets del terrat. La planta baixa està afermada directament a la roca, és molt reforçada, no té obertures i es cobreix amb volta de canó apuntada. 
La masia està annexada a les façanes sud i oest. És coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, situada a migdia, i la seva planta està totalment condicionada per la forma del rocam. S’ha restaurat molt i hi ha finestres d’altres construccions. Té una galeria annexada a la primera planta. A la façana nord, hi ha un petit balcó. Totes les obertures tenen els emmarcaments de pedra picada. A la façana principal hi ha una finestra amb la data 1667.
Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_la_Vall_(Tavertet)
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Abril 2016

Sorerols

Nom del castell: Sorerols
Data de construcció: XI
Municipi: Tavertet
Comarca: Osona
Altitud: 794 m
Coordenades: E 2.378889 N 41.998889 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: Prendre la carretera BV-5207 que va de L’Esquirol a Tavertet i abans del km 5 cal prendre la pista sense asfaltar que du a la masia de Sobiranes. S’ha de seguir una mica més enllà fins que trobarem arran mateix de pista el turó amb el castell de Sorerols. Si seguíssim la mateixa direcció arribaríem a l’església romànica de Sant Miquel de Sorerols.
El castell termenat de Sorerols, conegut també per Castell de Sobiranes, es troba a curta distància del Mas Sobiranes, dalt d’un petit pujol al sud-oest de la masia i a tramuntana de la Creu del Castell. El nom «Sorerols», amb el decurs del temps, ha sofert modificacions, i ara, segons l’obra consultada es pot llegir «Sererols», «Cerarols » o «Serrarols».
El nom de Sorerols prové del llinatge dels senyors del castell, citat el segle XI. Defensava un terme que coincidia amb el de la parròquia de Sant Miquel de Sorerols. Al final del segle XI depenia dels vescomtes d’Osona-Cardona com altres castells del territori; Fàbregues, Rupit, Fornils o la «domus» de Tavertet. El lloc de Sorerols és documentat entre el 1025 i el 1050. El 1072 es documenta Guillem Sanç de Sorerols i el 1086, Ramon Folc I de Cardona, vescomte d’Osona-Cardona llega, entre altres, els castells de Savassona, Rupit i Sorerols a la seva muller Ermessenda i al seu germà Folc. El domini del llinatge vescomtal sobre el castell de Sorerols ja no es troba més en la documentació.
La família de feudataris que n’esdevingueren senyors es coneix des de l’esmentat Guillem Sanç de Sorerols (1072). Altres membres d’aquesta família cognominada Sorerols s’esmenten entre els anys 1091 i 1206. El 1206, en Ponç de Sorerols, la seva esposa i el seu fill i nora, posaren, sota la protecció de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (o Orde Hospitaler), llurs possessions del terme «honorem nostrum quod habemus in toto termino castri de Sorerols».
A final del segle XII tenia drets sobre aquest castell Rotllan o Rutilan de Malla. El seu fill, Berenguer de Malla, l’any 1206, posseïa el castell per llegat del seu pare. Els Malla eren, junt amb la família Santviçens, castlans del castell de Malla i, aquests darrers els substituïren, no se sap com, en el domini del castell de Sorerols fins al 1379, que passà al domini de la família castlana dels Rovira que s’hi mantingueren fins al final del segle XV. 
A primeries del segle XVI (1515) el castell acollia set masies. El 1527 el tenia Antic de Cabrera. El 1587, Frederic de Cardona vengué castell i terme a Antoni Vila, baró de Savassona i pel fet d’ésser ell també senyor de Tavertet es fusiona-ren ambdós termes. El castell de Sorerols, un cop vinculat a la baronia de Savassona ja no sofrí cap més canvi de domini. 
En queden un conjunt de murs atalussats fets amb un aparell de carreuons tallats amb escoda i martell disposats més o menys ordenadament però sense formar filades uniformes, i travats amb morter de calç. Hi ha molts carreus escampats pel voltant. Per les notícies històriques i les restes encara visibles, es creu que el castell era un conjunt d’edificacions més àmplies que una simple torre de defensa.
Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sorerols
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Abril 2016


+ fotografies: CastellsCatalans/Sorerols