dimarts, 9 de febrer del 2016

Castell de Roca

Nom del castell: Castell de Roca
Data de construcció: XII
Municipi: Sant Miquel de Campmajor
Comarca: Pla de l’Estany
Altitud: 206 m
Coordenades: E 2.680278 N 42.163611 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: prendre la carretera GIP-5244 que va de Sant Miquel de Campmajor a Santa Maria del Coll i passat el km 2 prendre un trencall a la dreta que amb uns dos quilòmetres ens hi durà.
El Castell d’en Roca (o de Roca), és dreçat al costat mateix del riu Ser, a prop d’un salt d’aigua i del punt de confluència amb el Ritort, en l’extens i disseminat terme municipal de Sant Miquel de Campmajor. És tractaria més aviat d’una casa forta, potser del tipus anomenat força, com les que es descriuen a la Garrotxa.
La primera notícia que trobem d’aquesta fortificació, podria ser una referència a Ramón de Roca de l’any 1174, el qual tenia drets als Balbs, a la vall d’en Bas; no està clar, però, que aquest cavaller, membre d’una nissaga que segurament pertanyia a la baixa noblesa, fos realment el senyor del castell del Pla de l’Estany. Abans de 1279, havia estat enterrat a Banyoles Pere de Roca, que sembla que fou senyor del castell o casa forta de la Roca, a la vall de Campmajor. L’any 1320, consta que Pere de Prat de Girona, posseïdor del castell de la Roca, féu un establiment d’un tros de terra situat al bosc del castell, prop del mas Piells (o Espielles).
Actualment té més aviat aspecte de masia, tot i que conserva la seva torre, situada a l’esquerra de la façana principal, encarada a migdia. Consta de tres construccions adossades l’una amb l’altra. És de planta rectangular amb un petit pati interior al voltant del qual s’organitzen les dependències. Consta de planta baixa i un pis. La porta principal és d’arc de mig punt adovellat i al primer pis hi ha una finestra geminada, sense capitell i amb decoració floral a l’imposta dels arcs. La resta d’obertures són rectangulars. La torre és l’element més antic de la casa forta, que es dataria en època del romànica tardà, és a dir, entre les darreries del segle XIII o començament del XIV.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d’en_Roca
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Febrer 2016

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Falgons

Nom del castell: Falgons
Data de construcció: XI
Municipi: Sant Miquel de Campmajor
Comarca: Pla de l’Estany
Altitud: 353 m
Coordenades: E 2.663333 N 42.107778 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: cal prendre la carretera GI-524 de Banyoles a Santa Pau i entre els km. 25 i 24 s’agafa la GIV-5246, la qual amb 4 km ens situa en aquest indret on hi ha el castell.
El castell termenat de Falgons és a Falgons, entitat de població del disseminat terme municipal de Sant Miquel de Campmajor, a poca distància de l’església parroquial de Sant Vicenç de Falgons, al vessant oriental de la serra de Falgons, contrafort de les serres de Finestres i Rocacorba.
Els orígens són confusos i embolicats amb l’origen del llinatge dels Cartellà, nissaga que la llegenda fa remuntar fins al temps de Carlemany (742-814). El 823 es té notícia de Galceran I, casat amb Sabina, filla de Jofre Rocabertí. El 985, Guillem de Cartellà participa en la reconquesta de Barcelona pel comte Borrell acompanyant Oliba Cabreta, comte de Besalú. El 1010, Galceran de Cartellà anà amb Bernat Tallaferro en la seva incursió contra el poder califal.
A principis del segle XII el castell de Falgons ja pertanyia a aquesta poderosa família, que arribà a posseir diversos castells com Hostoles i Rocacorba. Es documenta Pere Galceran I de Cartellà (1208-36) l’hereu del qual, Galceran V inicia la branca dels Cartellà-Falgons, residents a Falgons, Els Cartellà reeixiren a convertir el seu casal en castell termenat i centre d’una baronia o domini jurisdiccional; entre el 1404 i el 1580, tots els seus hereus foren enterrats a Sant Vicenç de «Felegoso», parròquia que, junt amb el castell, apareix en els fogatges de l’any 1358 i el 1359; en aquests documents amb el nom de parròquia de Sant Vicenç de «Fulgonitus». El 1523 era senyor de Falgons en Pere Galceran de Cartellà, que va ajudar a Ferran el Catòlic en la conquesta de Granada. Hi ha documentació d’altres membres de la família fins al segle XVIII.
La seva especial història fa que el castell tingui la disposició d’un gran casal residencial i que el castell actual sigui el resultat de nombroses reformes, amb una planta quadrada sensiblement geomètrica i poc habitual. A l’interior hi ha un ampli pati, del qual arrenca l’escala d’accés a les sales de la planta pis, amb arcs semicirculars. A la façana principal destaca la porta d’entrada d’arc de mig punt amb dovelles, sobre la qual hi ha l’escut nobiliari dels Cartellà.
Al voltant del pati hi havia la capella de St. Anton, les cavallerisses i les habitacions del servei. Es conserven diverses espitlleres situades a la planta baixa al llarg de tot el perímetre de muralla del castell. La torre de l’angle sud-oest està parcialment derruïda; només es conserva part del parament. Les torres de l’angle sud-est i nord-oest mantenen un bon estat de conservació però no la totalitat de la seva alçada original. El pati interior l’acosta a la tipologia pròpia dels castells medievals però els elements més significatius (portes, finestres, etc.) ens condueixen a obra dels segles XV i XVI. No obstant, Lluís G. Constans i Serrats data tres de les torres i part de la base dels murs al segle XIII. 
Extret de: http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-falgons-sant-miquel-de-campmajor-plade-lestany/
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Febrer 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Falgons
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Rocacorba

Nom del castell: Rocacorba
Data de construcció: XI
Municipi: Canet d’Adri
Comarca: Gironès
Altitud: 933 m
Coordenades: E 2.687686 N 42.06759 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: s’hi accedeix prenent la carretera GIV-5247 que va de Banyoles a Pujarnol a partir d’on cal seguir-la fins ben a prop del cim del Puig Sou (grans entenes) on cal prendre una pista, ja sense asfaltar, que ens durà sota mateix del castell, on hi ha un petit aparcament.
El castell de Rocacorba, avui santuari de la Mare de Déu de Rocacorba, s’alçà al cim de la serra de Rocacorba (o Puigsou), talaia de les valls de Biert i Llémena i sentinella avançat del pla de Girona.
Els orígens del castell i de la parròquia de Rocacorba es confonen. Segurament fou un dels primers edificats en les comarques gironines després de la conquesta dels territoris als sarraïns tot i que la data documental més antiga del lloc és la del 1065 quan és citat amb el nom de «rocha curva», en un testament de Guillem Guifré que es conserva a l’arxiu catedralici. El 1130 consta que el cavaller Rodball de Rocacorva i els seus fills pagaven delme pel mas Coll a l’església de Pujarnol. 
El castell, passà el 1168 a mans de Miró I d’Hostoles, que l’havia permutat pel seu castell amb Berenguer II fill de Berenguer de Rocacorba.  El 1212 Miró II d’Hostoles llegà els castells d’Hostoles i Rocacorba a la seva filla Dolça que es casà amb Galceran de Cartellà. Els succeí llur fill Guillem Galceran de Cartellà que morí el 1306. La filla d’aquest, Ermessenda es casà amb Bernat Hug de Serrallonga i li portà en dot el castell de Rocacorba.
Aquest matrimoni tingué una filla, Beatriu de Serrallonga, que heretà, del seu avi, la jurisdicció civil i criminal sobre el castell i termes de Rocacorba i de la seva mare Ermessenda, n’heretà els drets senyorials. El 1313, Beatriu es casà amb Dalmau de Rocabertí, senyor de Peralada.
Beatriu vengué el castell el 1342 al seu castlà Guillem sa Costa de ses Planes de qui passà a Ramon Sant Julià de Revardit. El castell fou recuperat pels Rocabertí el 1383 quan el comprà Felip Dalmau de Rocabertí. L’heretà el fill, Jofre de Rocabertí a qui el rei donà els drets reials sobre el castell i terme de Rocacorba. Els Rocabertí obtingueren el títol de barons de Rocacorba.
El 1402, Jofre vengué el castell a Pere Galceran de Cartellà. L’heretà el fill Roger de Cartellà i posteriorment la filla d’aquest, Constança. Constança de Cartellà es casà amb Marc de Montagut, que fou considerat rebel pel rei Joan II durant la guerra civil catalana (1462-1472); per aquest motiu, el castell fou lliurat pel rei al cap remença Francesc de Verntallat. El 1479, estant el castell en mans dels pagesos remences, els Jurats de Girona, òrgan de govern local de la ciutat de Girona, proposaren la seva demolició al rei, acció que no s’executà. El 1485 el tenia en possessió un tal Damià Espígol, remença, que també s’havia apoderat del castell de Cartellà. El 1495, per manca d’interès per l’indret, el castell tornà a mans de la família Montagut, en la persona de Pere de Montagut, i posteriorment als Vallgornera i als Baldric.
Degut als terratrèmols de 1427-1431 i a les guerres esmentades, el castell s’anà deteriorant progressivament
i perdé utilitat. Per aquest motiu, es va anar reformant i transformant en santuari marià. Del castell primitiu, veritable castell roquer, només se’n conserven escasses restes. Els seus fonaments estan reaprofitats en les edificacions actuals. A la part occidental del penyal es conserven la base d’una torre, un tram de muralla d’uns 3 metres de llargada i un altre mur amb una obertura rectangular. Tant el parament de les restes de la torre com el de la muralla està fet amb pedra calcària irregular, de mida mitjana, mentre que el del mur està fet amb pedres més grosses lligades amb morter de calç.
La Mare de Déu de Rocacorba Inicialment fou l’església del castell i quan aquest va decaure (s. XIV i XV) va ser transformada en santuari marià. La capella actual és una sòbria construcció del segle XVIII. Durant les restauracions fetes la dècada de 1980 aparegué l’estructura romànica de l’edifici, que havia quedat amagada per les reformes del segle XVIII.
Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell de_Rocacorba
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Febrer 2016

Pujarnol

Nom del castell: Pujarnol
Data de construcció: XI
Municipi: Porqueres
Comarca: Pla de l’Estany
Altitud: 422 m
Coordenades: E 2.707778 N 42.101944 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: està situat a 6 km de Banyoles al final de la carretera GIV-5247
La Torre de Pujarnol s’alça al costat mateix del petit temple rural de Sant Cebrià de Pujarnol, a Pujarnol, que és un dels set pobles que formen  el municipi de Porqueres. És de poblament disseminat
i es troba situat a l’origen de la vall del Matamors, entre les serres de Sant Patllari i Biert.
El lloc de Pujarnol, escrit com Podio Ariulfi o Arnulfi, és documentat des del 1017 i tots els documents fan referència al terme centrat per l’església parroquial de Sant Cebrià i el castell, o casa fortificada, situat al costat. En un document de l’any 1212 apareix com a senyor del castell de Pujarnol, Tortosa de Mercadal que va acompanyar el senyor de Falgons a la batalla de les Navas de Tolosa, decisiva dins el conflicte de la conquesta cristiana. El castell pertanyia, l’any 1268, a Guillem d’Aquilone, que el va vendre al tresorer de la catedral de Girona, Bernat de Salt.
Durant el segle XV va passar als Millàs, a Santmartí de Morellàs, i després a la família Peguera. Actualment la torre pertany a una fundació, a la que fou cedida per l’últim membre de la família Punsic, i els llogaters hi tenen un hostal.
Aquesta construcció es bastí a partir d’una torre circular del segle XII que devia ser exempta. Actualment consta d’un edifici de planta rectangular amb cossos afegits. Presenta dues torres situades a dues cantonades oposades en diagonal. La de l’angle sud-est que és de planta quadrangular, tres plantes, i amb teulada a dues aigües, constitueix la torre de l’homenatge. S’hi pot veure una espitllera a la base. La torre de l’angle nord-oest és de planta circular, amb teulada a un vessant. 
L’edificació principal té planta baixa, pis i golfes i s’estructura al voltant d’un pati interior, al qual s’accedeix per un vestíbul cobert amb volta de rajola. La façana principal, encarada a llevant, presenta el portal d’accés de llinda plana i tres finestrals al primer pis de similars característiques. La façana sud té un gran contrafort. A l’interior, una gran volta de canó dóna accés al pati d’armes del castell on es troben les escales d’accés al primer pis. La planta baixa presenta sostres amb volta de rajola i el primer pis amb cairats.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Pujarnol
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Febrer 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Pujarnol
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Ravós

Nom del castell: Ravós
Data de construcció: XIII
Municipi: Cornellà del Terri
Comarca: Pla de l’Estany
Altitud: 103 m
Coordenades: E 2.838333 N 42.070833 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: està situat dins el nucli de Ravós del Terri, el qual forma part del municipi de Cornellà del Terri, essent a 3 km d’aquest municipi.
El Castell de Ravós és situat sobre un petit turó al marge dret del riu Terri. Inclou dins el seu recinte l’església de Sant Cugat que en va ser la capella. Segons Riquer i Monreal, formava part de la línia defensiva situada al nord de Girona, que a més era completada pels castells de Medinyà i Sant Julià de Ramis.
Històricament, cal identificar el castell palau de Ravós amb el castrum de Rogationibus que depenia de l’ardiaca de Girona. Aquest ardiaca sovint rebia el nom d’ardiaca de Ravós pel fet de posseir la senyoria del lloc i del seu castell. L’any 1144 es troba documentat un Arnaldus de Rogationibus levita. El 1296 hi ha un esment del stallio et castllania de Rogacionibus que era propietat de la seu de Girona. Bernat de Vilamarí (que va ser bisbe de Girona de 1292 a 1312) va cedir els drets sobre el castell a Ramon de Vilaric, que els va enfeudar als senyors de Palol de Revardit. El 1316 és mencionat el «castrum» d’aquest lloc. Durant molt temps, per tant, fou de senyoria eclesiàstica. Amb la desamortització, al segle XIX, (1835), el castell va passar a mans civils i es va convertir en pagesia. Ha estat restaurat modernament.
El nom de Rogationibus anà evolucionant; l’any 1272 era anomenat Rabedonibus, més tard Rabonibus i, finalment, Ravós.
És un edifici de planta trapezoïdal amb quatre torres rodones als angles i merlets i pati interior, creat a partir de l’església que resta al seu interior adossada al mur de tramuntana. Conserva bona part de l’estructura de la façana de llevant i de migdia amb dues torres de planta circular, en una d’elles encara es conserva la coberta. Les parets són de maçoneria que és arrebossada a les façanes i les cobertes són amb teula àrab a diversos vessants. A la part superior de la façana de llevant es conserven restes de merlets. L’accés principal és situat a la façana de migdia, és un gran portal amb llinda de dovelles tallades en regràs, és a dir, que el gruix per la part de l’extradós és més gran que per la de l’intradós. A l’interior el castell consta de planta baixa i dos pisos. Fou construït durant els segles XII-XIII i, sofrí nombroses reformes i modificacions durant el segle XIV i també en època moderna. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Ravós
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Febrer 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Ravos
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat