Requesens

Nom del castell: Requesens
Data de construcció: XI
Municipi: Cantallops
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 510 m

Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 2.944493 N 42.446619

Com arribar-hi: s’hi accedeix des de Cantallops seguint una pista ben indicada d’uns 7 Km.

Fou un dels principals motius de discòrdia, vers mitjan segle XI, entre els comtes Ponç I d’Empúries i Gaufred II de Rosselló i el fill d’aquest, Guislabert. El comte de Rosselló havia construït el castell de Requesens «castrum de Recosin» dins el comtat de Peralada en un alou que el comte Ponç l’hi havia confiat. 

Entre 1040-1071, Ponç I adreçà un memorial de greuges a Gaufred II, detallant les malvestats d’aquest sobre vassalls, béns i terres d’Empúries. La guarnició del castell hi tenia un paper preponderant. 

El castell, però, seguí sota el domini dels comtes de Rosselló que al segle XII l’infeudaren a diferents llinatges. A finals de segle hi ha notícia de personatges cognomenats Requesens.A mitjan del segle XIV havia esdevingut possessió de la casa d’Empúries, concretament de Pere d’Empúries el qual en morir, l’any 1401, deixà les seves possessions a la seva vídua Joana de Rocabertí. L’any 1402, el comtat d’Empúries fou incorporat a la corona pel rei Martí I però Requesens fou concedit al vescomte Dalmau de Rocabertí, nebot i hereu de Joana. La propietat continuà en mans dels Rocabertí (nomenats comtes de Peralada el 1599 per Felip III), fins a l’extinció del llinatge el segle XIX.

Al darrer decenni del segle XIX, el vescomte Tomàs de Rocabertí-Damero, comte de Peralada, decidí reconstruir el castell d’acord amb els criteris neomedievals llavors en voga. Juntament amb el seu germà Antoni, comte de Savallà, ja havia emprès la restauració del palau de Peralada. 

L’obra fou encomanada a Alexandre Comalat i Garriga (1841-1913), mestre d’obres titulat que viatjà per Europa per veure palaus i castells abans de projectar-ne la reconstrucció que s’inicià el 1893. Però els comtes no van poder gaudir de la seva nova residència. Tomàs morí el 1898 i la seva germana i successora Joana Adelaida, morí el 1899 sense hereus directes, just després de la gran festa d’inauguració del castell acabat de restaurar. L’heretà un nebot, el mallorquí Ferran Trullols, marquès de la Torre, que el vengué a Pere i Joan Rosselló, industrials mallorquins que explotaren intensivament el bosc de la zona. El 1927 l’adquirí el duc de l’Infantado que acomiadà els prop de 80 masovers que hi residien.

Durant la Guerra Civil (1936-1939), el castell fou saquejat i buidat de mobiliari. Després de El castell serví de caserna a fi de controlar l’activitat del maquis, amb la degradació corresponent. 

El 1942 el comprà la societat S.A. Bores. El 1955 fou venut als socis Ramon Esteba i Colomer (industrial natural d’Anglès) i Josep Pijoan, els descendents dels quals encara el posseeixen.

El gran castell reconstruït ha estat qualificat d’escenogràfic; hi destaquen nombrosos elements defensius inventats. Tanmateix, els elements preexistents foren respectats força minuciosament. Les ruïnes, abans de la reconstrucció, corresponien a una gran fortalesa baix-medieval dels segles XIII i XIV i és probable que algun llenç sigui anterior. S’havia mantingut una bona part de la muralla i moltes restes de les edificacions d’intramurs, amb una gran part de la torre de l’homenatge.

La reconstrucció incorporà aquestes estructures i imità amb fidelitat els paraments, emprant la mateixa pedra de granit del país. Pel que fa a la capella, no hi ha notícies de l’existència de cap capella al castell medieval, el qual tenia molt a prop l’església parroquial. En conjunt, l’actual castell és una obra neomedieval, fruit dels corrents de l’època, amb gran respecte als elements preexistents amb certa contenció arrelada en la tradició local,mediterrània.

L’edifici actual té tres recintes fortificats, amb torres rodones i quadrades, portals, merlets i matacans. 

Al recinte inferior destaca una gran capella, en la qual s’aprofitaren elements romànics d’altres edificis de la zona (els arcs de la portalada de Santa Maria de Requesens) i de procedència francesa (el timpà i els relleus de sobre la porta), cavallerisses i edificis de servei. El segon recinte té una porta fortificada interessant. El recinte noble, superior, conserva diverses estances entre les quals la gran sala i una torre talaia rodona, que n’és el punt més elevat. 

Extret de: «Castell de Requesens» A: L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1990, p. 503-504 (Catalunya romànica, IX). ISBN 84-7739-123-8.

Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Març de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/ Requesens

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Requesens
video del castell: Requesens

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Cantallops

Nom del castell: Cantallops
Data de construcció: XIII
Municipi: Cantallops
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 196 m

Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 2.925323 N 42.422718

Com arribar-hi: les restes del castell fortmen part de l’església de Sant Esteve de Cantallops.

El trobem documentat per primera vegada el 1288, i va estar en ús entre els segles XIII i XIV. Està considerat un Bé Cultural d’Interès Nacional.

En un document de la primera meitat del segle XII, el vescomte de Rocabertí donà ostatges al comte Gausfred III de Rosselló amb relació a un plet motivat pel castell de Requesens; un dels ostatges fou «Bernard de Cantalups», l’existència del qual fa pensar que ja hi devia haver un castell o una casa forta.

La referència clara, però, no es troba fins al segle XIII, vers 1288, arran de la destrucció del castell per les tropes franceses durant el regnat d’Alfons el Liberal. Als «Gesta Comitum Barchinonensium» s’esmenta que «fuit captum castrum... de Cantalops».

Actualment, les restes que encara es conserven es poden veure adossades a l’església de Sant Esteve, al centre del poble. A la plaça de Cantallops s’hi pot veure restes de l’entrada de la muralla.

El mur de ponent, que encara conserva merlets amb espitlleres, s’unia amb la torre que serveix de campanar que és de planta rectangular, amb carreus escairats a les cantonades. A la banda nord també hi trobem fragments de muralla, tot i que s’hi adossen cases d’època posterior. La datació és difícil però per les característiques de l’aparell constructiu, se situaria als segles XIII-XIV.

L’església actual es va edificar sobre l’antiga capella del castell, aprofitant part de la infraestructura, motiu pel qual se n’ha conservat una part. La torre del castell va ser convertida en campanar el segle XIX. Fou sobrealçada un pis, on hi ha arcades de punt rodó per a les campanes. 

Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Cantallops

Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Març de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/ Cantallops

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Cantallops

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Vila-sacra

Nom del castell: Vila-sacra
Data de construcció: XIII
Municipi: Vila-sacra
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 16 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 3.017996 N 42.266099
Com arribar-hi: situat dins el nucli urbà de Vila-sacra.
El Castell Palau de l’Abat o Castell de Vila-sacra és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional. És un antic monestir que pertanyia a l’ordre benedictí de Sant Pere de Rodes. S’ha rehabilitat i des del 2011 acull l’Ajuntament

Les restes de l’antic castell de Vila-sacra es troben situades prop de l’església, a la banda de ponent. És remarcable la torre de planta circular i forma troncocònica d’uns 14 metres d’alçada, diàmetre exterior a la base de 9,70 m i a l’interior de 4,20. A la meitat inferior presenta un aparell irregular, de mides petites encara que formant fileres. El parament superior es divideix en dues parts: la central, amb carreus regulars afilerats i la de coronament, d’aparell novament irregular. La torre no posseeix espitlleres o obertures antigues. Hi ha una porta a l’alçada de la segona planta d’origen antic que queda a l’interior de la part habitada del palau.

Al costat de migdia d’aquesta torre hi ha adossat un edifici de planta rectangular que malgrat trobar-se en un estat de conservació molt dolent, conserva encara alguns elements d’època gòtica; hi són remarcables la finestra geminada gòtica amb arcs trilobulats sense columna ni capitell del mur de llevant i el gran arc apuntat de la banda nord. També hi ha restes d’espitlleres a la part baixa. Hi ha una torre de planta rectangular a ponent. Pertanyents a les reformes del 1798 són les obertures rectangulars i la casa que s’adhereix a la banda occidental de la torre circular.

La torre, com hem dit, té adossades construccions a migdia i ponent. A la part restant el parament presenta algunes alteracions o destruccions puntuals d’èpoques tardanes. Les edificacions molt més tardanes situades vers el nord i un casalot adossat a la façana gòtica a l’extrem de llevant del conjunt, es pot comprovar que es drecen parcialment sobre fonaments de murs antics, però de datació impossible de precisar en l’estat actual.

És un castell termenat documentat el 1226. Dit també l’Abadia per haver-hi residit a finals del segle XVIII la comunitat de Sant Pere de Rodes.

Apareix documentat com a possessió dels Cruïlles-Peratallada a la primera meitat del segle XIII.

L’any 1226, Gilabert de Cruïlles i la seva muller Cecília el vengueren, amb les seves pertinences, termes, parròquia i jurisdicció a Arnau de Foixà però només mentre visqués. El 1240 l’abat Ponç del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes va comprar el castell a Gilabert de Cruïlles, iniciant el progressiu augment del poder del monestir al castell i terme de Vila-sacra. A finals del segle XIII es produïren diversos litigis entre l’abadia i els comtes d’Empúries per dominis i jurisdiccions. L’any 1303, Ponç d’Empúries signà un compromís per amenaça d’excomunió. No obstant, els litigis continuaren però el monestir va aconseguir el poder absolut sobre les jurisdiccions dels castells de Vila-sacra, el Far i Marzà. L’any 1402, el rei Martí l’Humà, en accedir al títol de comte d’Empúries, renovà els drets del monestir.

A finals del segle XVIII, la comunitat de Sant Pere de Rodes decidí abandonar el monestir, molt envellit i insegur i traslladar-se a Vila-sacra. El 1794 van començar les obres en el castell. Esclatà la Guerra Gran amb els monjos encara residint en el vell cenobi que fou saquejat per les tropes franceses el 1797. Un any després, els monjos es van instal·lar a Vila-sacra. El 1809 amb el decret d’abolició dels ordes religiosos pel rei Josep Bonaparte, la comunitat es va dispersar. El 1814 van tornar al castell i el 1818 van traslladarse a Figueres. Amb les lleis d’exclaustració i desamortització de Mendizábal les finques del monestir passaren a mans de l’Estat. El Castell de l’Abat de Vila-sacra estava format per la casa, el corral i l’hort que fou subhastat i adquirit per Ignasi Salleras.

Els elements conservats de l’antic castell de Vila-sacra corresponen a èpoques diverses. La part baixa de la torre, és la més antiga: pot ser datada al segle XI. La tercera planta, al voltant dels segles XIII-XIV, mentre que el coronament sembla que va ser bastit durant el segle XVI. Pel que fa al palau, alguns elements gòtics segurament pertanyen als segles XV-XVI, encara que les diverses obertures rectangulars i la construcció afegida a la torre per la seva banda de ponent, segurament daten del segle XVIII, quan s’hi traslladà la comunitat monàstica de Sant Pere de Rodes. Durant la Guerra del Francès l’edifici resultà molt malmès.

Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_Palau_de_l’Abat

Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Març de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/ Vila-sacra

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Vila-sacra

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Sant Llorenç de la Muga

Nom del castell: Sant Llorenç de la Muga
Data de construcció: XIII
Municipi: Sant Llorenç de la Muga
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 171 m

Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 2.785591 N 42.319975

Com arribar-hi: el castell es troba dins del nucli urbà de Sant Llorenç de la Muga i està declarat com bé cultural d’interès nacional.

El castell termenat de Sant Llorenç de la Muga s’alçava als afores del nucli murat, a uns 200m a ponent del Portal de Dalt. Edifici militar de planta probablement triangular. Actualment, només es conserva la torre de l’Homenatge i el sector septentrional dels murs que la circuïen, així com altres vestigis menys notables. La torre, aixecada en el centre del recinte, és de planta quadrada i d’uns 10 metres d’alçada. Són visibles les espitlleres. Al sector de tramuntana del clos de muralles que encerclaven el castell, hi ha una bestorre de planta semicircular. La planta inferior era coberta amb volta apuntada de pedruscall. Al damunt de la volta, a uns 3 m, uns merlets força malmesos. A la part interior hi ha un rest d’espitlleres. La paret de la bestorre continua més enllà i forma la muralla del castell. Té uns 8 m d’alt i uns 5 m de llarg i l’aparell constructiu d’aquest llenç de muralla, com també el de la bestorre és molt semblant al de la torre mestra. Al vèrtex occidental hi ha un mur en angle recte d’uns 8 m d’alt amb petites sageteres. L’aparell sembla força posterior al descrit anteriorment. Per les característiques constructives, els principals elements del castell, com ara la torre mestra i la bestorre de tramuntana es datarien vers el segle XIII.

El lloc ja surt documentat l’any 972. El castell, però, no apareix fins a l’any 1210, quan Arnau de Llers, en el seu testament el llegà al seu fill Bernat. L’any 1225, Bernat de Llers vengué a Jaume I el castell, «castellum meum de Sancto Laurentio de Samuga», junt amb el castell de Bassegoda i les mines properes. Durant el segle XIII, el castell passà a dependre dels Rocabertí. Dalmau de Rocabertí bescanvià amb l’infant Pere, l’any 1272, la vila i el terme de Torroella de Montgrí per les baronies de Vilademuls i de Sant Llorenç de la Muga. Segons un document de l’any 1357, al castell hi havia un notari públic de nom Francesc Agullana que restava sota l’autoritat del vescomte de Rocabertí. Durant la guerra civil catalana del segle XV, el rei concedí el castell a Pere de Rocabertí. Durant aquest segle, el castell de Sant Llorenç participà en la defensa de la frontera amb les terres que depenien del rei francès. En el diari de les corts celebrades a Barcelona el 26 d’agost de 1475 s’esmenta que «Rodrigo Trayguero ab gent del rey de França ha scalat e pres lo loc de Sent Llorens de Samuga». En aquesta època i en segles posteriors el castell continuà depenent de la casa vescomtal de Rocabertí.

Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Llorenç_de_la_Muga

Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Març de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/ Sant Llorenç de la Muga

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Sant Llorenç de la Muga

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Vilarig

Nom del castell: Vilarig
Data de construcció: XIII
Municipi: Cistella
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 197 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 2.833769 N 42.286258
Com arribar-hi: El castell de Vilarig actualment una masia, es troba situat a 2 Km al nord del poble de Cistella,  a peu de la carretera que porta a Vilarig. Està declarat bé cultural d’interès nacional.

És un edifici de planta rectangular amb pati central. La façana principal està encarada a llevant, i davant d’ella resten els valls, excavats en la roca natural, de conglomerat. El mur és reforçat per un talús de còdols i argamassa que forma el contravall. Un pont d’arc rebaixat dóna accés a la porta per damunt del fossat. El portal, d’arc de mig punt, és de gran dovellatge, de pedra calcària. En aquesta façana hi ha un rest d’espitlleres. En el pis s’obren grans finestrals rectangulars amb decoració d’estil renaixentista idèntica en tots tres. Sobre la llinda una orla emmarca un escut en baix relleu. Aquestes obertures varen substituir les finestres coronelles gòtiques. El mur era emmerletat, però en època posterior es construí una teulada al seu damunt. L’espai entre els merlets és aparedat; hi resten encara alguns garfis del mantellet. Com tots els murs exteriors del palau, l’aparell de la façana és de pedres sense escairar, còdols escapçats travats amb argamassa; no s’arriben a formar filades seguides de molta llargada. Al mur de migdia del castell li fou afegit un cos d’edifici amb teulat d’un sol vessant, dels segles XVII-XVIII; amaga la part inferior de l’aparell antic, que sobresurt damunt el seu teulat. És un mur amb merlets on podem veure restes d’un matacà. La façana de ponent presenta un aparell d’aparença més antiga format per filades seguides de còdols escapçats. Hi ha finestres d’època posterior. El mur nord, molt proper al de l’església, en el tram que correspon al cos occidental de l’edifici presenta l’aparell esmentat. La resta és com a la façana. Hi veiem vestigis d’un matacà i una rastellera de mènsules de pedra; al cim de tot espitlleres petites. L’obra més destacable del pati interior és el parament del costat nord on hi trobem, filades en «opus spicatum» força ben marcat. L’antic albacar del castell, avui convertit en era, es troba molt ben marcat per les restes de la muralla exterior. 

L’any 978 ja surt esmentat el lloc en un document del comte-bisbe Miró on donà un alou in «villa Redi» al monestir de Sant Pere de Besalú. La documentació del castell és molt més tardana. L’any 1214 morí Ramon de Vilarig, prior de la comunitat de Santa Maria d’Ullà. El 1245 hi havia un canonge anomenat Joan de Vilarig.  Aquestes dues notícies fan pensar que ja hi devia haver un llinatge i un castell o casa forta. L’any 1318 s’esmenten uns capítols matrimonials entre Ramon de Sagarriga i Elisenda, filla de Jofre de Vilarig. Als segles XIV i XV dos abats de la comunitat de Vilabertran devien procedir de la família dels senyors de Vilarig: Ermengol (1333-47) i Gaufred (mort el 1403). A l’inici del segle XV, Bernat de Vilarig tingué un paper important prop del rei.

Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Vilarig

Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Març de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/ Vilarig

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Vilarig

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat