dimarts, 9 de juny del 2015

Torre de Riu

Nom del castell: Torre de Riu
Data de construcció: XIII
Municipi: Castellar de Riu
Comarca: Berguedà
Altitud: 1.276 m
Coordenades: E 1.762866 N 42.120458 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situada al nucli principal del dispersat terme de Castellar de Riu, on s’hi arriba des de la carretera als Rasos de Peguera, la qual cal deixar just abans del punt quilomètric 5 (Pla de Campllong) per prendre una carretera menor a l’esquerra que es deixa a 1,8 Km del trencall per seguir un tros d’una pista que porta a Castellar fins que un tancat obliga a deixar el cotxe uns 15 min abans.
L’edifici, de reduïdes dimensions, és cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana de llevant i fet de teula àrab. Té forma de prisma de base rectangular, d’uns 8,50 m de llarg per 5,40 d’ample, la diagonal de la qual segueix la línia Torre de Riu nord-sud. L’alçada és d’uns 10 m. Aquest edifici és de planta molt regular, sense els guerxaments que trobem sovint en els edificis de l’Edat Mitjana, tant si són religiosos, militars o civils, sovint construïts de manera barroera. Està dividit en tres plantes: baixos, pis i golfes, separades per sostres d’empostissat sobre bigues que, tot i que els d’ara no són els originals, deuen ser igual que els primitius. Aquests sostres descansen sobre uns relleixos que hi ha als paraments interiors dels murs, els quals, així, van minvant de guix a cada planta, per dins.
Les parets són fetes amb carreus de figura rectangular i mides variables, mitjanes (d’uns 30 a 40 cm de llarg, per 15 o 20 d’alçada), més grossos a les cantonades, on són posats alternants de cap i ample. El portal original devia ser al primer pis, igual com solia fer-se en els castells; és a la cara sudest i encara és visible per dins l’arcada interior, de mig punt, feta de dovelles de pedra picada, que tenen una llargada de 43 cm, és a dir, d’una mida intermèdia entre les típiques del s. XII, curtes, i les gòtiques del XIV, molt llargues. Devia tenir uns 60 cm d’amplada. Encara que també es adovellat i de mig punt, l’arc del portal que hi ha als baixos, a la cara sud-oest, deu ser molt posterior a l’altre, de quan la torre ja havia perdut la seva finalitat defensiva. Ja en època moderna es cobrí amb una teulada a dues aigües, com la trobem actualment.
La datació del s. XIII és una hipòtesi basada en els seus elements constructius, que s’adiu bé amb una època d’inseguretat al Berguedà, consegüent a la desfeta càtara a Occitània. 

Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Castellar_del_Riu
Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Juny de 2015

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torre de Riu
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Blancafort

Nom del castell: Blancafort
Data de construcció: XII
Municipi: Cercs
Comarca: Berguedà
Altitud: 1.176 m
Coordenades: E 1.837470 N 42.129263 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: s’hi arriba per una pista forestal en relatiu bon estat que surt a la dreta de la carretera que puja als Rasos de Peguera 1 km després del trencall que va al santuari de Queralt.
El Castell de Blancafort, està situat al cap rocós de la serra de Blancafort (1.176 m) entre el tossal de la Guàrdia i el serrat de la Figuerassa, al terme municipal de Cercs, comarca del Berguedà. L’estat actual del castell és d’abandó i molt derruït, Aquest castell facilitava la comunicació entre els diferents castells que posseïa Pere de Berga, repartits per la zona que dominava. Aquest castell està documentat des de l’any 1174. Molt a prop de l’edifici del castell hi ha l’església de Sant Miquel, composta per una sola nau i un absis semicircular; aquesta església va ser construïda també al segle XII.
El castell o força de Blancafort, es va construir a la part més alta d’un turó, al cim d’una penya de pedra blanca, situada en una zona on hi ha els límits entre l’alt i el baix Berguedà. Està orientada al sud i a 1.176 metres d’altitud, des d’aquest punt s’albira una bona extensió de terreny del Berguedà i diversos trams del riu Llobregat, al tram de la Baells i de Cercs. A la part del darrere del castell, hi ha la vall de Vilosiu o de les Garrigues i els Rasos de Peguera. 
L’edifici del castell està orientat al sud, i té una forma trapezoïdal, l’extrem occidental està situat arran del single, s’adapta al relleu, i té una forma arrodonida. Els altres angles de l’edifici són ben marcats, la paret que dóna al nord és la més llarga amb uns 8 metres de longitud, el mur nord-est fa 3,85 metres, i el gruix de les parets és de 85 cm. Al segle X, els terrenys de Vilosiu, indret on hi ha edificat el castell de Blancafort depenien del castell de Madrona; aquest castell se suposa que es trobava a prop de Queralt, posteriorment, al segle XII, passa al terme del castell de Peguera.
 L’any 1166 el rei Alfons I de Catalunya-Aragó, va concedir a Pere de Berga la Força o casa forta, que aquest havia construït a l’indret de Blancafort, a canvi d’un jurament de fidelitat, en nom seu i dels seus successors. 
L’any 1309 el castell va passar a mans del rei Jaume II de Catalunya-Aragó. El 1363 va ser venut per 4.000 sous, per la reina Elionor, a Pere Fresc. En un fogatjament fet entre el 1365 i el 1370, Pere Fresc, tenia en propietat el castell de Blancafort i la casa de Merolla, de la qual en depenien 24 focs, molt probablement cases o masos. Durant la guerra civil catalana, que es va produir a finals del segle XV, el castell encara podia ser utilitzat com a fortificació. El juliol de l’any 1463, va ser ocupat per Guillem de Vila-Setrú, capità del rei.


Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Blancafort
Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Juny de 2015

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Blancafort
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Berga

Nom del castell: Berga
Data de construcció: XI
Municipi: Berga
Comarca: Berguedà
Altitud: 805 m
Coordenades: E 1.846670 N 42.106633 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a la part alta de la ciutat de Berga i arran de la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys. Ben visible des de la ciutat.
El Castell de Berga o de Sant Ferran és una fortificació medieval situada a Berga que va ser transformada al segle XVII i va ser utilitzat durant les guerres carlines. Està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
Amb molta probabilitat, el castell de Berga es troba edificat sobre el que els cronistes romans del segle segon abans de Crist anomenaren «castrum vergium»: una construcció defensiva dels ibers de la zona. És sota l’empar d’aquesta edificació militar que creix el que, amb el temps arribaria a ser la ciutat de Berga —i amb el creixement de la ciutat, creixeria també el castell en dimensions i importància—. Documentat el 1095, el castell estava sota el domini dels comtes de Cerdanya i després als comtes de Barcelona quan el comtat de Cerdanya s’hi integrà.  Vers 1275, passà a integrar-se al comtat de Pallars.
Al llarg d’aquest segle i del XIII s’amplià considerablement i al segle XIV les seves muralles es connectaren amb les de la vila de Berga a l’hora que es construïa una nova església gòtica que fou destruïda al segle XVII. Durant tota l’època moderna fou escenari de conflictes i assalts i va caldre reconstruir-lo de nou al segle XVIII i altre cop al segle XIX, a l’esdevenir Berga centre de les guerres carlines.
A finals del segle XIX l’exèrcit el cedí a l’ajuntament i aquest el vengué el 1928 a uns particulars.El 1940 esdevingué zona residencial i s’hi construí un hotel, transformant l’esquema inicial de la fortificació.  El 1988 fou adquirit pel Consell Comarcal del Berguedà.
Es tracta d’un castell medieval situat sobre el nucli antic de l’actual ciutat de Berga, dalt d’un turó defensat de forma natural per una riera al nord i un desnivell pronunciat al sud. En un document conservat del segle XVIII es critica el mal estat del castell i el qualifica de ruïnós i inadequat per a la defensa de la població. El 1928 fou venut a un particular; en aquest moment encara conservava tota l’estructura i les principals edificacions, però l’any 1940 fou transformat en una zona residencial i turística, essent objecte d’una intensa remodelació que va destruir gran part de la seva estructura arquitectònica original. En l’actualitat només resten uns trossos de mur —de 9 m de longitud, 2 m d’alçada i 0,5 m de gruix— en un dels punts més elevats de la fortalesa, en l’indret anomenat Bonete: es tracta de murs caracteritzats per un aparell força irregular format per pedres poc treballades a excepció de les cantoneres, on es conserven uns carreus ben escairats. Alguns obrers que treballaren en la remodelació recorden l’existència de tombes al lloc on actualment hi havia la piscina. El parament és a base de pedres de diverses mides disposades en filades i unides amb morter .
L’any 2001 es dugué a terme una prospecció arqueològica en diversos punts del Berguedà emmarcada en el projecte: «Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l’època Baix imperial romana fins l’Alta Edat Mitjana» de la UAB. Aquest projecte tenia per objectiu estudiar l’evolució del poblament durant la transició a l’Edat Mitjana en aquesta àrea geogràfica mitjançant l’estudi de la documentació escrita d’època comtal, l’estudi de la toponímia i la prospecció com a eina per a localitzar potencials jaciments i arqueològics. Es recolliren dues mostres distintes que aporten gairebé un centenar de fragments ceràmics entre les dues; la menys nombrosa correspon a la superfície del mateix castell, un sector ben delimitat per carreteres i carrers que l’envolten. D’altra banda, la mostra més abundant procedeix dels horts que hi ha al vessant sud del castell, sota la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. Totes dues mostres coincideixen en provar l’ocupació alt medieval de l’assentament i la seva continuïtat des del seu origen, però no es detectaren indicis que constatin l’ocupació antiga, essent el segle IX el moment més antic del qual en queden restes i, per tant, el seu suposat moment de construcció.

Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Ferran_(Berga)
Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Juny de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Berga
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Berga
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Espunyola

Nom del castell: L’Espunyola
Data de construcció: X
Municipi: L’Espunyola
Comarca: Berguedà
Altitud: 730 m
Coordenades: E 1.783029 N 42.046770 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: el castell està situat al sud de l’Espunyola i s’hi arriba accedint per una carretera local asfaltada que surt a llevant entre els km 3 i 2 de la BV-4131 que va de Puig-reig a l’Espunyola passant per Casserres.
El castell de l’Espunyola és un edifici d’origen medieval d’estil romànic situat al terme municipal de l’Espunyola, al Berguedà. Les restes es troben en una petita elevació al sud-oest de la ciutat de Berga. També és conegut amb el nom de Mas del Castell. És Bé Cultural d’Interès Nacional des de 1949.
No és un castell roquer, com ho són la majoria dels castells del Berguedà, si no un palau fort, la residència d’una família noble, construïda amb un cert refinament. El segle X hi devia haver, segurament, una torre amb un recinte, en mans del representant del comte i amb finalitat de defensa i protecció. Actualment es conserven dues torres, separades uns 14 m, i una capella avui en ruïnes (dedicada a Sant Climent), datades del segle XIII. A l’edat mitjana, les dues torres deurien ser closes dins una muralla que s’endevina a tramuntana. L’entrada al clos murallat era a la banda sud. Encara es conserva la porta d’entrada amb quinze grosses dovelles que formen un arc de mig punt. Les torres són de planta rectangular. La de ponent té una llargada de 7,80 m i una amplada de 7,30 m i un gruix de parets a la planta baixa entre 95 i 110 cm i 55 cm a la part superior.
A llevant hi ha la porta d’entrada amb un arc de mig punt format per 8 dovelles. A migjorn hi ha una finestra gòtica geminada, acabada en dos trifolis. A uns 4,3 m s’hi veuen, a cada una de les quatre parets, dos permòdols, probablement hi havia un trespol. L’aparell constructiu és fet de carreus grossos, ben escairats, alguns de 20 x 40 cm. Per les seves característiques, aquest edifici, restaurat i consolidat darrerament, devia ésser una torre senyorial feta vers el segle XIII.
La segona torre, situada a llevant d’aquesta, molt més petita, és, com s’ha dit, de planta rectangular. Té un llargada de 5 m, una amplada de 3,5 m i una alçada d’uns 10 m. El gruix de les parets és d’uns 75 cm. No s’hi veu cap tipus d’obertura original llevat d’una porta al mur sud; és de llinda plana monolítica i als brancals els mateixos carreus que conformen l’aparell del mur. L’aparell constructiu és molt semblant al de la torre abans esmentada i al de l’església que hi havia hagut uns metres més enllà. Els carreus són grossos, fins a 40 x 60 cm i ben treballats. La datació seria la mateixa que la de l’altra torre o poc posterior. Queden algunes restes de la muralla que tancava el conjunt, tot i que està molt perduda i es creu que gran part dels carreus utilitzats per la construcció de la masia al segle XVI-XVII provenen de la muralla.
La notícia documental més antiga del lloc de l’Espunyola es troba en un document datat l’any 922, a l’acta de consagració i dotació de l’església de Sant Joan de Montdarn, però el castell de l’Espunyola és citat per primera vegada en un document del 950 en què la comtessa Adelaida de Barcelona fa donació d’un alou al monestir de Sant Joan de les Abadesses, per a remei de les ànimes dels seus pares, els comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda i la seva pròpia...«Adalaiz comitissa, filiam Suniarum comitem et Richildis chomitissam pro remedio anime...». L’alou era situat dins el terme del castell de l’Espunyola «in comitatu Berchitano quem dicunt castrum Spugnola cum ecclesia quem dicunt Sancti Clementi...».
El 1163, Guillem de l’Espunyola fa testament. Era casat amb Arsenda i tenia un fill, Guillem, hereu del castell, i dues filles. En el fogatjament de l’any 1381 ja no apareix el llinatge dels Espunyola residint al castell; es pot llegir «Castell de la Spunyola del dit mossen R. de Peguera», i tenia 15 focs.
El segle XVII el lloc de l’Espunyola era possessió del rei i estava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa.
Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_l’Espunyola
Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Juny de 2015

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Espunyola
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat