dimarts, 10 de febrer del 2015

Oix

Nom del castell: Oix
Data de construcció: XV
Municipi: Montagut i Oix
Comarca: Garrotxa
Altitud: 305 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89): E 2.531726, i N 42.273523
Com arribar-hi: situat al costat mateix de la població d’Oix.
El castell d’Oix o casal del Barutell és un castell situat a la vora del nucli urbà d’Oix, va ser construït pels senyors de Bestracà en el segle XV per tal d’establir-hi la seva residència. Antigament havien residit al castell de Bestracà, que hi havia al cim que porta el mateix nom.
Es tracta d’una casa forta de planta rectangular i pati interior bastida amb carreus ben escairats amb diferents pisos d’espitlleres a les quatre façanes i una torre de l’homenatge de planta quadrada, construïda i restaurada per l’actual propietari (la torre no havia arribat als dies actuals i s’ignora si realment havia existit mai). Està situada a l’angle de tramuntana i llevant. 
La façana més remarcable està orientada a ponent, on hi ha la porta principal d’arc de mig punt feta amb senzilles dovelles i un matacà de nova construcció amb una creu grega on es poden llegir els noms del matrimoni propietari i la data de construcció. S’han obert nombroses finestres, algunes formades amb doble arc de mig punt, amb columna i capitell central, la major part de nova factura. Destaca el gran finestral gòtic trilobulat del mur sud. 
El castell fou aixecat al segle XV pels senyors de Bestracà, els quals anteriorment ocupaven el castell situat al cim de la muntanya del mateix nom, dintre el terme de Beget. El trasllat a aquesta nova residència es deu a què els Barutell, senyors de Bestracà, van patir l’assalt remença i la fortalesa fou saquejada i els senyors vexats pels pagesos revoltats. 
Al segle XVII, el marquès d’Almazan el volia enderrocar amb l’excusa que era un refugi de bandolers, però Catalunya protestà i féu derogar l’ordre. 
D’ençà que fou bastit, els Barutell l’adoptaren com a residència permanent fins que Bonaventura Puigbarutell-Bestrecà i d’Asper, en la segona meitat del segle XVIII es casà amb Teresa de Càncer, la qual amb anterioritat havia estat casada amb Ramon de Sants, senyor de la casa de Montrodon. A partir d’aquell moment, les propietats passaren a la família Sants.
Al començament del segle XIX consta com a senyor d’Oix, de Talaixà i de la casa de Montrodon, Bonaventura de Sants i Barutell, que el 1806 va contraure matrimoni amb Teresa de Gregorio, succeint-los llur fill Bonaventura de Sants i de Gregorio, que morí sense descendència. El títol de Bestracà anà a raure a mans dels Marquesos de Monistrol i als Escribà de Romaní, fins que es va perdre.
En l'actualitat es propietat de Joan Hortalà i Arau.

Extret del web: hhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d’Oix
Elena Fàbregas&Jordi Gironès / Febrer de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Oix
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Oix
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Segueró

Nom del castell: Segueró
Data de construcció: XI
Municipi: Beuda
Comarca: Garrotxa
Altitud: 305 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89):  E  2.749121,  N 42.240362
Com arribar-hi: situat a ponent de Beuda i al costat del mas del Noguer de Segueró.
El Castell de Segueró és un edifici del municipi de Beuda (Garrotxa) protegit com a bé cultural d’interès local. Es troba ubicat a poca distància del gran casal dels Noguer i de l’església romànica de Santa Maria de Segueró.
Més que un castell és una casa forta, de planta rectangular, enganxada a la masia de can Duran. El conjunt de construccions conformen un pati quadrangular obert per la banda de llevant. La part més antiga correspon a l’angle nord-est que en origen seria una casa torre de 5,05 metres d’amplada i 5,25 metres de longitud i de dos pisos. La teulada és a un vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s’obre al pati. A l’interior hi ha una arcada que es va fer en època gòtica i separa el nivell inferior, del superior.
La porta d’entrada, d’arc adovellat format per sis dovelles, situada a la façana oriental, es va obrir potser en una època posterior al moment de la construcció de la casa-torre. L’arcada interior, que aguanta el sostre del primer nivell, és de mig punt, formada per 37 dovelles, amb una amplada de l’extradós de l’arc molt estreta. A la part alta de l’edifici hi ha una mena de fris que combina carreus rectangulars col·locats verticalment i lloses verticals, limitats a dalt i a baix per dues rengleres de lloses planes  Una altra dependència interessant és la cambra el costat de ponent de la torre, coberta amb volta on encara hi ha les restes de l’encanyissat de quan fou bastida. Les parets inicials de la casa-torre es podrien datar abans de l’any 1000. 
Segons R. Sala i N. Puigdevall, la casa torre es pot datar amb tota seguretat al segle XI i la resta força posteriorment, cap als segles XV i XVI. No es disposa de cap dada concreta que faci esment a la construcció. En qualsevol cas, sorprèn la seva situació, ja que es troba al mig de la plana, en un lloc poc defensable i poc enlairat.
Vers el segle XI degué aparèixer al terme del poble de Segueró una família de cavallers o de batlles. Sabem que al segle XIII la família Cases de Segueró tenia la senyoria sobre diverses terres i masos de la parròquia. Són documentats Arnau Cases (1202), Pere Cases (1232), segurament un altre Pere Cases (1275), etc. 
La senyoria dels Llers aquests anys passà als Rocabertí.
Segons Josep M. Corominas i Jaume Marquès, a l’inici del segle XIV apareix una família cognominada Segueró. El 1316, el batlle era Pere de Segueró fill de Guillem i es pot suposar que vivien en l’edifici que ara és anomenat el castell. 

Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Segueró
Elena Fàbregas &Jordi Gironès / Febrer de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Segueró
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Segueró
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Castellot de Beuda

Nom del castell:  
Data de construcció: XI
Municipi: Beuda
Comarca: Garrotxa
Altitud: 561 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) del Castellot: E 2.713087 N 42.244448 
Com arribar-hi: el castell original és l’anomenat Castellot de Beuda i es troba situat dalt d’un turó a 561 metres. Per accedir-hi es pot acostar amb cotxe fins a un lloc habilitat com a aparcament prop de la masia de ca n’Oliveres, i des d’aquí cal enfilar un costerut corriol fins al sempre visible castell.
De fet Beuda  dos castells: el Castellot com a castell original i principal, situat a un indret emcimbellat sobre el terme de Beuda, i el castell del Pla o de can Queixàs situat proper al nucli de l’església.
El Castellot de Beuda és documentat per primer cop el 1002, data en què el Papa Silvestre II va confirmar les possessions de l’església de Girona, entre les quals apareix: ..la sellam sancti Laurentii, quod est supra castrum Bobeta.... Aquest document deixa molt clar que es tracta del castell de Beuda, no del castell del Pla o de Can Queixàs. L’any 1021 torna a aparèixer esmentat « Sancti Laurentii (es refereix a Sant Llorenç de Sous) qui est situs supra castro Beuda...» en el testament del comte de Besalú, Bernat Tallaferro.
Es creu que el primer comte de Besalú, Udalard Bernat, senyor del castell de Mont-ros, es va casar amb Ermessenda, senyora de Beuda i Montagut. Amb aquest enllaç quedaven units en una sola família els feus de Castelló de Bas, Beuda, Montagut, Mont-ros i Milany, patrimoni secular de la casa de Bas. 
Després de molts anys de pertànyer a la casa de Bas, el Castellot va passar a mans de la família Queixàs. Així consta que l’any 1308 el Cavaller Jaume Berenguer de Queixàs tenia propietats a Beuda. 
L’any 1360 apareix com a propietari del Castellot el senyor de Queixàs, per llegat familiar. Al segle XV la família Queixàs es construí un castell gòtic al pla, prop de l’església. És possible que a l’època medieval tardana, el castell roquer fos abandonat.
El Castellot de Beuda, anomenat per la gent del país com castell dels moros o castell de les Bruixes, està ubicat al nord del nucli urbà, en un dels darrers contraforts de la Mare de Déu del Mont.
A l’angle sud-est del castell hi ha una torre de planta circular de 5,5 metres d’alçada, diàmetre interior de 2,45 m i gruix dels murs de 1,10 m. Adossada a la torre hi ha una construcció, construïda posteriorment, de planta rectangular, d’una longitud de 9,40 m per 10,60 m. A la paret occidental s’obre una porta d’una amplada de 1,10 i una alçada de 2,05 però només es conserva fins al nivell de les dovelles. L’arc ha estat totalment arrencat. A la resta de murs s’obren algunes espitlleres i finestres. Aquesta construcció tindria dos nivells i el parament és més irregular que el de la torre. Fora del recinte sobirà, al seu angle sud-oest, hi ha les restes d’una cisterna i d’un possible pou.
Els costats meridional i oriental del puig on hi ha la fortificació estan protegits pels mateixos cingles naturals, al costat nord-oest, que queda més desprotegit, hi ha les restes d’una muralla que té 3 metres d’alçada i un gruix de 80 centímetres. La primera de les construccions que es degué realitzar és la torre circular, segurament bastida a la primeria del segle XI. La sala de pedra adossada seria substituïda per la construcció actual, del segle XIII. El castell de Beuda és una mostra important de castell de l’alta edat mitjana. La torre rodona és una de les més antigues de la Garrotxa que ha arribat als nostres dies. I cal remarcar que la majoria de les torres mestres restants de la comarca són de planta rectangular.

Extret de Catalunya Romànica, vol. IV La Garrotxa.Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 221-222. ISBN 84-7739-156-4.
 i de https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Beuda
Elena Fàbregas i Corts / Jordi Gironès i Vilardebò - Maig de 2014

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Beuda
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat