dissabte, 15 de març del 2014

Sa Reganyada


Nom del castell: Sa Reganyada
Data de construcció: XI
Municipi: Sant Pere de Torelló
Comarca: Osona
Altitud: 1.248 m
Coordenades: E 2.293768 N 42.101546 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: el turó està situat damunt del santuari de Bellmunt accedint-s’hi mitjançant unes escales excavades a la roca.
Domus o castell de Sa Reganyada, aquesta fortalesa es documenta inicialment com a castell en el testament del comte de Besalú Bernat I de Besalú on deixa al seu fill Guillem I de Besalú diversos castells d’aquest sector com els de Besora, Curull i Reganyada que tenia per empenyorament de la comtessa Ermessenda de Carcassona i que formaven part de la mateixa línia defensiva.
Sa Reganyada seguí les mateixes vicissituds que el castell de Curull, o sigui que fins al principi del segle XIV estigué en mans de la família Montcada i després, s’incorporà a la corona. El 1358 consta que el castell de Sa Reganyada era alou de Ramon Gurb.
De l’edifici del castell no queda cap vestigi; es deuria aixecar enfront del santuari de Bellmunt on hi ha l’elevació dita Sa-reganyada, per bé que no falta qui el situï en el mateix solar del santuari i de la seva gran hostatgeria.

Informació extreta de: Catalunya Romànica, vol. II Osona I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986, p. 67.
Elena Fàbregas i Corts & Jordi Gironès i Vilardebò / Març de 2014

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Sa Reganyada
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torelló

 Nom del castell: Torelló
Data de construcció: IX
Municipi: Sant Vicenç de Torelló
Comarca: Osona
Altitud: 784 m
Coordenades: E 2.265384 N 42.073491 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: des de Sant Vicenç de Torelló cal anar a la zona esportiva del carrer Rossinyol. Després girar en direcció muntanya per un carrer que discorre entre un col·legi a una banda i un camp de futbol a l’altra, deixant al final, a l’esquerra, la piscina seguint recte per una carretera sense asfaltar. Al cap de molt poc a la dreta veurem un cartell petit indicant el camí del castell (PR-C 45-1 variant – Camí del Sot Gran).
Ara a peu, es passa per un extens roquerar i al final, després d’haver passat pel costat d’una estranya edificació abandonada, ja es veu al davant la pista que cal seguir divisant sempre la torre. Quan som a tocar de la torre, s’acaba la carretera. Es pot arribar fins aquí perfectament, en un vehicle tot terreny. Uns metres abans, a la dreta, s’inicia un petit corriol que se segueix en direcció esquerra i en pujada. Al cap de molt poc trobem fixada a la paret una petita escala de ferro que facilita l’accés a la planura superior on hi ha la torre. Des del lloc on hem deixat el cotxe, fins dalt de tot, sense preses: uns 45 minuts.
L’antic Castell de Torelló, era el centre jurisdiccional de tota la vall, i va donar nom a les tres principals poblacions del seu antic terme: Torelló o Sant Feliu de Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló. Saderra també va pertànyer originàriament al seu terme, però se’n va separar molt aviat, al segle XI. Aquest castell, el recorda actualment una massissa torre circular que es dreça dalt d’un puig margós, al nord de la població de Sant Vicenç i dintre del seu municipi, gairebé a tocar de la ratlla fronterera amb Sant Pere de Torelló.
És ben visible des de tota la vall de Torelló i també des de la vall del Ter, que discorre pel seu costat de ponent, ja que el seu puig, de 781 metres d’altitud, és el punt més alt de la petita carenada que separa el curs inferior de la vall del Ges, de la vall del Ter. Vist des de la banda de Torelló, el puig sembla menys alt perquè li fa de teló de fons la serralada de Bellmunt, però si hom s’hi acosta, s’adona de les excel·lents condicions de defensa que tenia, i que varen ser la raó principal per la qual, en èpoques molt llunyanes, es va escollir aquest lloc per a bastir-hi un castell.
Segons s’esmenta en el propi castell, es documenta per primer cop l’any 881 «castro torelonense».L’any 937 s’esmenta que el comte Sunyer I de Barcelona donà uns alous que posseïa al castell de Cervelló al monestir de Ridaura. Els senyors eminents del castell eren els comtes de Barcelona.
El primers feudataris foren els Besora. Ermemir i Gombau apareixen com a senyors entre el 941 i el 1040. 
L’any 1136 Ramon Berenguer IV encomanà el castell de Torelló al senescal Guillem de Montcada qui, el mateix dia, jurà fidelitat per aquest castell i d’altres encomanats.
L’any 1291, el castell formarà part del dot de Guilleuma de Montcada que es casà amb l’Infant Pere d’Aragó, fill del rei Pere el Gran. La dama en conservarà el domini fins i tot després d’enviudar. Quan mori, el domini passarà al rei.
L’any 1338, el rei Pere el Cerimoniós confia el castell de Torelló a Bernat de Vilademany. El 1347 Pere el Cerimoniós, a carta de gràcia, cedeix a Pere de Vilademany el castell i les jurisdiccions, excepte el mer imperi, és a dir, pena capital i mutilacions. Pere de Vilademany pagarà 30.000 sous. La carta de gràcia reserva al venedor el dret de redimit o recuperar la cosa venuda per part del venedor i, aquest dret, el rei el cedí a Bernat III de Cabrera que l’exercí l’any 1351, comprant el castell a la vídua de Pere de Vilademany. El rei concedí al vescomte de Cabrera tota la jurisdicció, inclosa la potestat de mort i mutilació.
Els terratrèmols de l’any 1427 deterioraren força el castell. No obstant, en la guerra entre la Generalitat i Joan II, alguns pagesos afectes a la Generalitat se n’apoderaren i hi resistiren (1463-1465).
L’any 1554, el virrei de Catalunya, marquès de Tarifa, ordenà la demolició del castell per evitar que fos utilitzat pels bandolers. Un huracà en destruí la resta l’any 1746, quedant només la part de la torre que roman encara avui dia.
El turó del castell té forma en planta d’una fulla de faig amb la punta encarada a migjorn, on hi ha l’entrada al recinte. És una bona mostra de l’evolució dels castells de la comarca. S’observen uns forats en la roca, usats segurament per a apuntalar-hi bigues de fusta, que es podrien atribuir als primers castells carolingis. Sobre el primer nivell, al terç nord, es devia aixecar el que queda actualment del castell medieval: una torre de defensa de planta circular. Actualment té una alçada de 3,60 m a tramuntana i 4,70 al sud. El diàmetre és de 1,65 m i el gruix dels murs fa 1,60 m. En un extrem del turó, al terç meridional, es pot veure encara una cisterna excavada a la roca de 2 m de llarg per 1,5 d’ample.
Aprofitant la roca de la part més alta del turó i seguint la cinglera es construí una muralla que envoltava tot el conjunt. Per tant, l’esquema bàsic del castell, és a dir, una torre de defensa envoltada de muralla, és propi del segle XI.

Informació extreta de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Torelló i de la Catalunya Romànica, vol. III Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986, p. 529 - 531.
Elena Fàbregas i Corts & Jordi Gironès i Vilardebò / Març de 2014

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torelló
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


Mont-rodon

 Nom del castell: Mont-rodon
Data de construcció: XI
Municipi: Tona
Comarca: Osona
Altitud: 588 m
Coordenades: E 2.266819 N 41.864958(Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: s’hi arriba des de la carretera que va de Sant Miquel de Balenyà a Taradell. Entre els Km.3 i 2, en direcció a Taradell, cal prendre una pista a l’esquerra que ens hi durà en poca estona.
El Casal de Mont-rodon es dreça al peu d’un petit turó vora el riu Gurri i constitueix un enclavament del terme de Tona dins el de Taradell, a tocar de l’església de Santa Maria que n’era la capella.
Era una Domus o Casa Forta i es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, al lloc anomenat Mont-rodon i fou la residència d’una família de cavallers sotmesa inicialment a les ordres del senyors del castell de Taradell, que els varen confiar la batllia i defensa de bona part de la part baixa del castell de Taradell.
El lloc de Mont-rodon es document l’any 1076 quan, en descriure el terme parroquial, el bisbe esmenta el «Monte rotundo».
La família Mont-rodon es documenta l’any 1128, quan Ramon Bonfill de Mont-rodon signà en un acte de restitució de béns usurpats a l’església de Vic. El 1134, el pare d’aquest Ramon Bonfill signa en la donació que fa Gilabert II de Centelles al monestir de l’Estany d’un mas que estava sota la batllia de Mont-rodon. A partir de 1140, els Montrodon apareixen contínuament actuant al costat dels seus senyors, els Taradell, dels qual reberen inportants feus; en cas de guerra, els servien amb dos homes i dos cavalls. També actuaren com a procuradors de la família dels Centelles, propietaris de terres al voltant de Mont-rodon.
L’edifici romànic perdurà fins a mitjan segle XV. El 1463, en la guerra civil contra Joan II i essent Bernat IV de Mont-rodon capità de les forces de Vic, contràries al rei, el casal fou saquejat i incendiat pels partidaris del monarca. El casal quedà deshabitat. El 1472, per ordre del rei es retornà al dit Bernat el casal, que fou novament habitat.
Els anys 1622 i 1623 s’hi practicaren noves obres. La familia Mont-rodon es perpetuà a la senyoria del casal fins el 1687, quan morí Carles de Mont-rodon sense deixar descendència directa. L’herència passà a una germana i els seus fills que es cognomenaren Sans i de Mont-rodon. El 1890 el llegat passarà a la família Castellvi de Barcelona i d’aquesta als Febrer-Miralles, marquesos de Saudín.
Des de 1960, l’edifici ha estat deshabitat i molt deteriorat. L’any 1981, la Direcció General del Patrimoni començà la tasca de restauració la qual és continuada pel propietari Ramon Costa, de Taradell.
Actualment és, en línies generals, un gran edifici gòtic de planta rectangular, gairebé quadrada, amb un pati al centre que contenia l’escala, molt modificat a causa d’un canvi de cobertes que convertí el terrat, del qual encara es dibuixen els merlets a la façana principal, en una teulada que altera l’estructura original. A l’angle nord-est es troba l’estructura del casal primitiu, un edifici rectangular amb el cantó de ponent constituït per la pròpia roca a la planta baixa, amb dues plantes separades per un enteixinat de fusta i dividides en dues estances. 
La part més destacable és la façana de llevant, amb sis espitlleres a la planta baixa i una gran finestra bífora o geminada al primer pis, amb pilar central, recoberta en el curs de les obres de restauració. 
Aquest edifici residencial fou probablement construït dintre el segle XII en la tradició tecnològica del segle anterior. Actualment, l’edifici original es troba totalment integrat en l’obra gòtica.

Informació extreta: ca.wikipedia.org/wiki/Casal_de_Mont-rodon i de la Catalunya Romànica, vol. III Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986, p. 649-653.
Elena Fàbregas i Corts & Jordi Gironès i Vilardebò / Març de 2014

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Mont-rodon
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat