dimarts, 12 de novembre del 2013

Aguiló

Nom del castell: Aguiló
Data de construcció: XI
Municipi: Santa Coloma de Queralt
Comarca: Conca de Barberà
Altitud: 805 m
Coordenades: E 1.419075 N 41.552977 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat damunt mateix del poble d’Aguiló
El castell d’Aguiló està situat al cim d’un turó al vessant del qual hi ha el poble d’Aguiló, poble del municipi de Santa Coloma de Queralt. Des del cim es gaudeix d’una bona panoràmica de l’Alta Segarra.
La primera referència és de principis del segle XI moment en què el castell és en mans de la família Gurb– Cervelló, senyora de molts castells a la vall mitjana i alta del Gaià. L’any 1018, Hug de Cervelló, repartí les seves propietats entre els fills i cedí aquesta fortalesa a Alamany, continuador de la nissaga dels Cervelló que senyorejaren el castell fins al segle XIII. Sembla, però, que l’infeudà a Amat Elderic d’Orís qui, l’any 1041 el donà a Sicarda, filla dels vescomtes de Cabrera, esposa d’Alamany.
El 1150 es té notícia de Guillem d’Aguiló en un document de cessió d’unes terres als templers.
Al començament segle XIII es faria ben palès el domini dels Aguiló sobre el castell. Guillem d’Aguiló el llegà al seu fill Guillem, cedint a la filla Guilleuma 500 morabatins per la part proporcional de l’herència que l’hi pertocava. Al llarg del segle XIII els Aguiló apareixen documentats en diverses donacions que fan al monestir de Santes Creus. El llinatge entrarà en procés d’extinció al final del segle XIII.
Segons el fogatjament de 1365 - 1370 el castell d’Aguiló era propietat de Dalmau de Queralt, senyor de Santa Coloma de Queralt, descendent de la familia Timor. Després no en saben res més.
Cal suposar que el castell fou construït al segle XI tot i que trenca amb les característiques de les fortificacions d’aquest període. Pel que es conserva de l'edifici es creu que era de planta rectangular. L’element més important era la torre de l’angle sud-oest. Es veu sencera, consolidada, la façana sud amb una torre i una bestorre i bona part de la façana est. La torre del sud-oest té un diàmetre interior de 130 cm, i el gruix del mur de 140 cm. L’alçada és d’uns 6 m. A l’oest de la torre hi ha una porta de 280 cm d’amplada, acabada amb un arc, que semblaria de ferradura, iniciat a 150 cm de terra. La porta fou segellada amb un mur de pedra. Després trobem una bestorre de flanqueig semicircular d’uns 6 m d’alçada.
Aquest mur meridional acaba 3 m després de la torre amb una estranya forma arrodonida. La paret est té 21,6 m de longitud i 170 cm de gruix. La façana nord i oest i tot l’interior de l’edifici, foren enderrocats.

Extret del web: ca.wikipedia.org .org/wiki/Castell_d%27Aguil%C3%B3_)(Sta._Coloma_de_Queralt
Jordi Gironès / Novembre de 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/Aguiló
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Aguiló
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

La Roqueta

Nom del castell: La Roqueta
Data de construcció: X
Municipi: Sant Martí de Tous
Comarca: Anoia
Altitud: 699 m
Coordenades: E 1.484818 N 41.529948 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: està situat al sud de la població de Sant Martí de Tous i s’hi accedeix a través d’una pista transitable que surt de la carretera que va al pantà de Tous. Cal prendre el desviament a l’esquerra que condueix a les cases de l’Aubereda, i des d’aquí cal prendre el trencall que du a l’ermita de la Mare de Déu de la Roqueta, damunt de la qual hi ha el castell.
Les restes del castell de la Roqueta es troben dalt d’un turó, entre l’església de Santa Maria i el collet de Savinosa, a la banda sud-oest del terme, enfront de la serra de Queralt.

Les primeres notícies són de l’any 960, en l’acta de confirmació feta pel comte de Barcelona i Osona Borrell II al seu vassall Isarn, fill de Sal·la. L’any 1018 el senyorejava Hug de Cervelló el qual promogué un plet amb el bisbe de Vic per una suposada usurpació de terres. El litigi acabà amb una sentència de la comtessa Ermessenda i del seu fill Berenguer Ramon I a favor de la mitra vigatana. Un litigi posterior en la definició dels termes entre Bernat Sendred de Gurb-Queralt i Umbert de Cervelló es resolgué l’any 1030.
Es desconeixen les vicissituds històriques del castell el segle XII, però romangué en poder dels Alamany. L’any 1193 Guerau d’Alamany el llegà al seu fill Guillem de Cervelló qui, el 1226, féu diverses donacions al monestir de Santes Creus entre les que hi havia un mas situat dins del terme del castell. El fill i successor de Guillem, Guerau de Cervelló, abans de morir el 1229 en la conquesta de Mallorca, féu testament i deixà la fortalesa de la Roqueta al monestir de Santes Creus. El 1235 Ramon d’Avinyó renuncia a tots els drets que posseïa a La Roqueta a favor del monestir, drets que es ratificaran l’any 1250.
El segle XIV encara resta en poder de Santes Creus segons es comprova en el fogatge de 1365-1370. Després no se'n sap res mes, llevat que la desamortització, devia també afectar-lo.

La part més vistent de les ruïnes la forma un llenç de paret de considerables dimensions orientat a migdia. Fa 3,3 m d’alt, una longitud de 8,2 m i un gruix de 90 cm. Reforçat interiorment amb una paret on s’obren dues arcades amb arcs de mig punt adovellats. Pertanyia a una sala de si fa o no fa la longitud del mur sud i un amplada de 4 m. El mur oest és mig ensorrat i no resta res dels murs est i nord. Era cobert per una volta de pedra ara esfondrada. A la paret sud hi ha dues espitlleres situades a dos nivells.

Extret del web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Roqueta_(Anoia)
Jordi Gironès / Novembre de 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/Roqueta
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Roqueta
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Tous

Nom del castell: Tous
Data de construcció: s. X
Municipi: Sant Martí de Tous
Comarca: Anoia
Altitud: 469 m
Coordenades: E 1.525220 N 41.559541 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat damunt mateix del poble El Castell de Sant Martí de Tous és actualment un gran casal residencial fortificat, molt restaurat, situat al poble de Sant Martí de Tous, de la comarca de l´Anoia i al límit  de la Conca de Barberà.

Les primeres notícies documentals, que s’insereixen dins el fenomen repoblador de la vall de l’Anoia, són del segle X. L’Any 880, Guifré el Pelós va conquerir el lloc de Tous i l’any 960, el comte de Barcelona i Osona Borrell II donà a la seu de Vic el castell de Tous que l’hi havia pervingut per aprisió dels seus pares, inclòs dins el terme del Castell de Montbui. L’any 978 es va confirmar aquesta donació per una butlla del Papa Benet VII.
En el transcurs del segle XI, la propietat de Tous restava dins el domini superior de la seu de Vic. En temps del bisbe Oliba (1017 - 1046), aquest cedí les fortaleses de Tous, Montbui i Ocelló a Guillem d’Oló (també dit de Mediona) qui l’encomanà a un castlà anomenat Bernat de Tous. 
La continuïtat dels Tous com a castlans és palesa tot el segle XIII i hi ha diversos homenatges de fidelitat al bisbat de Vic. Amb tot, el predomini de la seu de Vic s’interrompé el 1318 en cedir el bisbe de Vic el castell de Tous al rei Jaume II, juntament amb els de Cucalla, Montbui i Ocelló.
Els Tous, però, mantindran el seu domini i l’any 1347 Bernat de Tous compra la plena jurisdicció per la quantitat de 12.000 sous. La supremacia dels Tous acabà el 1423 quan vengueren el castell als Perellós (Ponç de Perellós). L’any 1441 la propietat fou venuda als Saplana i l’any 1505, Isabel Saplana la donà al monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra. Els frares jerònims en detentaren la jurisdicció total (civil, militar i econòmica) fins a les desamortitzacions, el 1835. En compliment del decret de desamortització,
el castell i les seves possessions (terra per 249 jornals de llaurar i dos molins fariners), van ser subhastats públicament i comprades per propietaris privats successivament. Els darrers propietaris foren la família Rojas d’Igualada que el comprà l’any 1918.
Es tracta d’una construcció sòbria, de pedra i de morter, de la qual cal destacar a la planta baixa uns murs amb presència d’opus spicatum, probablement procedents de la primitiva edificació. L’edificació actual és bàsicament gòtica, amb moltes modificacions posteriors i una restauració moderna. Cal destacar les finestres coronelles (finestres altes i estretes, xapades per una o diverses columnes primes de pedra sobre les quals descansen arcs de mig punt) d’arc trilobulat, amb festejadors. 

Extret del web: ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Mart%C3%AD de_Tous
Jordi Gironès / Novembre de 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/Tous
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Tous
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat