dimarts, 8 d’octubre del 2013

Rocabruna

 Nom del castell: Rocabruna
Data de construcció: secle X
Municipi: Camprodon
Comarca: Ripollès
Altitud: 1.000 m
Coordenades: E 2.453333 N 42.329326 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat molt a prop del lloc de Rocabruna a mig camí entre Camprodon i Beget.

El Castell de Rocabruna es troba situat al veïnat de Rocabruna, que forma part del terme municipal de Camprodon, entre el nucli urbà de Camprodon i el veïnat de Beget.
En concret, el castell domina un turó envoltat de cingles, el Tossal del Castell, i la seva altitud ofereix al visitant unes vistes molt interessants sobre el Pirineu i l’Alta Garrotxa. Els seus orígens es remunten al segle X (hi ha documentació del 1070), i actualment està abandonat. Sembla que el nom del castell prové del color del sòl i de les pedres de l’entorn (i de les que formen part dels murs), que és molt ennegrit o bru. L’accés al castell és bastant difícil, ja que el turó es troba completament envoltat de bosc; tan sols és possible d’arribar-hi a través d’un corriol mig abandonat que puja des de la base del puig, i que passa per les cases de la Vila i Ca l’Arneta. Per sota del puig hi transcorre el sender GR-11, en el seu tram Molló - Beget.
Arquitectònicament, el castell de Rocabruna, mostra un conjunt notable de torres i murs. L’element que més destaca d’aquest conjunt del és la torre de l’homenatge, situada al límit de les muralles, de planta rectangular. Aquesta torre resta mig esberlada per un costat, però encara és possible d’advertir-hi algunes espitlleres. També s’aprecien bona part dels murs que dividien cadascuna de les dependències que formaven part de la fortificació. Una part remarcable de l’edifici és un pany de paret amb una antiga porta. Aquest gran mur presenta un detall constructiu interessant com és l’opus spicatum. Existeixen altres restes del mur de pedra, de la capella de Sant Llorenç, i de a torre circular, molt deteriorada. 
El primer senyors del castell fou un tal Pere l’any 986 que va acompanyar Oliba Cabreta en la reconquesta de Barcelona en mans d’Almansor, després hi hagueren molts altres senyors fins que a principis del s. XVII el castell passà a la família Descatllar pel casament d’una germana de Pere Desbach amb un Descatllar.

Extret del web: ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Rocabruna
Jordi Gironès / Octubre 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/Rocabruna
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Rocabruna
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

La Sala

Nom del castell: La Sala
Data de construcció: secle XIII
Municipi: Vilallonga de Ter
Comarca: Ripollès
Altitud: 1.092 m
Coordenades: E 2.301771 N 42.338501 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situada prop del curs del Ter a tocar del nucli urbà de Vilallonga de Ter.
L’edifici era una fortalesa situada dins del terme del Castell del Catllar. Quan aquest va ser enrunat, el va substituir, ja que no es va reconstruir el castell. Va ser la residència de la família Descatllar que eren els senyors del terme. Després de ser fortificada va servir de castell per als homes del terme del castell del Catllar.
L’any 1261 Galceran Descatllar va cedir al seu fill i hereu, Ramon Descatllar, amb motiu del seu  matrimoni, l’estatge i el castell del Catllar. Més tard, l’any 1285, tornen a aparèixer notícies de l’edifici, aquesta vegada, però, amb el nom de la Sala. En aquest document, els homes d’Abella fan homenatge al castell del Catllar i la fortalesa de la Sala.
Com hem dit, la Sala va substituir el castell del Catllar. L’any 1362 el rei Pere el Cerimoniós va permetre a Ponç Descatllar, amo del castell que s’havia enrunat, que edifiqués un castell o fortalesa a la Sala. 
Els terratrèmols del s.XV van afectar molt l’estructura de l’edifici. Durant la guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II, el terme del castell del Catllar ja no va complir la funció de refugi. Pel que fa a la residència dels Descatllar, va deixar de ser-ho l’any 1488, quan van traslladar-se a Ripoll.
La fortalesa, que actualment es fa servir com a magatzem de palla o herba del mas veí, es troba enmig d’un prat. La planta de l’edifici és gairebé quadrada. Els murs del nord i gairebé la meitat dels de l’est i l’oest tenen un gruix de 105 cm. Hi podem veure moltes espitlleres. La resta dels murs són molt més prims, però es troben reforçats per uns pilars interns adossats als angles i les parets.
Les espitlleres es van ordenar en dos rengles. El superior ara es troba a més de 2 m del sòl a la banda externa. El rengle inferior es troba actualment molt arran de terra; de fet, d’algunes espitlleres només en podem veure la part superior. La situació d’aquest segon rengle demostra que el nivell del terra ha pujat. A la banda nord  a mes de les espitlleres, s’hi va obrir una gran finestra.
A l’interior de l’edifici trobem un pati central, de planta quadrada, envoltat per quatre murs interiors. Les parets, separades per uns 5 m dels murs perimetrals, tenen vuit portes, organitzades en dos nivells diferents. Són obertures cobertes per un arc de llosetes. Les de dalt corresponen al pis superior.

Extret del Volum 1 de la Catalunya Romànica de l’Editorial Pòrtic. Edició de juny de 1999.
Jordi Gironès / Octubre 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/La Sala
+ informació en PDF: CastellsCatalans/La Sala
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

La Roca de Pelancà

Nom del castell: La Roca de Pelancà
Data de construcció: secle X
Municipi: Vilallonga de Ter
Comarca: Ripollès
Altitud: 1.072 m
Coordenades: E 2.332831 N 42.322266 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat al damunt del turó que corona el nucli habitat de La Roca.
L’actual poble de la Roca es formà al voltant de l’antic castell de Pelancà (o la Roca de Pelancà ), el qual era denominat aleshores castrum de Pellencha.
Ja és esmentat ja el 1061 arran d’un retret fet pel comte Ramon Guifré de Cerdanya al vescomte Bernat per la deixadesa en què es trobava aquest castell. En aquell període hi havia males relacions entre els comtats de Cerdanya i Besalú, i al comte cerdà el preocupava l’estat d’aquest castell perquè era una avantguarda del comtat veí de Besalú. En qualsevol cas, aquest castell sempre ha estat de poca entitat i bàsicament defensiu tal com ho prova la seva situació estratègica.
La documentació trobada ens indica que hi ha un clar lligam senyorial entre aquest castell i el que estava situat al Catllar (on actualment hi ha el santuari del Catllar prop de Setcases). D’aquest darrer castell no hi ha vestigis actualment.
Hi ha quelcom de confusió pel que fa a si el castell del que parlen molts documents era el situat a la Roca o el del Catllar, per la qual cosa cal parar atenció al detall del document per esbrinar si és l’un o l’altre. El que sí és clar és que els dos castells pertangueren a la família Descatllar (cognom que prové de la mateixa arrel Catllar), senyors que els tingueren en possessió des del segle XII fins al XVII).
Durant la guerra dels Remences (1410-1486), el rei Joan II establí en el castell de la Roca el cap de la capitania per les bones qualitats defensives que reunia.
Posteriorment, aquest menut castell anà caient en declivi fins quedar només algun pany de paret entremig de les cases arrelades a la roca.

Per aquest escrit he consultat el Volum V d’Els Castells Catalans de l’Editorial Dalmau. Barcelona 1976.
Jordi Gironès / Octubre 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/La Roca de Pelancà
+ informació en PDF: CastellsCatalans/La Roca de Pelancà
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre Cavallera

Nom del castell: Torre Cavallera
Data de construcció: segle X
Municipi: Camprodon
Comarca: Ripollès
Altitud: 1.150 m
Coordenades: E 2.348967 N 42.297395 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: s’hi accedeix per una pista asfaltada des de la colònia Estabanell, dos quilòmetres abans d’entrar al nucli urbà de Camprodon.
La torre Cavallera està situada al veïnal de Cavallera al cim d’un turó, punt estratègic de la serra del mateix nom, des del qual es domina tota la vall del riu Ter fins a Sant Pau de Segúries. En aquest punt el riu Ter s’engorja bastant, per tant, el pas de persones, mercaderies, exèrcits es pot controlar millor.
La seva funció era quasi segurament la de defensar l’entrada meridional de Camprodon servint de punt de guaita i de torre de senyals; ajudava en aquesta funció el castell de Creixenturri, situat gairebé enfront.
El lloc de Cavallera es troba per primera vegada en la documentació del monestir de Sant Joan de les Abadesses d’una venda feta l’any 911 d’un alou situat a «Cavalera». 
A partir de 936-937 comença a documentar-se l’existència d’una fortalesa per donacions o vendes de la fortalesa i terme de Cavallera. No sembla, però, que la fortalesa depengués del monestir que, l’any 1328 en reclamà el domini enfront dels vescomtes de Bas, reclamació que no va reeixir doncs en dates posteriors s’explicita el domini per part del rei i els vescomtes de Bas. 
Els vescomtes degueren vendre els seus drets doncs en el fogatge de l’any 1358, consta que el domini del castell de Cavallera pertanyia a Pere Palomera i a Francesc de Casademunt els quals també alienaren els seus drets ja que en el fogatge de 1365-1370, té el domini Dalmau de Barcelona.
En endavant, les notícies sobre el domini del castell s’esvaeixen i només se sap, esporàdicament (principis del s XVII i principis del s XIX), que havien passat a la corona. Poc després d’aquest últim esment, les senyories jurisdiccionals s’aboleixen. El paper estratègic de la torre minva a partir del s XIV. 
Amb tot, s’hi poden veure diversos búnquers fets durant la guerra civil del 1936.

La torre Cavallera es de planta quadrada; els murs, a l’exterior tenen una longitud de 6,50 m. El gruix sobrepassa un metre. L’alçada és d’uns 11 m. Tenia un nivell inferior sense cap obertura i dos pisos superiors. La porta és situada al primer pis del mur nord-oriental, a uns 4 m de terra i s’hi accedia mitjançant una escala llevadissa. Les voltes que suportaven els dos trespols eren apuntades. La porta és composta per un arc de mig punt format per vuit dovelles ben treballades de mides diverses. Encara és ben visible la volta de canó que formava el primer sostre.
Pel que fa a la datació, la fortalesa és documentada el s X i la torre el s XII però la torre actual fou segurament construïda entre els segles XIII i XIV.

Extret de Viquipèdia: ca.wikipedia.org/wiki/Torre_Cavallera i de l’obra dels Castells Catalans de Rafael Dalmau.
Jordi Gironès / Octubre 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/Torre Cavallera
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torre Cavallera
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat