dimarts, 12 de març del 2013

Campdorà

Nom del castell: Campdorà
Data de construcció: X
Municipi: Girona
Comarca: Gironès
Altitud: 180 m
Coordenades: E 2.843743 N 42.012833 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: cal sortir de l’autopista AP-7 a la sortida nord de Girona i prendre la C-66 en direcció a La Bisbal d’Empordà, però tot just passat el pont del Ter cal sortir i prendre la C-255 en direcció a Sarrià de Ter. Al cap d’un quilòmetre prendre el trencall a l’esquerra, cap a l'hípica, que ens durà al nucli vell de Campdorà on hi ha el seu castell.
El castell de Campdorà o també anomenat la Força de Campdorà, es troba situat prop del curs del Ter i en un lloc estratègic per la defensa de Girona en la seva part nord, i segons la llegenda, s’explica que va ser aquí, davant la porta principal, on Carlemany va aixecar el campament abans de conquerir Girona.
Entre els anys 922 i 1180 aquest castell ha anat tenint diversos noms, entre ells Campo Taurane, Campdoran, Campo Taurani, Campodaurano i Campodorano.
Durant el segle X els drets senyorials els tingueren el bisbe de Girona i els senyors dels castells d’Hostoles i Puig-alder, i de l’any 1148 al 1166 la família Sitjar de Girona va tenir el terme en subfeu. L’any 1266 va ser adquirit per Ramon Renal. El 1493, Joan de Capmany comprà la propietat a Maria Sitjar i Ferran el Catòlic atorgà el diploma acreditatiu que converteix l’antiga casa forta en castell principal.
El 1621, acabà el domini dels Capmany i la propietat passà a mans de Miquel Colomer. Després de dues generacions, la manca de descendència determinà el pas de la propietat a una neboda, Marianna Soler, casada amb Francesc de Miquel.
El 1742, Pere de Miquel, fill de Francesc, mor sense fi lls i la propietat passà a la seva esposa Ermerenciana
qui es va casar en segones núpcies. Després de nombrosos plets amb els parents del primer marit, el 1757 Ermerenciana deixà el castell a l’Hospital de Santa Caterina.
Josep Muntada i Macau, advocat, llicenciat en Filosofia i Lletres, poeta premiat als Jocs Florals, fundador del Partit Nacional Català, conegut de Companys, Carrasco i Formiguera i Francesc Macià, exjutge republicà, exiliat i lletrat influent. La seva militància catalanista l’obligà a exiliar-se i voltar pel sud de França, fent tots els oficis. Va comprar el castell pocs anys després de tornar de l’exili.
La restauració de la Força de Campdorà va ser per a ell un repte, una petita revenja contra la intolerància i la dictadura militar: el naixement d’una mena de segona Renaixença catalana. La nova Força de Campdorà va viure els seus millors moments a la dècada dels setanta, més tard, els problemes familiars i laborals van convertir el castell en un casal tancat durant la major part de l’any, com sembla que segueix actualment

Per aquest text m’he basat en el Volum III d’Els Castells Catalans de Rafael Dalmau, edició desembre 1992 en el web 
www.motorclubgirona.com/castells/monuments/campdora.htm
Jordi Gironès / Març de 2013

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Campdorà
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


Medinyà

Nom del castell: Medinyà
Data de construcció: XI
Municipi: Sant Julià de Ramis
Comarca: Gironès
Altitud: 82 m
Coordenades: E 2.864812 N 42.049593 (Geogràfi ca - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a la zona alta del nucli de Medinyà, que forma part de la localitat de Sant Julià de Ramis.El castell és situat al petit turó on s’ubica el nucli antic de la vila de Medinyà on hi ha també l’església parroquial.
El lloc és documentat des del 1017 sota de denominació de Medinianus i Sancti Saturnini de Mediniano l’any 1089. En aquest darrer cas arran del testament sacramental de Dalmau Vidal que llegà un alou que tenia en aquest indret a la canonja gironina.
La família Medinyà fou succeïda en aquesta senyoria de Medinyà per la família Xetmar, com ja consta en un document del 1305.
El 22 d’agost del 1328, l’Infant Joan va vendre a Francesc de Santcliment diverses jurisdiccions entre elles la de Medinyà. Va ser precisament durant aquesta època quant els Xetmar es varen establir a Medinyà.
En aquest temps, donada la seva posició estratègica, el castell era segurament emmurallat, on destacava una feixuga torre de planta circular. El 1359 el “Castell de Medinyà i Santa Fe de Medinyà d’en Xatmar” figuren en el fogatjament dimanant de les corts de Cervera.
El 1503 era senyor del castell de Medinyà “mossèn Ramon Xetmar” que es va casar amb Isabel d’Agullana, fi lla de Baldiri d'Agullana  El 19 de juliol de 1599 Ramon Xetmar i de Cardona va obtenir el privilegi de noble del Principat de Catalunya i el 1698 Medinyà era lloc reial.
Durant el segle XVIII, el castell s’enriquí considerablement en mobiliari i joies, també s’ordenà l’arxiu, els exteriors s’embelliren amb jardins i es féu una tanca que l’envoltava deixant pas per anar a l’església; l’entrada principal es trobava, com avui, a la banda nord on encara s’hi conserven part de la paret i els dos pilars que sostenien el portal.
Aquests canvis coincidiren amb la successió de la família Xetmar per la Fonsdeviela que posseïa el títol de Marquès de la Torre. En morir Josep Xetmar i de Pinós el succeeix el seu nebot Josep, fill de la germana Cayetana i del seu segon marit Josep de Fonsdeviela III Marques de la Torre.
Fins a començaments del segle XX el castell es mantingué força ben conservat en tots els aspectes. Per causes diferents aquest anà perdent interès fins que quedà deshabitat poc després de començar la Guerra Civil. Durant la guerra el castell fou ocupat per l’exèrcit republicà, i amb la retirada, durant pocs dies, per l’estat major de la base de sanitat.
Acabada la guerra s’hi instal·laren 1.000 presoners de l’exèrcit republicà que dormien a les golfes del castell i a les de l’església. Aquests fets deixaren el castell en un estat deplorable i significaren la pèrdua de diferents objectes d'especial valor i de l’arxiu.
El 18 de juliol de 1940 una forta pedregada va malmetre les teules i els cairats cediren lentament i s’enfonsaren la major part dels teulats. La reconstrucció es va fer en dues etapes. Primerament s’arreglaren els teulats principals i a l’any 1964 es cobriren de nou les galeries i es renovà l’estructura interior. Amb jardins ben cuidats tot el conjunt recobrà vida novament.
La família Fonsdeviela, marquesos de la Torre, són els actuals propietaris del castell i d’un important nombre de cases de pagès i terrenys del poble, si bé la part principal del castell està deshabitada. 
El castell actualment, té un altre cop un aire abandonat.

Informació estreta del Volum III d’Els Castells Catalans de Rafael Damau, edició de desembre de 1992, i del web: http://medinya.blogspot.com.es/
Jordi Gironès / març de 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/Medinyà
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Medinyà
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


Palagret o de Mabarrera

Nom del castell: Palagret o de Mabarrera
Data de construcció: segle X
Municipi: Celrà
Comarca: Gironès
Altitud: 170 m
Coordenades: N 42,01144 / E 2,89170
Com arribar-hi: Circulant en direcció La Bisbal per l’anomenada carretera de Juià, cal localitzar un punt situat al mateix de Celrà (després del semàfor i es pot girar a la dreta cap el final del poble, hi ha un trencall amb un cartell indicador per anar al castell de Palagret, cap a on ens dirigirem. Ens trobarem circulant per una carretera asfaltada que seguirem fins al mateix final, i que desemboca en una carretera sense asfaltar, trobarem un primer trencall a mà dreta, que obviarem, fins trobar un segon trencall a mà dreta que baixa i pel qual seguirem. El camí travessa la riera, sense dificultats. Després d'un curt recorregut  des de l’inici del camí de terra, arribarem al lloc on hi ha les restes del castell, al costat mateix de una torre elèctrica

Data dels segles X i XI, tot i que els seus contraforts evidencien afegits d'èpoques posteriors. En el seu origen devia complir funcions de guaita i refugi a un reduït nombre d'homes armats, ta torre i el fossar ho confirmen.
La primera referència que en tenim data de l’any 922, quan Carles el Simple va confirmar i emparar tot allò que el bisbe Hilmerand d’Elna va atorgar a l’església de Girona a Celrà i Palagret. Després fou el bisbe Guiu que el 940 posseí el paratge de Palagret, si bé no s’indica l’existència d’un castell. És probable que la fortificació es construís quan Al-mansur va arribar a Barcelona el 985, i es manà la construcció de fortificacions als llocs més estratègics.
L’any 1199 el feudatari Ramon de Peratallada el transmeté a Bernat de Sitjar junt amb altres pertinences que tenia en la parròquia de Celrà.
A finals del XIII en morir Saurina de Palagret, el domini passà a ser administrat directament per la pabordia del mes de juny de la catedral. El lloctinent o castlà del Capítol de la catedral al castell de Palagret era, en començar el segle XIV, Ramon Loreta i va retre homenatge i reconeixement de submissió al clergue Arnau Ponç, procurador de Dalmau de Pontós, canonge encarregat de l’administració de l’esmentada pabordia.
Els Lloberas no es desprengueren de la batllia fins al 1527 per venda que feren a favor d’Anton Pujol, paraire de llana del mateix Celrà. 
El castell després d’haver estat utilitzat com a centre administratiu de la senyoria de Palagret, posteriorment es va convertir en casa de pagès o quadres per al bestiar fins que quedà enrunat. El seu abandó ja es devia produir segurament a la segona meitat del segle XV, atenent a les restes de ceràmica trobades en les excavacions del 2002 i 2003.
Fins a finals del segle XVIII formava part del mas Barrera propietat de Pere Guinart de Palagret, per la qual cosa també és conegut com a castell de Mabarrera.
Fa pocs anys les seves ruïnes restaven emboscades i oblidades dalt d'un turó, damunt la riera i un antic camí d'accés a Girona a través de les Gavarres, en plena vall de Palagret. Després que l’Ajuntament de Celrà, en els primers anys d'aquest segle, l’adquirís de mans particulars hi ha organitzat diverses campanyes d'excavació,  les quals han suposat la recuperació gairebé total de les restes arqueològiques, sent una visita molt recomanable.

Informació extreta del llibre El castells i els masos de Celrà de Lluís Camps i Sagué Editat pel Taller d’Història de Celrà i de la web http://www. t a l l e r h i s t o r i a c e l r a . c a t /coneixpoble_castellscelra.htm
Jordi Gironès Vilardebò / març de 2013


+ fotografies: CastellsCatalans/Palagret
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Palagret
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat