Rubí

Nom del castell: Rubí
Data de construcció: segle XII
Municipi: Rubí
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 143 m
Coordenades: E 2.026492, N 41.494527(Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: el castell està situat al costat del nucli urbà de la població de Rubí, just a la vora oest de la riera de Rubí. Actualment es troba en molt bon estat i en ell està ubicat l’ecomuseu urbà.

L’edifici actual del castell està composat de tres cossos: oest (part noble), nord i est, que envolten un pati a la part sud. Entre 1989 i 1990 l’arqueòleg medievalista Josep Maria Vila va fer un estudi del castell i de la seva cronologia, tot i distingint diversos períodes.

Del 986 fins al 1233: Correspon a la fortalesa que s’aixecava uns 200 metres a l’oest de les restes de l’ermita de Sant Genís.

Del 1233 fins al s. XIV: Aquest període arrenca el 1233, quan Berenguer de Rubí demana permís a Jaume I el Conqueridor per construir una domus per defensar-se dels seus enemics. Seria un casal de planta en forma de L concebut com a residència del senyor de Rubí.

El 1361 la família Torrelles convertí el casal en el seu castell i s’abandonà definitivament la fortalesa de Sant Genís. L’edifici és ampliat i presenta un aspecte de fortificació militar. Fou concebut com el punt de defensa del terme de Rubí i com a centre d’administració feudal.

Segle XV : Aquest període arrencaria a finals del segle XIV, quan la jurisdicció civil i militar que ostenta el senyor de Rubí passa dels Torrelles a mans del rei Joan I, l’edifici passa a convertirse en residència senyorial i perd el seu caràcter militar anterior. 

Del segle XVI al XVII: Durant aquests anys el castell és transformat en una masia, però no s’hi operen grans canvis en la seva estructura.

Segle XVIII : A principis del segle XVIII, el castell continua sent una casa de camp més on hi vivien els masovers. Es va construir una teulada d’un sol vessant al cos E, cosa que va fer que desapareguessin els merlets de la paret oriental, i es reomplissin els espais entre els que s’aixecaven a la paret occidental que l’havien coronat.

Segles XIX i XXI : Castell de Rubí i amfiteatre. Finalment, durant aquest període l’edifici pateix una sèrie d’enderrocaments de parets i es degrada notablement. Va passar successivament a mans de diverses famílies, fins que el 1983 fou adquirit per l’Ajuntament de Rubí, que el remodelà per adequar-lo a usos culturals (creació del Castell-Ecomuseu urbà), tot operant-se grans canvis en la seva estructura arquitectònica i malauradament destruint alguns elements d’interès arqueològic i arquitectònic; finalment al 2010 es construeix en la seva cara est un amfiteatre.

Escrit fet a partir del web: ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Rubí
Jordi Gironès Vilardebò / Abril 2012


+ fotografies: CastellsCatalans/Rubí
+ informació en PDF: castell de Rubí
Tota la informació al web : www.castellscatalans.cat

Torre del Palau

Nom del castell: Torre del Palau
Data de construcció: segle XI
Municipi: Terrassa
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 279 m
Coordenades: E 2.011111, N 41.562300 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: la torre del Palau està situada darrere la plaça Vella  de Terrassa, entre el carrer Cremat i el dels Gavatxons

La torre del Palau és l’únic vestigi del castell palau de Terrassa, que en el moment de màxima puixança va estendre els seus dominis des del Llobregat fins al Ripoll i des de Sant Cugat del Vallès fins al pla de Bages. En Pere de Fizes i en Pere Francesc de Montanyans en foren castlans en diferents èpoques. La torre mestra,

que fou presó fins a ben entrat el segle XIX, fou l’única estructura que restà dreta quan el 1891 l’últim propietari del castell decidí enderrocar el que quedava de l’edifici.

Documentada per primer cop l’any 1016, fou cedida al municipi el 1994 i actualment és una de les seccions del Museu de Terrassa; s’hi fan visites guiades concertades.

És una edificació romànica de forma cilíndrica, construïda amb còdols de riera i carreus de pedra, de planta circular, de 26,70 m d’alçada i un diàmetre de 7,5 m a la base. Es divideix en diferents nivells; l’inferior, mig soterrat, està cobert per una volta de pedra i comunica amb la primera planta, subdividida per un forjat de fusta, des d’on arrenca una escala de cargol que enllaça amb els dos nivells superiors, coberts amb volta de rajola. El coronament, del final del segle XIX, obra de Lluís Muncunill, consisteix en un fris de merlets de maó damunt una cornisa per sota de la qual hi ha una sèrie d’arcuacions cegues.

 La torre presenta un parell d’obertures, de les quals destaca el finestral gòtic a l’alçada de la primera planta, afegit cap al segle XVI. Al castell de Vallparadís se’n conserven els finestrals i els portals gòtics originaris.

Extret del web: ca.wikipedia.org/wiki/Torre_del_Palau_(Terrassa)
Jordi Gironès Vilardebò / Abril 2012


+ fotografies: CastellsCatalans/Torre del Palau
+ informació en PDF: Torre del Palau
Tota la informació al web : www.castellscatalans.cat

Vallparadís

 Nom del castell: castell-cartoixa de Vallparadís
Data de construcció: segle XII
Municipi: Terrassa
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 275 m
Coordenades: E 2.018256 N 41.564709 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: s’hi accedeix pel parc de Vallparadís i pel carrer Salmerón. 

El castell-cartoixa de Vallparadís és una antiga edificació de Terrassa, situada vora el torrent de Vallparadís. Des de 1959 és la secció principal de les sis que actualment conformen el Museu de Terrassa.

El primer esment d’una fortificació vora el torrent de Vallparadís es troba en un document del 1110, quan Berenguer de Sanlà i la seva dona Ermessendis compren al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, unes terres per construirhi la seva residència senyorial.

Com a cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís subsistirà fins al 1413, en què la comunitat es trasllada a Tiana, a la nova cartoixa de Montalegre. Aquell any passa a mans dels carmelitans de l’Hospital de la Santa Creu de

Barcelona i, més endavant, és adquirida per Jofre de Sentmenat el 1432. Els Sentmenat van ser els senyors de la quadra de Vallparadís fins al 1830, en què aquest territori va passar sota la jurisdicció del municipi de Terrassa.

L’antic castell, aleshores esdevingut una gran masia, encara va ser adquirit, el 1852, per la família Maurí. El 1944 fou declarat monument històric, i el 1947 els Maurí el van cedir a l’Ajuntament de la ciutat, que, després d’una intensa i fantasiosa campanya de restauració i reconstrucció duta a terme per l’arquitecte Alexandre Ferrant, hi va decidir instal·lar el Museu de Terrassa el 1959.

El castell actual –que conserva poques restes de l’original, voltat d’un fossat i amb una gran torre central– és de planta rectangular, de murs amb espitlleres i amb quatre torres quadrades als angles i tres bestorres (o mitges torres) al mig dels costats nord, est i sud.

Les transformacions arquitectòniques per adequar-lo a les funcions com a cartoixa encara es conserven. Hi destaca el claustre, de dos pisos, amb l’antiga sala capitular al costat est, coberta amb volta de creueria. L’antiga església del monestir és la sala anomenada avui el Tinellet, de coberta plana aguantada per quatre arcs apuntats diafragmàtics.

Extret del web: ca.wikipedia.org/wiki/Castell_cartoixa_de_Vallparadís
Jordi Gironès Vilardebò / Abril 2012


+ fotografies: CastellsCatalans/Vallparadís
+ informació en PDF: castell-cartoixa de Vallparadís
Tota la informació al web : www.castellscatalans.cat