Miravet

Nom del castell: Miravet
Data de construcció: segle XII
Municipi: Miravet
Comarca: Ribera d’Ebre
Altitud: 116 m

Coordenades: E 297843, N 4545700 (ED50 UTM 31N). Longitud: 00° 35' 38.2" Latitud: 41° 02' 08.1" (ETRS89 Geodèsiques)

Com arribar-hi: al castell s’hi accedeix des del mateix poble de Miravet.

Aquesta fortalesa d’origen andalusí fou conquerida pels exèrcits feudals el 1153, i aquell mateix any, segons les cròniques, va ser donada a l’orde del Temple pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. En la carta de donació es descriuen de manera precisa els límits del terme del castell, que abraçaven les fortaleses de Gandesa, Corbera, Algars, Batea, el Pinell i Rasquera.

A causa de la importància estratègica del castell i de la potencial perillositat de l’indret, els frares templers hi crearen tot seguit una comanda, la qual consta ja ben organitzada i en ple funcionament l’any 1164. La fundació de la comanda anà paral·lela a la incorporació de nous territoris i a la construcció d’una esplèndida fortalesa, d’acord amb la supremacia que Miravet havia de tenir com a cap administratiu dels senyorius de l’orde del Temple a les terres de l’Ebre. Es creà una estructura territorial intermèdia entre la província i la comanda, dita districte, regida des del 1196 per un «comanador de Ribera», el qual era també titular de la plaça de Miravet. D’aquest cap depenien les cases de Tortosa, Horta i Ascó, i les sotspreceptories de Prat, Gandesa, Algars, Nonasp, Torres i Riba-roja.

Aquesta imposant fortalesa sobre l’Ebre té dues característiques que la fan única entre les conservades d’època medieval dins el territori català. D’una banda, és, sens dubte, una de les fortificacions andalusines més ben preservades i, de l’altra, constitueix una de les fortaleses templeres més importants. La seva complexa estructura respon, en gran part, a l’adaptació del castell templer a la fortificació islàmica que l’havia precedit, incorporant i transformant els elements necessaris per a la defensa militar i adequant-lo a la tipologia de l’arquitectura pròpia de l’orde del Temple.

Les excavacions arqueològiques realitzades durant els anys 1992 i 1993 dins el recinte del castell, prèvies a la consolidació del cos principal, sota la direcció del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i el patrocini de l’Associació Nuclear d’Ascó (ANA), van permetre posar de manifest que en el turó on s’assenta hi havia hagut un poblat ibèric.

També es va poder determinar que durant l’època andalusina s’edificaren dues fortaleses, una en el període califal i l’altra al s. XI.

D’acord amb els treballs arqueològics, se sap que el castell andalusí de l’onzena centúria era format per un gran recinte sobirà i un o dos recintes inferiors situats a l’est de la fortificació sobirana. Així doncs, gran part dels murs oest i sud de la construcció principal del recinte sobirà, organitzat al voltant d’un pati, són d’època andalusina, si bé presenten refaccions de l’etapa posterior a la conquesta.

La transformació d’una fortalesa andalusina en un castell templer, després de la conquesta, comportà la seva adaptació a les noves necessitats, per això es van bastir nous edificis i dependències. El recinte sobirà, però, continuava essent, com en època andalusina, el centre de la fortalesa templera, organitzada, com ja hem dit, entorn d’un gran patí. Al nord i a l’oest d’aquest clos o recinte s’alcen les muralles més altes, ja que són els dos costats menys protegits pel relleu.

L’extensió del recinte ocupava uns 25.000 m2. A l’interior de l’edifici principal del clos sobirà s’hi bastí, a la planta baixa, una gran sala al fons, utilitzada com a celler, i dues sales més petites al davant, prop del pati, que

feien la funció de rebost; veiem les tres estances cobertes amb volta de canó, i la porta que les comunica amb el pati es va restaurar amb un arc de mig punt, com devia tenir originàriament. Al primer pis de l’ala nord hi ha la capella de Santa Maria, i al seu extrem sud-oest hi trobem una escala de cargol que porta al terrat. Just a l’oest d’aquesta ala nord hi havia la torre mestra, i a l’est, l’anomenada torre del tresor, formada per tres pisos coberts amb volta. Al pati, de 24 m d’ample per 32 m de llarg, s’obre una galeria, on hi ha quatre finestrals fets amb arcs de mig punt que recolzen sobre grans pilars. Aquest pati es tanca, per la banda est, amb una nau allargassada coberta amb volta de canó de perfil apuntat, que a l’edat mitjana havia estat el refetor dels frares; la sala disposa de quatre finestres d’arc de mig punt, una mica transformades en època moderna.

Nota: extret del volum La Ribera d’Ebre de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, juny de 2000
Jordi Gironès Vilardebò / març de 2010

veure document sencer Castell de Miravet

+ fotografies : CastellsCatalans/Miravet