dijous, 24 d’abril del 2008

GUIMERÀ ( Urgell )

El castell i la vila de Guimerà s’alcen a 555 metres d’altitud arran del riu Corb i ben a prop de la vila de Ciutadilla, on hi havia el castell més avançat d’aquesta marca castellera situada enfront del territori musulmà establerta a la capital de Lleida.

La primera referència del castell de Guimerà data de l’any 1077, quan surt esmentat entre els límits del terme del castell de l’Ametlla. Possessió de la nissaga del Cervelló des del s. XII, i poc després d’una branca secundària dels Alemany, el lloc i la fortalesa passaven a mans del llinatge dels Castre a mitjan s. XIV, per raó de l’enllaç matrimonial de Francesca Alemany amb Felip de Castre. Dels Castre passava als Pinós el 1371 i, més de dos segles més tard, el 1599, Felip II va concedir el títol de comte de Guimerà a Gaspar Galceran de Castre-Pinós, el qual, en morir sense descendència, deixava el senyoriu de Guimerà a la seva germana Francesca de Pinós i de Fenollet, casada amb el duc d’Híxar.
A partir d’aquest moment, els Híxar van esdevenir senyors de l’indret fins la desamortització del s. XIX.

La fortalesa es compon d’una torre de planta circular, un gran recinte amb vestigis de nombroses edificacions i les ruïnes d’una fortificació de base poligonal situada al nordest de la torre, probablement l’element més antic del conjunt.
Tanmateix, l’element més destacable del castell és la torre mestra. Bastida entre els segles XI i XII i avui en part esberlada, ateny uns 20 m d’alçada i a l’interior es divideix en tres pisos o cambres; la porta d’accés, situada a nivell del primer pis, és a uns 6,5 m del sòl exterior.
El seu parament, tant a l’interior com a l’exterior, fet amb carreus de mida mitjana, forma filades regulars, i a mig aire, a la cara externa, hi podem veure diverses mènsules i alguns traus, els quals devien servir en algun moment per a suportar una galeria de fusta volada.

Darrerament s’estan duent a terme noves excavacions arqueològiques dins el recinte del castell.

Jordi Gironès Vilardebò / abril de 2008

Més fotografies a : Castells Catalans - Guimerà

CIUTADILLA ( Urgell )

El castell de Ciutadilla s’alça a 515 m. d'altitud a la vila del seu mateix nom, en un punt estratègicament situat en una cruïlla de camins que des de Lleida i Tàrrega van a Montblanc, Santa Coloma de Queralt i Barcelona tot passant per la important plaça castellera de Guimerà.
Cal tenir en compte que durant el segle XI la serra del Tallat i l’altiplà segarrenc formaven una «marca» pròpia entre el comtat de Barcelona i les terres àrides del pla lleidatà ocupades aleshores pels musulmans, i Ciutadilla era gairebé el darrer baluard cristià situat a la riba del riu Corb.

Les primeres notícies sobre el castell de Ciutadilla daten del 30 de setembre de 1029, amb motiu d’una sentència arbitral que ens parla de les muralles del castell apareixent com a senyor del castell Guerau de Guimerà.

Al segle XVI, Gispert de Guimerà, converteix l'antic castell militar en un magnífic palau renaixentista, aixecant a més la torre mestra, que dóna fisonomia al castell i al poble.

Ramon de Guimerà, senyor de Ciutadilla, esdevingué el 1640 plenipotenciari de la Diputació General, per concertar un ajut militar amb França per tal de fer front a Castella.

L'edifici:

A la dreta del portal d'entrada al castell s'aixeca una magnífica torre mestra quadrangular de set plantes, amb matacà i finestral renaixentista les superiors, que encara avui dia son exponent, amb les restes que queden en peu, del que fou aquest magnífic castell.

El pati interior de forma trapezoïdal té en la seva banda nord una gran escala que fins inicis de segle disposava d'una galeria superior amb una magnífica columnata.

Abandonat a les inclemències del temps, el 1908, comença a enderrocar-se una part de l'edifici per anar cedint de mica en mica la majoria dels elements arquitectònics, ajudat pel vandalisme.

A finals del segle passat començaren les obres d'una mínima restauració per aturar la total degradació.
Avui - abril de 2008- es porten a terme treballs de restauració que no permeten la seva visita.

Més informació al web de l'Associació d'Amics del Castell de Ciutadilla

Més fotografies a l' àlbum Web: Castells Catalans - Ciutadilla

VERDÚ ( Urgell )

Les primeres notícies que en tenim del castell de Verdú, son del s. XI.
S’alça a 434 metres enmig de la plana lleidatana, formant part de la comarca d’Urgell, dins del nucli urbà de la vila i enfront de la seva església. No es tracta d’un castell situat estratègicament en un indret alterós, però la seva ubicació forma part, junt amb el veí castell de Ciutadilla, de la marca castellera construïda enfront de la darrera plaça musulmana situada a la ciutat de Lleida.

Format a l’oest del castell, el nucli de poblament originari va néixer a conseqüència de la creació d’una vila nova, constituïda, fonamentalment, per tres carrers que van d’est a oest i per quatre carrers longitudinals, orientats de sud a nord. Aquest espai quedava encerclat per un recinte emmurallat amb torres d’angle i bestorres en el qual s’obrien quatre portals. L’església era situada dins el perímetre del clos murat, entre el castell i la vila nova. La població de Verdú és un excel·lent exemple d’un nucli nascut tardanament arran de la concentració de la població en el pla situat davant del castell, tal com s’expressava en la carta de població cedida el 1184.

El recinte de la fortalesa presenta una planta poligonal, i al seu interior es troben les diverses dependències del castell. L’element més antic que es pot veure és la torre mestra, de base circular, situada al mig del pati i bastida al s. XII o a l’inici del s. XIII; d’uns 22 m d’alçada, es compartimenta en tres estances o pisos. A sota hi ha una cambra cega coberta amb una falsa cúpula que devia servir com a rebost o celler. Al pis principal també cobert amb cúpula s’hi accedia per una porta d’arc de mig punt situada a uns 8 m del sòl exterior.
Dins d’aquesta estança, una porta de dimensions reduïdes dóna pas a una estreta escala de cargol per la qual es puja al pis superior, acabat en dos arcs de mig punt que suporten el terrat. Aquest queda envoltat de merlets, i a sota mateix podem veure un seguit de traus que devien servir per a suportar una galeria volada de fusta. La resta de construccions del castell són ja més tardanes (ss. XIII-XV); destaca una gran sala situada als peus de la torre, coberta per vuit arcs apuntats.
Per sota d’aquesta sala hi ha el probable celler, acabat en una volta de canó i per damunt d’aquestes dues estances, una gran sala gòtica, al nord de la qual s’adossa una torre de planta quadrangular, anomenada Torre Escapçada.

Jordi Gironès Vilardebò / abril de 2008

Avui -abril de 2008- no es possible visitar-lo, ja que es porten a terme treballs de restauració al l' interior del castell.

Més fotografies a l' album Web: CastellsCatalans-Verdú

dimecres, 2 d’abril del 2008

Cardona ( Bages )

El castell de Cardona és probablement la fortalesa medieval més important de Catalunya. Està situat dalt d'un turó que domina la vall salina i la del Cardener, a les coordenades N 41 54' 52'' E 1 41' 08''.

Va ser construït a l’any 886 per Guifré el Pilós. D’estil romànic i gòtic, inclou l’anomenada Sala Daurada i la Sala dels Entresols, on l’any 1534 es va resoldre el plet entre el capellà de Sant Miquel i l’abat de Sant Vicenç. Durant el s. XV, els Ducs de Cardona van ser la nissaga més important de la corona catalanoaragonesa tot just darrera de la Casa Reial. Per això se'ls anomenava reis sense corona, doncs disposaven d'extensos dominis territorials al Principat, Aragó i València, i vincles dinàstics amb els casals reials de Castella, Portugal, Sicilia i Nàpols. L'any 1714, després d’una intensa batalla que va malmetre en bona part les muralles del castell, va ser un dels darrers reductes a lliurar-se a les tropes borbòniques de Felip V. La torre de la Minyona (del s.XI), de 15 metres d’alçada i més de 10 metres de diàmetre.

L'església romànica de Sant Vicenç (s.X), una de les joies de romànic català i una de les més notables del romànic llombard de l'occident d'Europa. La col·legiata fou construïda entre el 1090 i 1040. És una església de tipus basilical amb tres naus separades per columnes de secció cruciforme. Exteriorment té uns absis llombards ornamentats amb arcuacions, lesenes i finestres cegues.

Actualment el castell alberga el parador de turisme Ducs de Cardona.

més fotografies a l' àlbum Web: CastellsCatalans/Cardona

Súria ( Bages )

El castell de Súria, dins del casc antic de la vila del seu nom, es troba a les coordenades N 41 54' 52'' E 1 41' 08'' .

La història
Tot i ser documentat ja al final del s. X, del castell no es conserva cap resta anterior al s.XII. Defensava el territori corresponent a l’actual terme de Súria. Durant segles ha estat transformat reiteradament adaptant-lo als diversos usos que se n’han fet. Era sota domini comtal i formava part del dot de la comtessa Ermessenda, la qual el 1023 l’empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I, juntament amb altres castells.
Al s.XIV passà als vescomtes de Cardona, els quals volien també tota la jurisdicció del castell, cosa que aconseguiren el 1376, després d’anys d’oposició de la ciutat de Manresa. En endavant, el castell i la seva jurisdicció seguiren la sort del vescomtat de Cardona.

L’edifici
De l’obra romànica del castell només es conserva la torre. Aquest element es pot veure únicament des de l’interior de la fortalesa, que té forma de gran casalot i ha inclòs dins els paraments la torre romànica, que es pot datar, amb força probabilitat, com una refecció del s. XIII.
La torre té forma prismàtica, i consta de dues estances i un terrat. Encara que la planta és lleugeríssimament trapezial, a simple vista es veu quadrada. Sense comptar els fonaments, que són visibles en tres de les seves cares, l’alçada arriba fins als 13,3 m. Una volta de pedra, feta amb lloses disposades a plec de llibre i recolzada als murs est i oest, separa les dues estances.
Les obres de restauració del castell, es van acabar a l’agost del 1983 .

L’església
De l’obra romànica, erigida al s. XII, només es conserven una petita part de la nau, l’absis i el campanar, encara que modificats per sobrealçaments.
L’absis és semicircular i va ser sobreaixecat per tal de fortificar-lo. Les dues etapes constructives són molt evidents per l’aparell i per la qualitat de l’edificació. Al centre s’hi obre una finestra, amb una obertura àmplia que acull un reixat. Originàriament devia ser de doble esqueixada. A la part sud de l’absis hi ha una altra finestra romànica, ara paredada, que consta de dos blocs de pedra, a manera de muntants, coronats per un bloc monolític en forma d’arc de mig punt. Aquest arc ha estat decorat amb motius geomètrics i ressalts a manera d’arquivoltes.
El campanar de torre consta d’una socolada i tres pisos, mancats d’ornamentació i només indicats per les finestres. La socolada té un petit finestral. Al primer pis hi ha quatre finestres senzilles, una a cada cara, d’arcs de mig punt adovellats. A cadascuna de les cares del segon pis s’obre una finestra geminada que consta de dos arquets de mig punt adovellats i una columna amb capitell en forma de mènsula. Aquest esquema es repeteix al tercer pis, però les finestres són més grans.
L’obra romànica queda separada de la moderna per una cornisa.

Jordi Gironès Vilardebò
abril de 2008

més fotografies a : CastellsCatalans/Suria

Coaner ( Bages )

El poble de Coaner és situat en un tossal a 380 m d'altitud N 41º 49.942 E 1º 42.799, a la vall formada per la riera de Coaner, a la banda nord de la serra de Castelltallat.
Des de la fi del segle X, els pergamins parlen del castell de Coaner (Quovece Nigro, després Codener), origen del topònim que fou del casal de Cardona.

L'església parroquial de Sant Julià de Coaner és situada en un paratge rocós, en un dels nombrosos meandres que descriu la riera, amb la famosa torre de Moros (coneguda també com el Castell de les Planes), d'època comptal i cilíndrica, i la vella masia de Can Serra. El temple és un magnífic exemplar d'arquitectura romànica llombarda, de tres naus i tres absis, documentat el 960 i consagrat el 1.024 pel bisbe sant Ermengol d'Urgell, reformada al segle XVI i restaurada per la Diputació de Barcelona. La decoració externa de l'edifici amb els típics arquets i lenses i el graciós campanar en forma de torre de dos pisos i finestres geminades, descansa sobre l'encinglerada façana oest. Al sud hi ha una porta d'època més moderna. A prop es troba l'esglesia santuari de la Mare de Déu de Coaner N 41º 49.964 E 1º 42.678, en el qual es troba un explèndid retaule de talla barroca, de l'any 1.716.

més fotografies a l' àlbum Web : CastellsCatalans/Coaner