dimecres, 20 de febrer del 2008

La MANRESANA (Alta Anoia)

Geografia i medi natural
La torre circular romànica de la Manresana es troba situada a 2 Km dels Prats de Rei, seguint la carretera que va a Igualada per les Malloles i al bellmig de l’altiplà de Calaf en una perllongació de la serra de Rubió per la banda nord. Aquesta torre es complementa defensivament amb els castells de Boixadors, al nord-est, el de Calaf, al nord-oest i ben a prop, i el de Rubió, al sud.

La història
Tot i que l’any 945 es tenen les primeres notícies d’un indret del terme, el nom de la Manresana no es documenta fins l’any 1012 i el terme no apareix organitzat com a castell fins el 1034. Inicialment, el domini de la fortalesa era de la família Balsareny, que el posseïa en alou. En formar-se el terme de la vila dels Prats de Rei, sembla que el castell hi va quedar integrat i va canviar el nom pel de castell de Prats o Prats de la Manresana, tal com es coneix per uns documents del 1276.
Entre els anys 1980 i 1982, el Ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya van dur a terme la restauració de les restes del castell.

L’edifici
Ben visible des de la carretera, la resta més destacable del castell és la imposant torre mestra, que es troba en un estat de conservació excel·lent. Bastida al final del s. XI o l’inici del s. XII, s’alça envoltada per unes despulles que corresponen a fragments de la muralla, un conjunt de murs d’antigues dependències annexes a la torre, i una petita edificació coberta amb volta de pedra a plec de llibre.
La torre, d’uns 21 m d’alçària, té un pla circular d’uns 7 m de diàmetre extern, i es dividia en tres compartiments. El gruix del mur a la base és d’uns 215 cm, però va perdent amplària en cada pis, de manera que es guanya espai intern. Els dos primers compartiments devien quedar separats per un sostre de fusta fet amb bigues i llates. El tercer, que encara es conserva, és cobert per una cúpula de pedra sobre la qual recolza un terrat protegit per un ampit que corona la torre.
Aquesta coberta és obrada amb blocs de pedra només desbastats, col·locats en filades concèntriques que van tancant la volta. En un costat hi ha una obertura que permet accedir al terrat.
La porta d’entrada, acabada en un arc de mig punt adovellat, és oberta al primer pis, a uns 11 m del nivell del sòl. Hi podem accedir per una escala exterior metàl·lica, de cargol, i des d’aquest primer pis s’arriba directament al capdamunt per una altra escala metàl·lica.

Adreça
Paratge de la Manresana. Polígon 14.
08281 Els Prats de Rei (Anoia)

Horari
Lliure.

Tarifes
Visita gratuïta.

Mes fotografies : CastellsCatalans/LaManresana

CASTELLFOLLIT (Alta Anoia)


Geografia i medi natural
Castellfollit està emplaçat en un estrep de les serres que cauen de l’altiplà de Calaf com a continuació de la serra de Pinós al nord i la serra de Rubió al sud. El castell d’alça a 500 metres d’altitud dominant la vall del Llobregós que duu les seves aigües des de l’esmentat altiplà fins al Segre a l’alçada de Ponts.
Domina, doncs, el corredor que va permetre durant el regnat del comte Ramon Borrell (992-1017) l’allargament de la frontera comtal vers el sud dels Montsecs. Aquest fet esdevindria cabdal perquè marcava una frontera que els musulmans ja no creuarien terres amunt vers el Pallars, permetent que gairebé cent anys després s’acabés de consolidar amb la conquesta de Balaguer (1105) en temps de Ramon Berenguer III.

La història
El castell, també conegut com a castell de Sant Esteve, pertanyia als comtes de Cervera cap a la meitat del segle XI, datant del 1039 els primers documents que ens parlen de la seva existència.

Al s. XII va passar per herència a la casa comtal de Barcelona. A la fi del s. XII i a l’inici del XIII eren castlans d’aquesta fortalesa alguns membres del llinatge de Malacara.
Cap a la segona meitat del s. XIII n’eren senyors els Cardona, com a feudataris de la casa reial. El 1375 el castell, que pertanyia aleshores als Sabater, va passar al comtat de Cardona.
L’any 1822, durant la persecució contra la Regència d’Urgell, el comte de la Mina va arrasar el poble i va fer volar el castell.

L’edifici
Els vestigis de la fortalesa, assentada al llarg d’un estret serrat, apareixen flanquejats per dues torres albarranes. Es tracta d’un conjunt heterogeni construït en diverses etapes. Sembla que la part més antiga correspon a la muralla, que pot ser anterior a la conquesta feudal, subsistent d’una antiga fortalesa andalusina.
Un mur d’uns 130 cm de gruix, que s’adapta a les formes irregulars del terreny, delimita l’àmbit del castell. Ben visible al sector sud-est, la muralla descriu un sortint poligonal a manera de barbacana. En aquest indret s’obre la porta d’accés a l’interior del clos. Entre el recinte sobirà i el jussà s’estén un pati o albacar sense construccions.
Al recinte sobirà, en el sector més enlairat del castell, hi ha els basaments d’una torre rodona, segurament la torre mestra, rodejada per la muralla. L’aparell és fet amb carreus rectangulars de mides diferents, disposats en filades horitzontals poc definides, i amb el lligam d’un morter de sorra i calç. Aquesta torre podria ser l’origen de l’edifici del castell, datable del s.XI o l’inici del s.XII.
Al recinte jussà, situat a l’altre extrem, resten una sèrie d’estances subterrànies o semisubterrànies que formaven part de la zona residencial de la fortalesa. Al límit d’aquest recinte hi ha una gran cambra subterrània rectangular, coberta amb una volta apuntada, reforçada per quatre arcades de perfil ogival. Els murs són fets amb blocs de pedra col·locats irregularment, travats amb un morter de calç molt compacte. Al costat d’aquesta sala, en un nivell superior i tocant a la muralla nord, es conserva un edifici migpartit, cobert amb una volta una mica peraltada, que podia haver estat l’església del castell, dedicada a sant Vicenç.
A l’est, s’obre un petit edifici, cobert amb una volta de mig punt construïda amb un seguit de peces d’un quart de cercle, fetes amb un encofrat de formigó. La sala oest, rectangular, és coberta amb una volta que comença en forma d’arc de mig punt i acaba en un perfil apuntat, feta amb lloses disposades a plec de llibre. És probable que aquesta cambra s’utilitzés com a presó. Als paraments interns, arrebossats amb guix, sorra i calç, s’han trobat uns grafits molt ben conservats. Són de difícil datació, probablement entre els segles XII i XIV. Hi ha representats un recinte emmurallat, una escena bèl·lica, figures antropomorfes i cavalls. L’escena bèl·lica sembla el grafit més antic; hi veiem dos cavallers, un dels quals porta l’escut dels Cardona, dos ballesters i tres soldats, una torre al fons i un aparell de guerra al centre.

Les torres albarranes
La torre del Ballester, o d’en Balet, en mal estat de conservació, és situada dalt d’un turó al nord-oest, separada del castell per una clotada. De planta rodona, té uns 14,60m
d’alçària i un diàmetre extern de 8,5 m, amb un mur de 2,5mde gruix. A l’interior comprèn una planta baixa i dos pisos, separats amb voltes cupulars. L’accés als diferents nivells es fa per una graonada helicoïdal encastada a la paret. Sobre la porta d’entrada, rectangular, podem veure dues obertures, l’una al primer pis i l’altra al segon, on també hi ha, encarada al nord, una espitllera i nombrosos forats.
La torre del Raval, en un estat de conservació no gaire bo, s’aixeca al sud, en un pujol deslligat del castell per una depressió. Té uns 12 m d’alçària, amb una forma poligonal a l’exterior i trapezoïdal a l’interior. S’organitza a partir de tres pisos, coronats per un terrat emplaçat sobre l’últim sostre de la torre i fet amb unes peces de formigó soldades que formen una volta de mig punt. Els altres compartiments quedaven separats per sostres .

Jordi Gironès Vilardebò / febrer de 2008

Més fotografies a Castellfollit de Riubregós

Informació addicional:
http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-762-cat-castell_de_castellfollit.htm

BOIXADORS (Alta Anoia)

Geografia i medi natural
El castell està situat a una altitud de 863 metres en una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d’accés a l’altiplà de Calaf. De fet, es troba emplaçat a l’extrem occidental de l’allargada serra de Castelltallat (922 m), la qual emmarca, amb la serra de Rubió (837 m) al sud, el camí que comunicava la vall del Cardener amb la del Segre. Era, per tant, un camí molt important en temps de reconquesta.

La història
El terme de Boixadors apareix documentat per primera vegada l’any 1015. Fou senyorejat per la família dels Boixadors des del 1100, quan es documenta Berenguer Bonfill de Boixadors. Al segle XIV, juntament amb els termes de la Llavinera i la Fortesa, van formar la baronia o varvassoria de Boixadors. L’any 1425, en morir Ramon Berenguer de Boixadors sense descendència, la baronia va passar a una germana casada amb Arnau de Foixà. Els Foixà-Boixadors van mantenir la baronia fins a la fi de les senyories jurisdiccionals al s. XIX.
El document més antic referent a l’església data del 1015. Al s. XII apareix en una relació de parròquies del bisbat de Vic. Al final del s.XVII l’edifici patia una evident deterioració, cosa que va provocar que a la darreria del s.XVIII s’hi fessin reformes. Al s. XIX va perdre les funcions parroquials.
El conjunt de l’església i del castell de Boixadors va ser declarat bé d’interès cultural el 1949. Cedit a l’Ajuntament de Sant Pere Sallavinera, des del 1971 la Diputació de Barcelona hi ha portat a terme diverses campanyes de restauració.

L’edifici
Enlairat en un turó privilegiat pel paisatge que ens permet albirar, i situat al costat de l’església, el castell es troba en bon estat de conservació. Ha estat desarticulat en part, però se’n conserva un conjunt prou important arrecerat a l’entorn de la torre mestra, integrat per diferents estances, fragments de mur, cups, un colomar, etc., que responen ja a ampliacions realitzades sobretot durant l’època gòtica.
La torre mestra, datada del s. XI, és l’únic element romànic que ha subsistit. La seva silueta singularitza el castell i permet distingirlo des de molts punts de les comarques veïnes.
Es tracta d’una torre de pla circular dividida en tres nivells. El basament és totalment cobert amb un sostre de pedra i no es comunica amb els altres pisos, que són coberts per falses
cúpules de pedra. Al primer pis, la cúpula té una obertura al centre que permet l’accés al segon, i en aquest hi ha una altra obertura lateral que dóna al terrat.
El diàmetre extern, constant en tota la torre, és de 7,20 m; però a l’interior l’espai es fa més gran en el segon pis ja que el gruix dels murs, que al primer és de 2,30 m i al segon d’1,65 m, es redueix progressivament.
L’aparell és fet amb blocs de pedra irregulars, només desbastats i col·locats en filades horitzontals.

L’església
Edificat al s. XI, però transformat posteriorment, l’edifici es manté en un excel·lent estat de conservació. Originàriament devia tenir una nau, coberta amb volta de mig punt i reforçada amb arcs torals, que probablement acabava en un absis.
A la fi del s.XIII es va ampliar la nau cap a l’est i es van edificar un absis quadrangular i dues capelles laterals, a manera de creuer. Més tard, es va sobrealçar la part primitiva de la nau, reforma que va conferir més harmonia al conjunt.
El mur oest és capçat per un destacable campanar d’espadanya de dos ulls. L’aparell de l’edifici
romànic ha estat obrat amb carreus de diferents mides, amb predomini dels petits, ben escairats i disposats en filades horitzontals, mentre que la resta de l’església és aparellada amb carreus més grossos i ben treballats.

Nota: escrit extret íntegrament del volum Anoia de les guies de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, juny 1999.
Jordi Gironès Vilardebò /febrer de 2008

Visites: Concertar prèviament trucant al telèfon 93.869.8830 o a l'Oficina d'Informació Turística de l'Alta Anoia 93.868.0366. El primer diumenge de maig es pot aprofitar el dia de portes obertes.

Més fotografies : CastellsCatalans/Boixadors