Es troba situat a 683 m d’altitud i a prop de la vila i castell de Querol, si bé a l’altra banda del riu Gaià, a les coordenades N 41º 25' 30" i E 1º 21' 49".S'accedeix al seu interior per una porta oberta a l’extrem sud de la muralla oriental.
Un cop a l’interior, es pot comprovar com l’espai es distribueix en multitud d’estructures de murs.
El recinte presenta una planta irregular, perfectament adaptada al relleu del turó on s’aixeca. El mur perimetral presenta una amplada d’entre 1,60-1,30 m, exceptuant el pany meridional, on té un gruix de 80 cm. Als extrems nord i sud del recinte, separades per una distància de prop de 65 m, s’obren les dues portes d’ingrés.
Ambdues portes són defensades per sengles torres circulars d’idèntica fàbrica, solidàries a la muralla —actuen pròpiament d’angles nord i sud del recinte—.
Mentre la torre sud es troba enderrocada a nivell de coberta de la planta baixa —fins a l’alçada de la llinda—, la torre nord ha conservat el seu alçat original intacte de 9,5 m, dividit en planta baixa, un pis i eixida superior o terrat.
La planta inferior, d’un diàmetre intern d’uns 3,5 m i a la que s’accedeix per una porta d’uns 80 cm d’amplada i acabada amb llinda plana, és coberta per una falsa cúpula.
La planta superior, amb porta acabada amb arc de mig punt i uns 70 cm d’amplada, presenta una coberta de cúpula rebaixada. Per una obertura quadrangular situada en el centre de la coberta d’aquest pis, hom pot accedir al terrat superior Del tram central de la muralla oest en sobresurt una tercera torre de planta circular i un diàmetre intern de 2,6 m, que ha conservat complet també el seu alçat i presenta una distribució similar a les anteriors:
planta baixa, pis i terrat exterior, amb porta de llinda plana i falsa cúpula a la planta baixa i porta acabada amb arc de mig punt i coberta amb cúpula rebaixada. En aquest cas, però, tots els pisos es comuniquen internament per una obertura central a les cobertes.
La primera referència documental és de l’any 1229 quan s’esmenta en el testament de Ramon Alamany de Cervelló, on es disposa que s’edifiqui en el castell una capella en honor a Sant Miquel; s’hi lleguen diverses rendes per al seu sosteniment i per al del capellà al qual haurà de servir. Així mateix el castell ha de ser per a Guillem de Claramunt, cunyat seu, durant la seva vida, fet que no serà possible en morir aquest en l’expedició a Mallorca.
Continua Saburella en mans del llinatge dels Cervelló, fet que ens corrobora una notícia de l’any 1380, moment en què el rei Pere III el Cerimoniós demana al batlle general la restitució als Cervelló de diversos castells que havien estat ocupats per la corona, entre els quals figura el de Saburella.
+ fotografies
Un cop a l’interior, es pot comprovar com l’espai es distribueix en multitud d’estructures de murs.
El recinte presenta una planta irregular, perfectament adaptada al relleu del turó on s’aixeca. El mur perimetral presenta una amplada d’entre 1,60-1,30 m, exceptuant el pany meridional, on té un gruix de 80 cm. Als extrems nord i sud del recinte, separades per una distància de prop de 65 m, s’obren les dues portes d’ingrés.
Ambdues portes són defensades per sengles torres circulars d’idèntica fàbrica, solidàries a la muralla —actuen pròpiament d’angles nord i sud del recinte—.
Mentre la torre sud es troba enderrocada a nivell de coberta de la planta baixa —fins a l’alçada de la llinda—, la torre nord ha conservat el seu alçat original intacte de 9,5 m, dividit en planta baixa, un pis i eixida superior o terrat.
La planta inferior, d’un diàmetre intern d’uns 3,5 m i a la que s’accedeix per una porta d’uns 80 cm d’amplada i acabada amb llinda plana, és coberta per una falsa cúpula.
La planta superior, amb porta acabada amb arc de mig punt i uns 70 cm d’amplada, presenta una coberta de cúpula rebaixada. Per una obertura quadrangular situada en el centre de la coberta d’aquest pis, hom pot accedir al terrat superior Del tram central de la muralla oest en sobresurt una tercera torre de planta circular i un diàmetre intern de 2,6 m, que ha conservat complet també el seu alçat i presenta una distribució similar a les anteriors:
planta baixa, pis i terrat exterior, amb porta de llinda plana i falsa cúpula a la planta baixa i porta acabada amb arc de mig punt i coberta amb cúpula rebaixada. En aquest cas, però, tots els pisos es comuniquen internament per una obertura central a les cobertes.
La primera referència documental és de l’any 1229 quan s’esmenta en el testament de Ramon Alamany de Cervelló, on es disposa que s’edifiqui en el castell una capella en honor a Sant Miquel; s’hi lleguen diverses rendes per al seu sosteniment i per al del capellà al qual haurà de servir. Així mateix el castell ha de ser per a Guillem de Claramunt, cunyat seu, durant la seva vida, fet que no serà possible en morir aquest en l’expedició a Mallorca.
Continua Saburella en mans del llinatge dels Cervelló, fet que ens corrobora una notícia de l’any 1380, moment en què el rei Pere III el Cerimoniós demana al batlle general la restitució als Cervelló de diversos castells que havien estat ocupats per la corona, entre els quals figura el de Saburella.
+ fotografies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada