dimarts, 10 d’abril de 2018

Cervera

Nom del castell: Cervera
Data de construcció: XI
Municipi: Cervera
Comarca: Segarra
Altitud: 544 m
Coordenades: E 1.212135 N 41.658065 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: Està situat dins de la vila, a l’extrem sud-oest, damunt un tossal anomenat Montseré que domina la vall del riu d’Ondara.
El castell termenat de Cervera és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.
Està documentat per primera vegada el 1026 en què la comtessa Ermessenda de Carcassona i el seu fill el comte Berenguer Ramon I feren donació de la terra erma situada a la marca del comtat d’Osona amb el puig i el castellar anomenat Cervera, delimitant a més un gran terme en bona part encara en mans sarraïnes, a tres famílies. Es devia tractar de Bernat Guifré de Balsareny i esposa Sança, Guinedella i els seus fills Miró, Guislabert i Amat i Bonfill Sanç de Llobera i esposa Amaltruda, filla dels vescomtes de Cardona. Aquestes tres famílies protagonitzaren l’aprisió del lloc i la construcció d’una torre o fortalesa al puig de Cervera. Sembla, però, que la repoblació no es consolidà i l’indret fou abandonat.
L’any 1050, l’indret apareix en mans dels comtes de Barcelona que en conservaren sempre l’alt domini. El 1067 es documenta la família Cervera com a feudatària del castell. El primer feudatari seria Hug Dalmau, posseïdor de diversos castells com ara Ferran, Malacara, i Sant Esteve (actualment
Castellfollit de Riubregós), que adoptà el cognom i apareix ja com a Hug Dalmau de Cervera. L’entrada definitiva dels Cervera en la història catalana va començar (1080), sobretot amb Ponç Hug, casat amb Beatriu filla dels vescomtes de Bas.
Estratègicament situat al camí d’Aragó, el castell apareix desvinculat de la família Cervera des del començament del segle XIV. Fou un castell molt utilitzat pels reis per a sojornar-hi durant els seus viatges o les campanyes militars. Al segle XV es trobava en molt mal estat i consta que els paers de la vila van reclamar al rei que el reparés. Fou restaurat pel rei Joan II: les obres començaren el 1465 i el 1470 encara no havien acabat. Per un inventari del castell del 1482 se sap que constava de: la torre del castlà, la cambra del blat, la cambra del «cargol dalt», la recambra de la xemeneia, la cambra major de la xemeneia, la sala, el pastador, la capella, cisterna, la cambra de sobre l’església, la torre d’homenatge, la garita nova, l’estable, la cambra de Joan Caçador, el forn, el pati davant la porta del castell, el celler del vi blanc, el celler major, la pallissa, la ferreria i la cambra de sobre la ferreria. Fou destruït el segle XIX tot i que els vestigis del castell encara es podien veure a mitjan segle XX, moment en què es va acabar d’ensorrar. Ara queden sols vestigis dels murs i la planta.
Actualment romanen unes restes reduïdes de l’antic castell en el qual es practicà una excavació arqueològica l’any 1991. S’hi endevina un recinte ampli amb una planta gairebé quadrada, que devia tenir una torre circular a cadascun dels quatre angles. La façana occidental, la millor conservada, fa poc més de 35 m de llarg, és acabada amb sengles torres d’angle i mostra algunes obertures. Dels dos extrems, nord-oest i sud-oest, a tocar de les torres arrencaven, cap a ponent, les muralles que circumdaven la població de Cervera als darrers segles medievals. Cap al nord passaven per darrere de Sant Domènec i es dirigien vers l’església de Sant Magí on hi havia un dels portals. Per la cara sud les restes del castell queden adossades a construccions particulars d’usos diversos Al mur perimetral oest hi ha una base d’1,5 m d’alçada construïda sobre la roca i feta de manera irregular. El tram superior corresponent als 1,5 a 3 m és fet de carreus no gaire grossos units amb morter de calç i col·locats en filades horitzontals. A l’interior del clos del castell hi ha un mur que va d’est a oest, amb una llargada almenys de 24 m i un gruix de 155 cm. Era fet amb bons carreus força escairats no gaire grossos, com els del mur perimetral exterior i col·locats en filades. Als extrems d’aquesta paret transversal hi arrencaven sengles murs que es dirigien cap al nord fets amb un aparell constructiu molt semblant. Uns metres cap al sud hi ha un altre mur transversal més estret (70 cm) i fet menys acuradament. És possible que algunes d’aquestes parets corresponguin al castell fet el segle XI. Les torres són molt posteriors al recinte. Foren bastides en un moment tardà de l’edat mitjana. El sector est del recinte del castell ha estat usat fins fa molt poc com a escorxador i està molt malmès. Caldria una campanya d’excavacions de tot el conjunt perimetral per a poder reconstruir amb exactitud la planta del castell primitiu. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Cervera
Abril de 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès

+ fotografies: CastellsCatalans/Cervera
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Cervera
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Cervera muralles

Nom del castell: Cervera muralles
Data de construcció: XIV
Municipi: Cervera
Comarca: Segarra
Altitud: 518 m
Coordenades: E 1.212135 N 41.658065 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situatdes encerclant de la vila
El recinte fortificat de Cervera és la muralla de la vila de Cervera (Segarra) declarada bé cultural d’interès nacional.
La fortificació es desenvolupà a partir del seu castell, situat al cim d’un puig anomenat Montseré, al sud-oest de l’actual nucli urbà. Els murs i torres de defensa foren edificats el segle XIV i en part restaurats modernament.
Al llarg del segle XI la documentació esmenta sempre el castell i el terme de Cervera. A l’inici del segle XI, ja es parla de la vila de Cervera i les muralles. El 1126, Ponç Hug de Cervera i la seva muller Beatriu cedeixen a Guillem Arnau i la seva esposa Ermessenda una casa i uns tancats que tenien a «infra villa Cervera iuxta murum». En diverses escriptures, es fa referència a l’església parroquial i a la vila, un nucli habitat que ja deuria ser força gran. L’any 1182, Alfons I atorgava als moradors de Cervera el privilegi de formar confraria i nomenar cònsols que els representessin. També els donava la facultat de fer hosts i cavalcades contra cristians i sarraïns. El 1197, la vila fou eximida dels mals usos pel castlà Ramon de Cervera. Jaume I, l’any 1275, concedí als cerverins el privilegi de ser per sempre població reial. Des del segle XIII, els cònsols s’anomenaren paers.
La vila de Cervera devia ser emmurallada des d’antic però no devia ser suficient doncs el 1368 el rei Pere II, davant l’amenaça d’una invasió francesa del Principat, donà ordre de construir murs, excavar valls i bastir altres obres de defensa, obligant els veïns a treballar-hi. La conversió de la ciutat en una veritable fortalesa s’acabà realitzant en temps de Pere III a mitjant segle XIV davant la imminència d’un conflicte bèl·lic amb Castella. En alguns portals s’hi posaren portes (Santa Maria, Agramunt, Oluja o les Verges i l’abeurador). Davant el portal de Santa Maria, després anomenat de la Cadena, el 1378 hom acordava fer-hi un pont empostissat. El 1388 les torres foren ofertes a particulars per tal que les mantinguessin en bon estat. El 1393 prosseguia l’obra dels murs. El 1462 Cervera és «la pus forta plaça que sia en tota aquesta terra». Els anys 1463-1465, els exèrcits de Joan II assetgen Cervera i, per primera vegada, els seus murs són bombardejats. Any 1706. Com a represàlia al suport donat a Felip V, les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria obliguen els veïns a rebaixar l’alçada dels murs de la ciutat. El 1837 s’inicien els atacs carlins contra Cervera, els quals afectaren especialment els murs del raval de Sant Antoni. L’any 1857 s’enderrocà el portal de Santa Maria, que connectava el nucli antic amb el barri de Capcorral, per facilitar el trànsit.
Les muralles conservades a Cervera són, fonamentalment, d’època medieval i foren aixecades durant els segles XIV i XV. No obstant això, cal advertir que aquesta construcció va aprofitar-se de l’existència d’una fortificació anterior i és probable que, en molts sectors, la nova muralla se superposés a l’antic recinte. Pel que fa a l’evolució posterior, Cervera, pel desnivell del terreny, s’expandí cap a la zona plana, deixant a les seves espatlles, el circuit medieval ideat per Pere el Cerimoniós que, en millor o pitjor estat, s’ha conservat quasi totalment.
Dins del perímetre emmurallat poden distingir-se clarament dos sectors, situats al nord i al sud de l’actual plaça de Santa Anna. El sector meridional,considerat com la fortalesa principal de la vila, fou edificat durant la segona meitat del segle XIV i es conserva gairebé íntegre. El sector septentrional, pràcticament desaparegut, fou construït al llarg del segle XV i l’obra sempre va tenir un caràcter secundari. En total, tot el circuit sumava gairebé 3.000 metres lineals de muralles i encerclava una superfície propera als 200.000 m2. Els murs tenien una amplada que Cervera muralles 3 oscil·lava entre 6 pams (1,2 m) i 10 pams (2 m) i una alçada de 10 a 12 metres aproximadament i els fonaments s’enfonsaven en alguns llocs fins a 5 metres. El sistema constructiu utilitzat fou l’anomenat mur de pedra i reble, format per dos cortines de pedra i morter de calç, entre les quals es tirava terra i runa. El tipus de pedra emprat era la pedra calcària en el cos central del mur i la pedra dolça o saulonosa en les cantonades i obertures. Aquesta muralla tenia una vintena de torres i deu portals pels quals, durant diferents èpoques, va accedir-se a la població. La fortificació es completava amb un fossat de vuit metres d’ample, barbacanes, talussos, merlets, mantellets, cadafals i passos de ronda que permetien la instal·lació de bombardes.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Recinte_fortificat_de_Cervera
Abril de 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Fonolleres

Nom del castell: Fonolleres
Data de construcció: XII
Municipi: Granyanella
Comarca: Segarra
Altitud: 476 m
Coordenades: E 1.202500 N 41.658060 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a la part més elevada del nucli de Fonolleres, al municipi de Granyanella proper a la Curullada i Cervera).
El castell termenat de Fonolleres ha estat declarat declarat bé cultural d’interès nacional.
El nucli de Fonolleres està situat en un turó al vessant dret de la vall del riu Ondara, per on passava el camí reial de Lleida a Barcelona. El castell de Fonolleres, tal com passà amb els castells veïns, fou construït segurament a finals del segle XI i inicis del XII per la necessitat del comte de Barcelona d’assegurar l’esmentat camí i garantir l’èxit de les seves campanyes contra els sarraïns. La primera notícia del castell és del 1113, moment en el qual la senyoria de Fonolleres pertanyia als Cervera.  D’aquesta fortalesa sorgí una família de petits nobles o castlans cognomenada Fonolleres. El 1185 consta Arnau de Fonolleres entre els testimonis d’una donació de Guillem de Guàrdia a Poblet. Al terme hi tenien dret altres personatges, com Bernat de Granyena, canonge de Solsona, que en rebia els delmes el 1207, o Bernat de Fonolleres que cedí el 1219 a la canònica solsonina tots els drets que tenia «in castro et villa de Fenollers».
Des de final del segle XIII fins a començament del segle XIV, els senyors feudataris del castell foren els Satorre, que s’hi van mantenir almenys fins al 1427. A la segona meitat del segle XV pertanyia als Ivorra i al segle XVII en foren senyors Joan Pocorull i els seus descendents si bé la jurisdicció criminal pertanyia al Rei. En arribar al segle XIX era dels Duran i Cerdà que en foren senyors fins a l’abolició dels senyorius jurisdiccionals.
Pel que fa a la seva estructura, presenta planta baixa -amb la presència d’un pati interior, possiblement l’originari pati d’armes-, primera i segona planta amb obertures i amb murs formats per
carreus irregulars, excepte en portes i finestres on el treball és més acurat. A la façana s’hi observa la porta principal, d’arc de mig punt i adovellada, però que per la seva estructura no correspon a la primitiva, ja que per la informació que ens apareix a la clau, fou reformada l’any 1903. Com a elements de defensa, al mateix nivell de la porta principal hi apareix una sèrie d’espitlleres així com les restes del matacà situat pel damunt de la porta principal (descentrat per les posteriors reformes). Les obertures situades a la primera i segona planta són posteriors i no presenten cap tipus de decoració. Finalment, a la part superior ens apareix una sèrie d’obertures en arc de mig punt, possiblement utilitzades per defensa o guaita en els orígens.
A la part dreta de la façana principal apareix una torre quadrangular, l’antiga torre de l’homenatge, amb una obertura a la seva part inferior amb arc de mig punt i volta de canó. A la part superior s’observen restes d’un antic matacà, i presenta obertures exteriors realitzades en segles posteriors, de les quals destaca una finestra situada a la part del darrera de factura renaixentista amb els brancals, marc superior i guardapols decorats.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Fonolleres_(Granyanella)
Abril de 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès

+ fotografies: CastellsCatalans/Fonolleras
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Fonolleres
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre Saportella


Nom del castell: Torre Saportella

Data de construcció: XIV-XVI
Municipi: Granyanella
Comarca: Segarra
Altitud: 532 m
Coordenades: E 1.212135 N 41.658065 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat entre el nucli de la Curullada i Fonolleres, en una zona de camps, i prop d’ambdós pobles.
La torre Saportella o Molí de la Torre és un edifici de Granyanella (Segarra) declarat bé cultural d’interès nacional.
Aquesta torre, avui una gran casa senyorial fortificada de tipus renaixentista que es conserva en força mal estat prop del terme de Cervera, centrà històricament una partida autònoma o quadra del terme del castell de la Curullada. Els primers senyors coneguts d’aquesta quadra foren els Saportella, que prengueren el nom precisament d’aquesta fortalesa. Així, en el fogatjament de 1365-1370, la quadra de Saportella comptava amb 2 focs; en el de 1381, 3 focs i era propietat de «Johan Ça Portella». Els Saportella van tenir el domini del lloc fins al segle XVIII, quan mitjançant llaços de parentiu, els Vilallonga esdevingueren senyors de la torre. L’any 1708, Magí de Vilallonga i de Saportella, senyor d’Estaràs, fou nomenat comte de Vilallonga de Saportella per l’arxiduc Carles d’Àustria.
Es tracta d’un gran casal senyorial fortificat situat a la dreta del riu Ondara. En els seus orígens, es va edificar com a molí, de dimensions més reduïdes i del qual només es conserva part de la torre situada al costat dret de la façana principal, que encara conserva algun element de defensa com ara les espitlleres; d’aquí que aquest edifici també sigui conegut com a Molí de la Torre.
La seva estructura és quadrada i està dividit en tres plantes ben diferenciades. A la planta inferior de la façana principal, trobem la porta d’entrada amb arc de mig punt adovellat, a la que se superposa l’escut nobiliari de la família Vilallonga, així com dues finestres de petites dimensions les quals corresponen a les estances dedicades a úsos agrícoles. A la segona planta trobem quatre finestres a la part esquerra de factura més austera i dos grans finestrals a la dreta, els quals presenten els brancals i marc superior motllurats. També s’observa una tercera planta, visible a la part esquerra de l’edifici, amb dues finestres d’idèntica factura que les situades a la segona planta. A la façana lateral dreta, hi ha ubicats dos finestrals més, que presenten la mateixa factura i decoració que les situades a la dreta de la façana principal, amb els brancals i marc superior motllurats, i que segurament corresponien a la part noble de l’edifici, al mateix temps que a la seva dreta trobem les restes d’una altra torre circular, que juntament amb una altra torre situada a la façana esquerra, contemporànies a la construcció del casal o castell, i l’originària utilitzada com a molí, formaven un conjunt de tres torres les quals tenien una funció defensiva. Pel que fa a la datació cal tenir en compte que, malgrat l’existència de construccions anteriors, al segle XVI o XVII s’aixecà un edifici gairebé de nova planta.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_Saportella
Abril de 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès

+ fotografies: CastellsCatalans/Saportella 
informació en PDF: CastellsCatalans/Saportella
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Curullada

Nom del castell: Curullada
Data de construcció: XI
Municipi: Granyanella
Comarca: Segarra
Altitud: 532 m
Coordenades: E 1.227051 N 41.665671 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins el nucli de la Curullada molt proper a Cervera.
El castell termenat de la Curullada és un edifici de Granyanella (Segarra) declarat bé cultural d’interès nacional.
L’origen del topònim de la Curullada és «sa Cruïllada», probablement per l’encreuament de camins que afavorí la creació del poble. Malgrat que fou reconstruït al segle XVII, el castell de la Curullada té el seu origen al segle XI i es bastí a l’encreuament dels camins ramaders de la Noguera i l’Alt Urgell que es dirigien a terres tarragonines. En els seus inicis (s. XI), en plena reconquesta, aquest castell estava en mans dels Cervera. En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133, s’establí que després de la mort de la seva filla i del seu gendre Guillem, la batllia de Tordera i de la Curullada passés al seu net Guillem. L’any 1145 apareix documentat el cavaller Mir Guillem de la Curullada, segurament castlà de la fortalesa perquè el senyor era en aquest moment Dalmau de Cervera.
Hom desconeix per quines circumstàncies el castell passà abans de 1340 a Maimó d’Oluja i poc després esdevingué senyoria del Priorat de Sant Pere dels Arquells. El 1376, el prior dels Arquells Pere Guanter amb el permís de l’abat de Santa Maria de l’Estany, Berenguer de Gra, el vengué a Jaume Desvalls. Aquest llinatge senyorejà el lloc almenys fins al segle XVII, moment en què el castell fou reconstruït. El 1881 pertanyia a la família Vilallonga. A finals del segle XX el castell es trobava en estat ruïnos, però fou adquirit per un nou propietari i ha estat restaurat completament. 
El castell és situat al capdamunt d’un turó que presideix tot el poble de la Curullada, dominant la riba dreta del riu d’Ondara i a la vora hi passa l’antiga carretera N-II. Es tracta d’un edifici aïllat, al costat del qual es va construir l’església. És un castell de planta rectangular, que per la disposició de les finestres es pot intuir una planta baixa de caràcter agrícola, amb espitlleres com a úniques obertures, per sobre de la qual es troba el pis noble, amb la presència de finestres de majors dimensions i treballades. La torre del castell, construïda sobre el fité de roca, està formada per tres plantes, coronada per merlets afegits arran de la restauració finalitzada a principis del segle XI, i en un dels seus murs es conserven les restes d’un antic matacà. La coberta de tot el recinte és a dues aigües, exceptuant la torre que està coberta per un trebol. Els murs estan formats per paredat de pedra, i en alguns hi trobem la presència de contraforts. Al contorn de la porta principal, algunes finestres, i les cantonades de la torre, el mur està format per carreus de pedra de grans dimensions i més treballats, per reforçar l’estructura. A la façana principal de l’edifici, trobem la porta principal formada per un arc de mig punt adovellat, fruit de la restauració duta a terme durant el segle XVII, igual que les finestres situades al primer pis, el marc de les quals presenta un gran treball decoratiu amb la utilització de formes geomètriques.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Curullada
Abril de 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Curullada
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


dimarts, 13 de març de 2018

Alcover

Nom del castell: torres de la muralla d’Alcover
Data de construcció: XIII
Municipi: Alcover
Comarca: Alt Camp
Altitud: 379 m
Coordenades: E 1.254594 N 41.340976  (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: Les torres de l’antiga muralla es troben dins del nucli urbà d’Alcover i són un monument del municipi declarat bé cultural d’interès nacional.
Alcover és un dels indrets del Camp de Tarragona documentats de més antic. L’any 1060, el comte de Barcelona Ramon Berenguer I va donar el puig d’Ullastrell a Bernat Amat i, en una de les confrontacions, és esmentada Santa Maria d’Alcover. A l’any 1245 es té la primera notícia de l’existència d’un recinte emmurallat a Alcover al qual s’accedia a través dels portals de Sant Miquel, la Saura i d’Amunt. La vila era closa i, fora de muralla, hi havia l’hospital i, probablement, l’església de Sant Miquel, propera al portal del mateix nom. Durant el segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar la fortificació de la població i la nova muralla va ser reforçada amb 18 torres i, al menys, 3 portals.
En la construcció del segon recinte emmurallat (s.XVII) es va voler incloure les noves edificacions del sector sud-oest del poble fins a arribar a  l’Església Nova amb la finalitat de protegir-les. Així doncs, la muralla es va ampliar. Durant el 1633 es discuteix en quins punts situar els nous portals i s’acorda fer un nou portal vora del de la Saura. Aquest està datat a l’any 1634. 
A primers de setembre del 2010 es van encetar les obres de restauració de la torre de Ca Tatxó, edifici de propietat municipal catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Situat dins del nucli antic del poble, la torre és una construcció del s.XVII. De les divuit torres que conformaven l’antiga muralla d’Alcover, construïda el S. XIV, en romanen quatre que són: les dues que es troben als costats del Portal de Sant Miquel, una de les quals rebia el nom de «Torre d’en Girona», la torre de Ca Ballester, antigament coneguda amb el nom de «Torre dels Tins», i la torre de Ca Tatxó, que tenia abans el nom de «Torre del Rec». Pel que fa als portals se’n conserven dos: el de «Sant Miquel» (situat a l’extrem nord-est del recinte) i el de la «Saura» (situat a l’extrem sud). La resta de torres i de portals va desaparèixer com a conseqüència de la configuració i desenvolupament dels ravals, i de l’aprofitament de la muralla per a la construcció d’habitatges. 
Les torres són totes de planta quadrada, construïdes amb tàpia i amb uns murs d’aproximadament un metre de gruix. De la funció defensiva d’aquestes torres encara es conserven en una d’elles dues pedres buidades de manera que es pogués tirar la caldera d’aigua i d’oli bullents. En l’actualitat, la morfologia de les torres és molt diferent de la que presentarien en el seu origen, ja que han estat adaptades a les necessitats d’habitatge dels veïns.
El portal de la Saura, és d’arc de mig punt a l’exterior, fet amb pedra de sauló vermell, i d’arc apuntat a l’interior, aquest darrer construït amb pedra de sauló groga. A l’interior del portal es conserva una torre circular amb una espitllera i una font amb dues canelles, a més de dues espitlleres als baixos del portal. Al seu costat es construí un altre portal en l’ampliació de la muralla l’any 1634. Aquest segon portal també és de mig punt, i dóna accés al Raval del Carme. El portal de Sant Miquel, és d’arc de mig punt a l’exterior i d’arc apuntat a l’interior. Està emmarcat per dues torres de defensa de l’antiga muralla. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/ Torres_de_l%27antiga_muralla_d%27Alcover
Març de 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès

+ fotografies: CastellsCatalans/Alcover
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Alcover
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


Mont-ravà

Nom del castell: Mont-ravà
Data de construcció: XII-XIII
Municipi: Alcover
Comarca: Alt Camp
Altitud: 318 m
Coordenades: E 1.130048 N 41.265359 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: El Mas-ravà està situat a uns 4 km a l’oest  d’Alcover i s’hi accedeix des de dins del poble passant pel Remei.
El Mas de Mont-ravà, o Monravà és el més important i conegut dels de l’antic terme de Samuntà. El mas és inventariat, així com la capella adjacent a aquest. Prop del mas es situen les torres de defensa del Mas Mont-ravà, monument protegit com a bé cultural d’interès nacional.
La història d’aquesta fortificació s’ha de posar en relació amb la del mas de Mont-ravà, anomenat a l’edat mitjana mas Voltor del qual, sens dubte, és el precedent. La notícia més antiga del lloc és de l’any 1157 en què Joan, ardiaca de Tarragona, va donar a Pere Voltor i la seva dona Marència «tota aquella terra erma i inhabitable que està en lo terme de Siurana o en lo pendent de Mont-ral» en lliure i franc alou. Els Voltor deurien ocupar seguidament aquell indret, al peu de la serra del Pou, on bastiren una casa forta o reocuparen una fortificació ja existent. El 1163, Alfons I els va concedir aquest casal, un molí proper i les terres que comprenia, en franc alou, exceptuant els delmes i les primícies «per lo bon servei que me haveu fet i fidelitat me haveu tingut a mi i els meus». Els Voltor foren membres importants de la societat alcoverenca medieval. El 1623 la pubilla dels Voltor es va casar amb un fill de la casa Mont-ravà, per la qual cosa el casal passà a aquest darrer llinatge i per això el mas és conegut amb el nom de mas de Mont-ravà.
Hi ha diverses teories quant a la datació de les torres de defensa del mas de Monravà. Barbarà i Camafort creu que segurament van ser construïdes en temps del comtat de Prades, per defensar-se dels homes de la jurisdicció de l’Arquebisbe. La tradició atribueix les torres als moros, opinió compartida per Iglésies, Santasusagna i Amigó, així com per Català Roca que les atribueix als sarraïns, en el procés històric de la Reconquesta. Hi ha diversos paral·lels i coincidències amb altres construccions que permeten suposar que aquest edifici fou construït en època musulmana, relacionat amb la defensa de la vall. Des de les torres, es podien fer senyals visibles des del castell de l’Albiol i el de Mont-ral al mateix temps.
La construcció principal d’aquesta fortificació és formada per una torre, feta amb tàpia, de planta lleugerament rectangular i un cos annex, allargat, situat a la seva banda nord-oest. És possible que aquestes dues construccions fossin fetes en un mateix moment. Sota la torre de tàpia, a tocar de la masia, hi ha una torreta feta en un moment posterior. La torre principal té a l’interior una amplada de quasi 6 m i un llargada de 6,5 m. El gruix de les parets és de 75 a 90 cm. La paret nord-oest és ensorrada en bona part. La part interior de les parets, uns 2 m. als tres murs conservats, és feta amb carreus; la part superior és feta amb tàpia. L’alçada actual dels murs és d’uns 8 m que es reparteixen entre els 2 m del fonament de pedra i uns 6,3 m que corresponen a unes 7 tapieres que s’aprecien sobretot a la paret nord-est, potser la més antiga. La part baixa del mur, de pedra, és feta amb carreus ben escairats i col·locats en filades. Al mig de la part baixa de la paret del sud-oest hi ha dues mènsules, situades a uns 2 m de terra. L’angle meridional de la torre és fet amb pedres més treballades. A la part feta amb tàpia, la paret nord-est és feta amb blocs de 90 cm d’alt i una longitud de poc més de 2 m. La paret sud-oest és feta amb tapieres que fan uns 120 cm d’alt. La porta era segurament situada a la paret ensorrada del nord-oest. A les restants parets hi ha diverses espitlleres. Són acabades amb 3 lloses al damunt. No s’han de confondre amb els forats que hi ha al final de cada filada de tàpia. Al nord-oest de la torre s’adossava un edifici de 13 m de llarg i 5,5 m d’ample. El gruix de les parets és de 110 cm. La part inferior és feta amb carreus. A partir del 1,5 m comença, en lloc de la tàpia, un encofrat d’una alçada màxima de 2 m. Les parets més ben conservades són les de la banda nord. Entre aquestes construccions i la masia de Mont-Ravà hi ha un torreta de planta quasi quadrada (3,8 m de costat) i una alçada de més de 9 m. Les parets són fetes amb carreus col·locats en filades i els caires són de pedres de color rogenc ben treballades. Hi ha una petita obertura a peu pla i diverses mènsules als costats sud-est i nord-est. Segurament, aquesta torre fou feta al segle XIII. L’edifici més interessant és el fet amb tàpia. Hi ha diversos paral·lels i coincidències amb altres construccions que permeten suposar que aquest edifici fou construït en època musulmana, relacionat amb la defensa de la vall. 

Extret : https://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_de_Montrav%C3%A0#Torres_de_defensa_del_Mas_Mont-rav%C3%A0
Març de 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Mont-ravà
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat